El cel nou i la terra nova

    ¹ Després vaig veure un cel nou i una terra nova. ^* El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia. ^*
    2 Llavors vaig veure baixar del cel, ^* venint de Déu, la ciutat santa, ^* la nova Jerusalem, ^* abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs. ^{* 3} I vaig sentir una veu forta ^* que proclamava des del tron:
—Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. ^* Ells seran el seu poble ^* i el seu Déu serà “Déu que és amb ells”. ^{* 4} Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, ^* i no existirà més la mort, ^* ni dol, ni crits, ni sofriment. ^* Perquè les coses d’abans han passat. ^*
    5 I el qui seu al tron va afirmar:
—Jo faig que tot sigui nou. ^*
I afegí:
—Escriu aquestes paraules, perquè són certes i veritables. ^*
    6 Després em va dir:
—Ja s’han complert! Jo soc l’alfa i l’omega, el principi i la fi. ^* Al qui tingui set, jo li concediré que begui a la font de l’aigua de la vida sense pagar res. ^{* 7} El qui surti vencedor rebrà tot això en herència. Jo seré el seu Déu, i ell serà fill meu. ^{* 8} Però els covards, ^* els descreguts, els corromputs, els assassins, els libidinosos, els qui practiquen la bruixeria, els idòlatres i tots els mentiders tindran la seva part a l’estany de foc atiat amb sofre, ^* que és la segona mort. ^*

La nova Jerusalem ^*

    ⁹ Aleshores va venir un dels set àngels que tenien les set copes plenes de les set darreres plagues, ^* i em va parlar així:
—Vine i et mostraré la núvia, l’esposa de l’Anyell. ^*
    10 Em va transportar en esperit dalt d’una muntanya gran i alta i em feu veure la ciutat santa de Jerusalem, ^* que baixava del cel, venint de Déu ^{* 11} i envoltada de la seva glòria. ^* Resplendia com la pedra més preciosa, ^* com un jaspi cristal·lí. ^{* 12} Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes, i a les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els noms de les dotze tribus d’Israel. ¹³ Tres portes miraven a llevant, tres portes al nord, tres portes al sud i tres portes a ponent. ^{* 14} La muralla de la ciutat reposava sobre dotze fonaments que duien els dotze noms dels dotze apòstols de l’Anyell. ^{* 15} El qui em parlava tenia una vara d’or per a amidar la ciutat, les seves portes i la seva muralla. ^{* 16} La ciutat té la forma d’un quadrat: ^* la seva llargada és igual a l’amplada. Va amidar, doncs, la ciutat amb la vara, i el seu perímetre era de dotze mil estadis; ^* la llargada, l’amplada i l’alçada són iguals. ¹⁷ Va amidar també la muralla, i tenia cent quaranta-quatre colzades de gruix, ^* amb la mida d’home que l’àngel feia servir. ^{* 18} La muralla era tota de jaspi, i la ciutat, d’or brunyit semblant al cristall més pur. ¹⁹ Els fonaments de la muralla de la ciutat estaven adornats amb dotze pedres precioses de tota mena: el primer fonament era jaspi; el segon, safir; el tercer, calcedònia; el quart, maragda; ²⁰ el cinquè, sardònix; el sisè, sarda; el setè, crisòlit; el vuitè, beril; el novè, topazi; el desè, àgata; l’onzè, jacint; el dotzè, ametista. ²¹ Les dotze portes eren dotze perles; cada una era una sola perla. I la plaça de la ciutat era d’or brunyit com el cristall. ^*
    22 De temple no n’hi vaig veure, perquè el seu temple és el Senyor, Déu de l’univers, junt amb l’Anyell. ^{* 23} La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror, ^* i l’Anyell és el gresol que la il·lumina. ²⁴ Les nacions caminaran a la seva llum, i els reis de la terra li portaran les seves riqueses. ^{* 25} Les seves portes no es tancaran en tot el dia, ^* perquè allí les nits no existiran. ^{* 26} Li portaran, doncs, les riqueses i l’esplendor de les nacions. ²⁷ Però no hi entrarà res d’impur, ^* no hi entraran els corromputs ^* ni els mentiders. Tan sols hi entraran els inscrits en el llibre de la vida de l’Anyell. ^*