Títol
1 Paraules que Moisès va adreçar a tot el poble d’Israel quan es trobava a l’est del Jordà, a l’estepa, a l’Arabà, mirant a Suf, entre Paran i Tófel, Laban, Hasserot i Dizahab. 2 Hi ha onze dies de camí des de la muntanya de l’Horeb fins a Cadeix-Barnea, en direcció a les muntanyes de Seïr. 3 L’any quaranta després de la sortida d’Egipte, el primer dia del mes onzè, Moisès va comunicar als israelites tot el que el Senyor li havia encomanat de dir-los.
4 Després de derrotar Sehon, el rei amorreu, que residia a Heixbon, i de vèncer, prop d’Edreí, Og, rei de Basan, que residia a Aixtarot, 5 Moisès començà a explicar aquesta Llei a l’est del Jordà, en territori de Moab. Va dir:
Primera al·locució de Moisès (1,4-4,43)
Ordre de partença
6 —A la muntanya de l’Horeb, el Senyor, el nostre Déu, ens va parlar així: “Ja fa prou temps que esteu acampats en aquesta muntanya. 7 Poseu-vos en marxa i dirigiu-vos al país muntanyós dels amorreus. Entreu a les seves poblacions i a les poblacions de tots els seus veïns que viuen a l’Arabà, a la Muntanya, a la Xefelà, al Nègueb i al Litoral. Seguiu pel país de Canaan fins a la serralada del Líban i fins a l’Eufrates, el gran riu. 8 Poso davant vostre aquest país. Jo, el Senyor, el vaig prometre als vostres pares Abraham, Isaac i Jacob, i als seus descendents. Entreu, doncs, a prendre’n possessió.”
Moisès nomena jutges del poble
9 »Llavors us vaig dir: “Jo no puc portar tot sol la càrrega de tots vosaltres. 10 El Senyor, el vostre Déu, us ha multiplicat, i avui sou tan nombrosos com les estrelles del cel. 11 Que el Senyor, Déu dels vostres pares, us faci créixer mil vegades més i us beneeixi com us ha promès. 12 Però jo, com podria portar tot sol la càrrega de les vostres disputes i els vostres plets? 13 Per tant, escolliu-vos de cada tribu homes assenyats, intel·ligents i d’experiència, i els faré els vostres caps.” 14 Em vau respondre que era bona la meva proposta. 15 Llavors vaig reunir els prohoms de cada tribu, homes assenyats i d’experiència, i els vaig fer els vostres caps: caps responsables de mil, de cent, de cinquanta i de deu homes. Vaig nomenar també capdavanters dintre de cada tribu. 16 Després vaig advertir als vostres jutges: “Escolteu les causes dels vostres germans i sentencieu amb justícia sobre les qüestions que es presentin entre ells o amb els immigrants que viuen entre vosaltres. 17 En les sentències, escolteu tothom, tant la gent senzilla com els poderosos, i no tingueu por de ningú, perquè és Déu qui jutja. Si trobeu un cas massa difícil per a vosaltres, porteu-me’l, que jo l’examinaré.” 18 I llavors us vaig donar totes les normes que havíeu de seguir.
Exploració de la terra promesa
19 »Després, seguint les ordres del Senyor, el nostre Déu, vam partir de la muntanya de l’Horeb i travessàrem aquell desert gran i terrible que poguéreu veure, tot fent camí cap al país muntanyós dels amorreus. En arribar a Cadeix-Barnea, 20 us vaig dir: “Heu arribat al país muntanyós dels amorreus, que el Senyor, el nostre Déu, ens dona. 21 Mira: el Senyor, el teu Déu, posa al davant teu aquest país. Puja a prendre’n possessió, com t’ha promès el Senyor, Déu dels teus pares. No tinguis por, no t’acovardeixis!”
