1  En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes;
                                                                2  però ara, en aquests dies, que són els definitius,    ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot.   
                                                                3  Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de la seva paraula i ara, acabada l’obra de purificació dels pecats, s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina;   
                                                                4  i ocupa un lloc tan superior als àngels que posseeix en herència un nom molt més excel·lent que el d’ells.   
                                                                
Jesucrist, Fill de Déu i salvador (1,5-2,18)
                                                                                    El Fill, superior als àngels   
                                                                
    5  Perquè, a quin dels àngels    Déu ha dit mai:  Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat?    I encara:  Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill?   
                                                                6  D’altra banda, quan fa entrar al món el seu primogènit,    diu:  Que l’adorin tots els àngels de Déu.   
                                                                
    7  Dels àngels diu només:  Ell fa dels seus àngels esperits; dels seus ministres, flames de foc.   
                                                                8  En canvi, del Fill diu:  El teu tron, oh Déu, es manté pels segles, i el ceptre just és el ceptre del teu Regne.
                                                                9   Has estimat la justícia i has detestat la maldat; per això el teu Déu t’ha preferit als teus companys i t’ha ungit, oh Déu, amb olis i perfums de festa.   
                                                                10  I encara:  Tu, Senyor, al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans;
                                                                11   ells passaran, però tu perduraràs. Tots s’envelliran com un vestit,
                                                                12   els plegaràs com un mantell, com qui es canvia de roba.  Però tu ets sempre el mateix i els teus anys no tindran fi.   
                                                                
    13  De quin dels àngels Déu ha dit mai:  Seu a la meva dreta, mentre faig dels enemics l’escambell dels teus peus?   
                                                                14  Els àngels només són esperits que exerceixen un ministeri, enviats per a fer un servei als qui han d’heretar la salvació.