El do de la Llei
1 »I ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que jo us ensenyo a complir. Així us mantindreu amb vida i entrareu a prendre possessió del país que us dona el Senyor, Déu dels vostres pares. 2 No afegiu res als manaments que jo us dono, ni en tragueu res: guardeu tot allò que jo us prescric de part del Senyor, el vostre Déu. 3 Amb els vostres propis ulls heu vist el que el Senyor ha fet a Baal-Peor: ha exterminat del vostre poble tots aquells qui seguien el déu Baal de Peor. 4 Però vosaltres, tots els qui us heu mantingut fidels al Senyor, el vostre Déu, avui encara viviu. 5 Mireu: el Senyor, el meu Déu, m’ha manat que us ensenyi aquests decrets i aquestes prescripcions perquè els compliu quan sereu al país on entrareu per prendre’n possessió. 6 Guardeu-los i compliu-los. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per savis i assenyats. Quan sentiran parlar de tots aquests decrets, diran: “Quina saviesa i quin seny té aquesta gran nació!”
7 »I realment, quina nació, per gran que sigui, té els seus déus tan a prop d’ella com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? 8 I quina nació, per gran que sigui, té uns decrets i unes prescripcions tan justos com els d’aquest codi de la Llei que avui us proposo?
La revelació a l’Horeb
9 »Tanmateix, estigues atent i mira bé de no oblidar mai els fets que els teus ulls han contemplat. Que durant tota la vida no se t’esborrin de la memòria: fes-los conèixer als teus fills i als fills dels teus fills.
10 »Recorda el dia que vas comparèixer davant el Senyor, el teu Déu, a l’Horeb. El Senyor m’havia dit: “Convoca’m el poble i els comunicaré els meus manaments. Així aprendran a reverenciar-me mentre visquin sobre la terra i ho ensenyaran als seus fills.” 11 Llavors us vau acostar al peu de la muntanya. El foc abrusava la muntanya amb flames que pujaven fins al cel, enmig de la foscor i d’espessa nuvolada. 12 El Senyor us va parlar des del mig del foc: vosaltres sentíeu una veu que parlava, però no vèieu cap figura; només sentíeu una veu. 13 Us va fer conèixer la seva aliança, us va manar que complíssiu els deu manaments que havia escrit sobre dues taules de pedra. 14 I a mi, el Senyor em va manar en aquella ocasió que us ensenyés els decrets i les prescripcions que heu de complir en el país on entrareu per prendre’n possessió.
El perill de la idolatria
15 »I ara fixeu bé la vostra atenció: el dia que el Senyor us va parlar a l’Horeb, des del mig del foc, no vau veure cap figura. 16 No us pervertiu, doncs, fent-vos estàtues amb la figura de qualsevol ídol: imatges d’home o de dona, 17 imatges d’animals terrestres o d’ocells que volen pel cel, 18 imatges de bestioles que s’arrosseguen per terra o de peixos que viuen a les aigües d’aquí baix. 19 Quan aixequis els ulls al cel i contemplis el sol, la lluna i les estrelles, tot l’estol dels astres, no et deixis seduir fins al punt d’adorar-los i donar-los culte. El Senyor, el teu Déu, els ha assignat a tots els altres pobles que hi ha sota el cel. 20 A vosaltres, en canvi, el Senyor us ha pres i us ha fet sortir d’Egipte, d’aquella fornal de ferro, perquè volia que fóssiu el seu poble, la seva possessió, com ja ho sou avui.
21 »I, tanmateix, el Senyor es va irritar contra mi per culpa vostra i va jurar que jo no passaria el Jordà ni entraria en aquell fèrtil país que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió. 22 Cert, jo moriré aquí, no passaré el Jordà; però vosaltres el travessareu i prendreu possessió d’aquell fèrtil país. 23 Guardeu-vos d’oblidar mai l’aliança que el Senyor, el vostre Déu, va fer amb vosaltres. No us fabriqueu cap estàtua amb la figura d’allò que el Senyor, el teu Déu, t’ha prohibit, 24 ja que el Senyor, el vostre Déu, és un foc que devora, és un Déu gelós.
