Normes sobre les heretats
1 Mahlà, Noà, Hoglà, Milcà i Tirsà eren filles de Selofhad, membre d’un clan de Manassès, descendent de Josep per Manassès, Maquir, Galaad i Héfer. 2 Aquestes dones es van presentar a l’entrada de la tenda del trobament per parlar amb Moisès, amb el sacerdot Eleazar, amb els principals i amb tota la comunitat. Els van dir:
3 —El nostre pare va morir al desert, però ell no era dels seguidors de Corè que es van rebel·lar contra el Senyor. Ell va morir per la seva culpa i sense tenir fills. 4 Però no és just que el nom del nostre pare desaparegui del seu clan pel fet de no haver tingut cap fill. Dona’ns una propietat entre els germans del nostre pare.
5 Moisès va presentar el cas al Senyor, 6 i ell li respongué:
7 —Les filles de Selofhad tenen raó: dona’ls en herència una part de territori entre els germans del seu pare, i que passi a elles l’heretat del seu pare. 8 Després digues als israelites: «Si un home mor sense deixar cap fill, passeu l’heretat a la seva filla. 9 Si no té cap filla, doneu-la als seus germans. 10 Si no té germans, doneu-la als germans del seu pare. 11 En cas que el seu pare no tingui germans, passeu la seva heretat al parent més pròxim de dins el clan, i que en prengui possessió.»
Aquesta va ser la legislació decretada per als israelites, tal com el Senyor va ordenar a Moisès.
Josuè, successor de Moisès
12 El Senyor va dir a Moisès:
—Puja en aquesta muntanya de la serra d’Abarim i contempla el país que dono als israelites. 13 Després de contemplar-lo, moriràs i aniràs a reunir-te amb els teus, com ja s’hi ha reunit el teu germà Aaron. 14 Vosaltres vau ser rebels a les meves ordres en el desert de Sin, quan la comunitat va discutir amb mi. Llavors no vau manifestar la meva santedat als israelites fent brollar l’aigua.
»Aquestes són les aigües de Meribà de Cadeix, en el desert de Sin.
15 Llavors Moisès va parlar al Senyor. Li digué:
16 —Que el Senyor, el Déu que dona l’alè a tots els vivents, designi un home que vagi al davant de la comunitat, 17 un cap que els guiï en les seves campanyes: que la comunitat del Senyor no sigui com ovelles sense pastor.
18 El Senyor va respondre a Moisès:
—Pren Josuè, fill de Nun, home d’esperit, i imposa-li les mans. 19 Després presenta’l al sacerdot Eleazar i a tota la comunitat i, davant de tots, estableix-lo en el seu càrrec. 20 Dona-li una part de la teva autoritat, perquè tota la comunitat dels israelites l’obeeixi. 21 Però quan haurà de prendre alguna decisió, que es presenti al sacerdot Eleazar, perquè el sacerdot consulti el Senyor amb les sorts sagrades dels urim. Josuè i tota la comunitat d’Israel s’atendran a la seva resposta en totes les seves campanyes.
22 Moisès va complir tot el que el Senyor li havia ordenat. Va presentar Josuè al sacerdot Eleazar i a tota la comunitat, 23 li va imposar les mans i l’establí en el seu càrrec, tal com el Senyor havia manat per mitjà de Moisès.