1 Pau, servent de Déu, apòstol de Jesucrist, enviat per a conduir els elegits de Déu a la fe i al coneixement de la veritat manifestada en la pietat, 2 en virtut de l’esperança de la vida eterna, promesa des d’abans dels segles per Déu, que no menteix. 3 En els temps fixats, ell ha fet conèixer la seva paraula per la predicació que m’ha estat confiada; així ho ha disposat Déu, salvador nostre.
    4 A tu, Titus, fill veritable en la fe que tenim en comú, et desitjo la gràcia i la pau de part de Déu Pare i de Jesucrist, el nostre salvador.

La tasca pastoral (1,5-3,11)

Designació dels qui presideixen la comunitat


    5 Et vaig deixar a Creta perquè acabessis d’organitzar el que faltava i designessis els qui han de presidir la comunitat en cada ciutat, segons les instruccions que et vaig donar. 6 Els qui presideixen la comunitat han de ser irreprensibles i marits d’una sola muller; els seus fills han de ser creients, i no els han de poder acusar de dissoluts o rebels. 7 Cal, en efecte, que el pastor d’una església sigui irreprensible, ja que és administrador de la casa de Déu: no ha de ser presumptuós, ni irascible, ni donat al vi, ni violent, ni amic de negocis bruts; 8 ben al contrari, ha de ser acollidor, amic del bé, assenyat, just, íntegre, amo de si mateix, 9 fermament adherit a la doctrina autèntica que és conforme a l’ensenyament rebut. Així serà capaç d’exhortar amb una doctrina sana i de refutar els qui la contradiuen.

Els falsos mestres


    10 Perquè n’hi ha molts que són rebels, xerraires i mentiders, sobretot entre els d’origen jueu. 11 A aquests cal tapar-los la boca; perverteixen famílies senceres, ensenyant per un guany mesquí allò que no convé. 12 Un cretenc, el seu propi profeta, ha dit: «Cretencs, sempre mentiders, males bèsties, ventres plens que no treballen.» 13 Aquest testimoni és ben veritat. Per tant, reprèn-los severament, perquè mantinguin sana la seva fe 14 en comptes de fer cas de faules jueves i de prescripcions humanes que giren l’esquena a la veritat. 15 Tot és pur per als qui són purs. En canvi, per als qui estan tacats i no creuen, res no és pur: tenen tacats l’enteniment i la consciència. 16 Proclamen que coneixen Déu, però el neguen amb les obres, ja que són reprovables i rebels, incapaços de fer cap obra bona.