Les darreres plagues. Càntic de triomf

    ¹ Després vaig veure en el cel un altre senyal, ^* gran i admirable: set àngels que duien set plagues, que són les darreres, perquè amb elles acabarà de complir-se la fúria de Déu. ^*
    2 Vaig veure també com un mar de vidre ^* barrejat amb foc. Tots els qui havien sortit vencedors de la bèstia, de la seva estàtua i de la xifra del seu nom, ^* estaven drets vora aquell mar, amb cítares de Déu a les mans, ^{* 3} i cantaven el càntic de Moisès, el servent de Déu, ^* i el càntic de l’Anyell: ^*
—Senyor, Déu de l’univers,
les teves obres són grans i admirables. ^*
Rei de les nacions,
els teus camins són justos i veritables. ^*
    4 Senyor, qui no et venerarà? ^*
Qui no glorificarà el teu nom?
Perquè tu ets l’únic sant,
i ara que has revelat les teves justes decisions,
totes les nacions vindran a adorar-te. ^*
    5 Tot seguit vaig veure com en el cel s’obria el temple, el tabernacle de l’aliança, ^{* 6} i com en sortien els set àngels que duien les set plagues. Anaven vestits de lli pur i resplendent, amb cenyidors d’or al pit. ^{* 7} Un dels quatre vivents ^* lliurà als set àngels set copes d’or plenes de la fúria del Déu que viu pels segles dels segles, ⁸ i la glòria de Déu i el seu poder van omplir el temple d’un núvol de fum. ^* Ningú no hi podia entrar fins que no s’haguessin acabat les set plagues dels set àngels.