25 »Quan hauràs tingut fills i nets i haureu viscut anys i més anys en aquell país, si us pervertiu fabricant-vos qualsevol mena d’ídols, cosa que ofèn el Senyor i l’indigna, 26 jo prenc avui el cel i la terra com a testimonis contra vosaltres: no trigareu a desaparèixer del país que aneu a prendre en possessió, a l’altra banda del Jordà; no hi viureu gaires anys, sereu destruïts completament. 27 El Senyor us dispersarà entre els altres pobles, i en quedareu ben pocs enmig de les nacions on ell us haurà deportat. 28 Allà haureu de donar culte a déus fabricats per mans d’home, estàtues de fusta i de pedra, que no hi veuen ni hi senten, que no mengen ni oloren. 29 Llavors, allà mateix, cercaràs el Senyor, el teu Déu. I si el cerques amb tot el cor i amb tota l’ànima, el trobaràs. 30 Quan estaràs aclaparat, enmig de totes aquestes desgràcies, retornaràs finalment al Senyor, el teu Déu, i l’obeiràs. 31 El Senyor, el teu Déu, és un Déu misericordiós que no t’abandonarà ni et destruirà, ni s’oblidarà de l’aliança que va fer amb els teus pares.
Déu ha escollit el seu poble
32 »Investiga el passat, les èpoques que t’han precedit, d’ençà que Déu va crear la humanitat sobre la terra. Demana d’un cap a l’altre del món, a veure si mai ha succeït un fet tan gran, si s’ha sentit mai res de semblant. 33 ¿Hi ha cap poble que hagi sentit la veu de Déu que li parlava des del mig del foc, com tu l’has sentida, i hagi continuat amb vida? 34 ¿O cap altre déu que hagi gosat arrencar un poble que vivia en poder d’un altre per fer-se’l seu? Vosaltres mateixos heu vist tot el que ha fet a Egipte el Senyor, el vostre Déu, valent-se de proves, senyals i prodigis, combatent amb mà forta i braç poderós, amb gestes esglaiadores. 35 El Senyor t’ha concedit de presenciar-ho perquè reconeguis que ell, i ningú més, és Déu. 36 Per instruir-te, t’ha fet sentir des del cel la seva veu, aquí a la terra t’ha fet contemplar el seu foc immens, i tu l’has escoltat quan et parlava des del mig del foc. 37 Ell estimava els teus pares, ha escollit els seus descendents i, mostrant la seva presència, t’ha fet sortir d’Egipte amb el seu poder irresistible. 38 Al teu pas desposseirà nacions més grans i poderoses que tu, per introduir-te al seu país i donar-te’l en possessió, tal com veieu avui. 39 Reconeix, doncs, avui, que el Senyor és l’únic Déu: ni dalt al cel ni aquí baix a la terra no n’hi ha d’altre; recorda-ho sempre en el teu cor. 40 Observa els seus decrets i els seus manaments que avui et dono, perquè tu i els teus descendents sigueu feliços, i tingueu llarga vida en el país que el Senyor, el vostre Déu, us dona per sempre.
Ciutats de refugi a la Transjordània
41 Llavors Moisès va escollir tres ciutats a l’est del Jordà 42 com a ciutats de refugi per al qui hagués mort algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat. En aquest cas podria refugiar-se en una d’aquestes ciutats i salvaria la vida. 43 Per a la tribu de Rubèn, la ciutat de Bèsser, a l’estepa, a la regió de l’altiplà; per a la tribu de Gad, Ramot, a Galaad; per a la tribu de Manassès, Golan, a la regió de Basan.
Segona al·locució de Moisès (4,44-11,32)
Els deu manaments
()
44 Aquesta és la Llei que Moisès va presentar als israelites: 45 les clàusules, els decrets i les prescripcions que els comunicà després de la sortida d’Egipte. 46 Es trobaven a l’est del Jordà, a la vall que hi ha prop de Betpeor, al territori de Sehon, el rei amorreu que residia a Heixbon, que va ser derrotat per Moisès i els israelites després de la sortida d’Egipte. 47 Van conquerir el seu territori i també el d’Og, rei de Basan: aquests dos reis amorreus regnaven a l’est del Jordà. 48 Els israelites ocuparen així la regió que anava des d’Aroer, que és a la vora del torrent d’Arnon, fins al mont Sirion, que és l’Hermon, 49 i tot l’Arabà, de la riba oriental del Jordà fins al Mar Mort, al peu dels vessants del mont Pisgà.