Prescripcions diverses

Ofrenes de gra, oli i vi

    ¹ El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    ² —Comunica això als israelites: “Quan entrareu al país que jo us donaré perquè hi habiteu, ³ si presenteu al Senyor una ofrena, escolliu-la dels vostres ramats de vaques, ovelles o cabres. És una ofrena que el foc consumeix, una ofrena d’olor agradable al Senyor, tant si és un holocaust com si és un sacrifici de comunió voluntari, en compliment d’un vot o amb motiu de les vostres festes assenyalades. ⁴ El qui presenti la seva ofrena al Senyor, ha d’acompanyar la víctima amb tres quilos ^* de flor de farina pastada amb un litre d’oli, ⁵ i amb una libació d’un litre ^* de vi.
    ⁶ »Si l’animal ofert és un moltó, hi afegirà una ofrena de sis quilos de flor de farina pastada amb un litre i mig d’oli, ⁷ i una libació d’un litre i mig de vi, com a ofrena d’olor agradable al Senyor.
    ⁸ »Si l’animal ofert en holocaust o en sacrifici de comunió és del ramat de vaques, per complir un vot o donar gràcies al Senyor, ⁹ afegirà una ofrena de nou quilos de flor de farina pastada amb dos litres d’oli ¹⁰ i una libació de dos litres de vi, com a ofrena d’olor agradable al Senyor.
    ¹¹ »Això és el que s’ha de fer per cada toro, cada moltó, cada anyell o cabrit oferts en sacrifici. ¹² Segons el nombre d’animals que oferiu, hi afegireu l’ofrena que correspon a cada un. ¹³ Tot nadiu israelita complirà aquestes prescripcions quan ofereixi una ofrena que el foc consumeix en olor agradable al Senyor. ¹⁴ Si un estranger que resideix temporalment entre vosaltres o que pertany a una família establerta des de fa algunes generacions volia oferir un sacrifici que el foc consumeix en olor agradable al Senyor, ha de seguir les mateixes prescripcions. ¹⁵ Per a vosaltres, com a comunitat, i per als immigrants, la prescripció és la mateixa. És una prescripció que heu d’observar perpètuament de generació en generació. Davant el Senyor, l’estranger ha de seguir-la igual que vosaltres. ¹⁶ Observareu la mateixa llei i el mateix ritual, tant vosaltres com l’immigrant que resideix enmig vostre.” ^*

Les primícies del pa

    ¹⁷ El Senyor va parlar encara a Moisès. Li digué:
    ¹⁸ —Comunica això als israelites: “Quan entrareu al país on jo us porto ¹⁹ i menjareu el pa d’aquella terra, reserveu-ne una part per al Senyor. ²⁰ De les primícies de la fornada, reserveu-ne una coca per al Senyor, igual com reserveu una part de les primeres espigues. ²¹ De generació en generació reservareu per al Senyor una ofrena de les primícies de la fornada.

Faltes involuntàries i voluntàries ^*

    ²² »Potser, sense adonar-vos-en, haureu deixat de complir algun d’aquests manaments que el Senyor ha donat a Moisès, ²³ és a dir, alguna de les prescripcions que el Senyor us ha manat per boca de Moisès perquè les complíssiu vosaltres i els vostres descendents des del dia que van ser promulgades. ²⁴ Si aquesta falta involuntària ha estat comesa per tota la comunitat, la comunitat ha d’oferir en holocaust un vedell ja fet, com a ofrena d’olor agradable al Senyor; l’acompanyarà amb l’ofrena corresponent de farina i de vi, tal com està establert. Oferirà també un boc en sacrifici pel pecat. ²⁵ El sacerdot farà el ritu d’expiació per tota la comunitat d’Israel, i la falta els serà perdonada. Els ha passat inadvertida, i per això la comunitat ha presentat la seva ofrena, que el foc consumeix en honor del Senyor, i el sacrifici per la falta comesa involuntàriament. ²⁶ Tota la comunitat d’Israel serà perdonada, i també els immigrants que visquin entre ells, perquè la falta comesa involuntàriament era de tot el poble.
    ²⁷ »Si és una sola persona la qui, sense adonar-se’n, ha comès una falta, ha d’oferir una cabra d’un any en sacrifici pel pecat. ²⁸ El sacerdot farà el ritu d’expiació davant el Senyor per la persona que ha comès una falta involuntària, i la falta li serà perdonada. ²⁹ Tant per al nadiu israelita com per a l’estranger que resideix entre vosaltres, la llei per la falta comesa involuntàriament serà la mateixa.
    ³⁰ »Però el qui deliberadament cometi una falta, sigui nadiu o estranger, ultratja el Senyor. Aquesta persona serà exclosa del seu poble. ³¹ Ha menyspreat la paraula del Senyor, ha violat el seu manament. La culpa és seva i per això en serà exclòs.” ^*

Violació del dissabte, dia del repòs

    ³² Quan els israelites eren al desert, van sorprendre un home que recollia llenya en dissabte. ^{* 33} Els qui el van trobar recollint llenya, el dugueren davant de Moisès, Aaron i tota la comunitat. ³⁴ El van retenir sota vigilància fins que s’aclarís què se n’havia de fer. ³⁵ El Senyor digué a Moisès:
—Aquest home ha de ser condemnat a mort. Que tota la comunitat l’apedregui fora del campament.
    ³⁶ Llavors tota la comunitat el va fer sortir del campament i l’apedregaren fins que va morir, tal com el Senyor havia ordenat a Moisès.

Els serrells del mantell

    ³⁷ El Senyor digué a Moisès:
    ³⁸ —Comunica aquesta ordre als israelites: “Que ells i els seus descendents es facin un serrell a les vores dels mantells ^* amb un fil de porpra violeta. ³⁹ Així, en veure aquest serrell, us recordareu de tots els meus manaments, els complireu i no us deixareu dominar pels desigs del vostre cor o dels vostres ulls que us portarien a la idolatria. ^{* 40} Així recordareu i complireu tot el que jo us he manat, i viureu consagrats al vostre Déu. ⁴¹ Jo soc el Senyor, el vostre Déu, que us he tret del país d’Egipte a fi de ser el vostre Déu. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.” ^*