Els dos testimonis

    ¹ Després van donar-me una mida semblant a una vara ^* i em digueren:
—Ves a amidar el temple de Déu i l’altar ^* i compta els qui hi adoren, ² però deixa de banda l’atri exterior del temple, no l’amidis, perquè ha estat lliurat als pagans, que trepitjaran la ciutat santa ^* quaranta-dos mesos. ^{* 3} Mentrestant, durant aquests mil dos-cents seixanta dies, jo faré que els meus dos testimonis hi profetitzin vestits amb roba de sac. ^{* 4} Aquests dos testimonis són les dues oliveres i els dos lampadaris que estan sempre davant el Senyor de la terra. ^{* 5} Si algú intenta de fer-los mal, els surt de la boca un foc que consumeix els seus enemics. ^* Ben cert, si algú vol fer-los mal, cal que mori així! ⁶ Aquests dos tenen poder de cloure el cel perquè no caigui la pluja durant el temps que profetitzin. ^* També tenen poder de convertir l’aigua en sang ^* i d’afligir la terra amb tota mena de plagues, sempre que voldran. ^*
    7 »Quan hauran acabat de donar testimoni, la bèstia que pujarà de l’abisme els farà la guerra, els vencerà i els matarà. ^{* 8} Els seus cossos quedaran estesos a la plaça de la gran ciutat, ^* que, simbòlicament, ^* s’anomena Sodoma i Egipte, ^* allà mateix on el seu Senyor va ser crucificat. ^{* 9} Durant tres dies i mig, ^* gent de tots els pobles, tribus, llengües i nacions ^* vindran a veure els seus cossos i no permetran que ningú els doni sepultura. ^{* 10} Els habitants de la terra se n’alegraran i ho celebraran enviant-se obsequis els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren per a ells un turment constant. ^*
    11 Però després dels tres dies i mig vaig veure un esperit de vida que venia de Déu i que entrava dintre d’ells. Llavors es van posar drets, ^* i un gran pànic s’apoderà dels qui ho contemplaven. ^{* 12} Els dos testimonis van sentir una veu forta que, del cel estant, els deia:
—Pugeu aquí!
I ells van pujar al cel en un núvol, ^* sota la mirada dels seus enemics. ¹³ En aquella mateixa hora hi hagué un gran terratrèmol. ^* La desena part de la ciutat es va enfonsar i, per culpa del terratrèmol, set mil persones van morir. ^* Els supervivents, esglaiats, donaren glòria al Déu del cel.
    ¹⁴ El segon «ai» ha passat. De seguida vindrà el tercer. ^*

La setena trompeta

    ¹⁵ Va tocar el setè àngel i en el cel ressonaren veus potents que proclamaven:
—La reialesa del món és ara del Senyor nostre i del seu Messies, i regnarà pels segles dels segles! ^*
    16 Aleshores els vint-i-quatre ancians que seuen davant de Déu en els seus trons ^* es van prosternar amb el front fins a terra i adoraven Déu ¹⁷ dient:
—Et donem gràcies, Senyor,
Déu de l’univers, ^*
el qui és i el qui era, ^*
perquè ja has pres el teu gran poder
i has instaurat el teu Regne.
    ¹⁸ Les nacions estaven furioses, ^*
però ara ha arribat
el dia de la teva fúria,
el temps de judicar els morts,
de recompensar els teus servents els profetes, ^*
el poble sant
i tots els qui veneren el teu nom, petits i grans, ^*
l’hora de destruir els destructors de la terra. ^*
    19 Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l’arca de l’aliança de Déu, ^* mentre esclataven llamps, tronades i veus, la terra tremolava ^* i queia una gran pedregada.