El trencament amb el pecat
1 Així, doncs, ja que Crist ha sofert en el cos, armeu-vos també vosaltres d’aquest convenciment: el qui ha sofert en el seu cos ha trencat amb el pecat 2 i vol viure el temps que encara ha de passar en el cos, no d’acord amb les passions humanes, sinó fent la voluntat de Déu. 3 Ja heu passat prou temps seguint el voler dels pagans i vivint enmig de llibertinatges, passions, embriagueses, orgies, borratxeres i idolatries abominables. 4 Ara ells troben estrany que no correu al seu costat cap a disbauxes sense fre, i no paren d’injuriar-vos. 5 Però ja donaran comptes al qui està a punt de venir per a judicar els vius i els morts. 6 Perquè també als morts ha estat anunciat l’evangeli, a fi que, condemnats com a homes a la mort corporal, visquin segons Déu gràcies a l’Esperit.
La vida comunitària
7 S’acosta la fi de totes les coses. Sigueu, doncs, assenyats i sobris, i així podreu pregar. 8 Per damunt de tot, tingueu un amor intens entre vosaltres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats. 9 Practiqueu mútuament l’hospitalitat sense queixar-vos. 10 Poseu-vos els uns al servei dels altres, cadascú segons els dons que ha rebut, com a bons administradors de la múltiple i variada gràcia de Déu. 11 Si algú parla, que sigui per comunicar paraules de Déu; si algú presta un servei, que sigui amb les forces que Déu concedeix. Així Déu serà glorificat en tot per Jesucrist. D’ell són la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.
Exhortacions per al moment present (4,12-5,11)
La prova
12 Estimats, no us estranyeu que s’hagi encès contra vosaltres la fornal de la prova, com si us passés res d’extraordinari. 13 Ben al contrari, alegreu-vos de poder compartir els sofriments del Crist, i així el dia que es revelarà la seva glòria estareu plens de joia i alegria. 14 I si ara rebeu insults perquè porteu el nom de Crist, feliços de vosaltres! L’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. 15 Que ningú de vosaltres no hagi de sofrir per homicida, lladre o malfactor, o per posar-se en els afers d’altri. 16 Però si algú ha de sofrir pel fet de ser cristià, que no se n’avergonyeixi, sinó que glorifiqui Déu perquè porta aquest nom. 17 Ja arriba el temps del judici, i començarà pels qui són de la família de Déu; ara bé, si comença per nosaltres, quina serà la fi dels qui refusen de creure en l’evangeli de Déu? 18 Si el just amb prou feines se salva, què serà de l’impiu i pecador? 19 Per tant, que tots els qui sofreixen d’acord amb la voluntat de Déu continuïn fent el bé i posin la seva ànima en mans del Creador, que és fidel.