Condonació dels deutes l’any setè
1 »Cada set anys, condona els deutes de tothom. 2 La condonació es fa així: quan es proclami la condonació dels deutes en honor del Senyor, tothom qui hagi fet un préstec a un altre israelita, un germà seu, li perdonarà el deute i no l’hi reclamarà més. 3 Reclama el pagament dels deutes a l’estranger; però allò que hagis prestat al teu germà, perdona-li-ho.
4 »No hi ha d’haver pobres entre els teus, ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirà abundosament en el país que et dona en herència perquè el posseeixis; 5 cal, però, que escoltis i obeeixis el Senyor, el teu Déu, mirant de posar en pràctica aquest manament que avui et dono. 6 El Senyor, el teu Déu, et beneirà, com t’ha promès. Prestaràs a moltes nacions i no hauràs de manllevar-los res. Dominaràs moltes nacions i elles no et dominaran.
7 »Quan en una de les ciutats del país que el Senyor, el teu Déu, et dona, hi hagi un pobre entre els teus germans, no endureixis el cor, no tanquis la mà al teu germà pobre. 8 Obre-li la mà i presta-li generosament tot el que li faci falta. 9 Guarda’t de pensar maliciosament dintre teu: “S’acosta l’any setè, l’any de la condonació dels deutes”; guarda’t de mirar-te’l amb duresa i de no voler donar-li res. Ell clamaria al Senyor contra tu, i tu series culpable. 10 Dona-li generosament i no a contracor. Així el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tots els teus treballs i en tot el que emprenguis. 11 Mai no faltaran pobres en el país; per això et mano que obris generosament la mà als teus germans, als pobres i necessitats del teu país.
Alliberament dels esclaus
12 »Si se’t ven per esclau un germà hebreu, home o dona, et servirà durant sis anys, però al setè deixa’l lliure. 13 Quan li donis la llibertat, no l’acomiadis amb les mans buides. 14 Proveeix-lo generosament, dona-li alguna cosa d’allò amb què el Senyor, el teu Déu, t’haurà beneït: ovelles i cabres, gra i vi. 15 Recorda que has estat esclau al país d’Egipte i que el Senyor, el teu Déu, te n’ha alliberat. Per això avui et dono aquest manament.
16 »Però si el teu esclau manifesta que no se’n vol anar, perquè t’estima a tu i a la teva família i es troba bé a casa teva, 17 agafa un punxó, forada-li l’orella contra la porta, i serà el teu esclau per sempre. I el mateix faràs amb la teva esclava.
18 »No et sàpiga greu deixar-lo lliure: en sis anys de treball t’ha fet guanyar el doble del que hauries guanyat amb un jornaler. I el Senyor, el teu Déu, et beneirà en tot allò que facis.
Primeres cries dels animals
19 »Consagra al Senyor, el teu Déu, els primers mascles que neixin del teu bestiar gros i menut; no facis servir la primera cria de les teves vaques per a treballar ni esquilis la primera cria de les teves ovelles. 20 Cada any te’ls menjaràs amb la teva família, a la presència del Senyor, el teu Déu, en el lloc que ell haurà escollit. 21 Però si aquests animals fossin coixos o cecs, o tinguessin qualsevol altre defecte, no els sacrifiquis al Senyor, el teu Déu. 22 Pots menjar-los a la teva ciutat; tothom sense excepció en podrà menjar, encara que no estigui ritualment pur, com qui menja carn de gasela o de cérvol. 23 Però la sang, no la mengis; vessa-la per terra com l’aigua.