22 »Llavors tots vosaltres vinguéreu a trobar-me i em diguéreu: “Enviem al davant nostre alguns homes a explorar el país: ells ens diran quin és el camí que hem de seguir i com són les ciutats on entrarem.” 23 Em va semblar bé, i vaig escollir, d’entre vosaltres, dotze homes, un per cada tribu. 24 Aquests es van dirigir cap aquell país muntanyós i, tot explorant el terreny, arribaren a la vall d’Eixcol. 25 Es van endur alguns fruits de la terra, van baixar cap a nosaltres i ens informaren dient: “El país que el Senyor, el nostre Déu, ens dona és molt fèrtil.”
Rebel·lió del poble
26 »Però vosaltres us vau rebel·lar contra l’ordre del Senyor, el vostre Déu, i no volguéreu pujar en aquell país. 27 Més aviat murmuràveu dins les vostres tendes dient: “El Senyor no ens estima. Per això ens ha fet sortir del país d’Egipte: vol que caiguem en mans dels amorreus i siguem exterminats. 28 On vol que anem? Els nostres exploradors ens han desmoralitzat, dient-nos: ‘És una gent més forta i més robusta que nosaltres. Viuen en ciutats formidables, amb muralles que toquen al cel. Fins i tot hi hem vist homes de la raça gegant dels anaquites.’ ”
29 »Jo us vaig dir: “No us alarmeu, no tingueu por d’ells. 30 El Senyor, el vostre Déu, que us va al davant, combatrà a favor vostre, tal com va fer a Egipte davant els vostres propis ulls. 31 Durant tot el camí que heu fet pel desert fins a arribar en aquest lloc, el Senyor, el vostre Déu, us ha portat a coll com un pare hi porta el seu fill.” 32 Però, malgrat tot, cap de vosaltres no va confiar en el Senyor, el vostre Déu, 33 que caminava davant vostre per cercar-vos un lloc on acampar: de nit, en forma de foc, per il·luminar-vos el camí que anàveu fent, i de dia, en forma de núvol.
Càstig de la primera generació
34 »El Senyor, en sentir el que dèieu, es va indignar i digué: 35 “Juro que cap home d’aquesta generació perversa no veurà el país fèrtil que vaig prometre als vostres pares. 36 Només el veurà Caleb, fill de Jefunnè. Aquest país que ell ha explorat, el donaré a ell i als seus descendents, perquè s’ha mantingut fidel a mi, el Senyor.”
37 »Fins i tot contra mi es va irritar el Senyor per culpa vostra i em digué: “Tampoc tu no hi entraràs. 38 En canvi, el teu ajudant Josuè, fill de Nun, sí que hi entrarà. Encoratja’l, perquè ell donarà la possessió d’aquest país als israelites. 39 Pel que fa a vosaltres, teníeu por que els vostres infants acabessin com a botí de guerra. En canvi, ells, que avui encara no saben distingir el bé del mal, seran els qui entraran al país. Jo els el donaré i ells en prendran possessió. 40 I ara poseu-vos en marxa i dirigiu-vos cap al desert, camí del Mar Roig.”
41 »Llavors em vau replicar: “Hem pecat contra el Senyor! Pujarem a combatre, tal com el Senyor, el nostre Déu, ens ha manat.” Cada un de vosaltres es va equipar per al combat, amb la intenció d’envair la regió muntanyosa. 42 Però el Senyor em digué: “Adverteix-los que no pugin a combatre, perquè jo no estaré al seu costat i els seus enemics els derrotarien.” 43 Jo us ho havia advertit, però no en vau fer cas, us vau rebel·lar contra l’ordre del Senyor i us atrevíreu a pujar a les muntanyes per combatre. 44 Llavors els amorreus que vivien en aquell país muntanyós us van perseguir com un eixam d’abelles i us van derrotar des de Seïr fins a Hormà. 45 De retorn, vau plorar davant el Senyor, però el Senyor no us volgué escoltar ni va fer cas de vosaltres. 46 Per això us vau quedar a Cadeix molt de temps, tot el temps que us hi havíeu de quedar.