Les ciutats de refugi ^*

    ¹ »Quan el Senyor, el teu Déu, haurà eliminat les nacions de les quals et dona el territori, i tu les hauràs desposseïdes i t’hauràs instal·lat en les seves ciutats i en les seves cases, ² escull tres ciutats d’aquell país que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió. ^{* 3} Divideix en tres regions el territori que el Senyor, el teu Déu, et dona i obre camins que facilitin l’accés a aquelles ciutats, perquè l’homicida hi pugui trobar refugi.
    ⁴ »Però només podrà refugiar-s’hi i salvar la vida aquell qui hagi mort algú involuntàriament, sense estar-hi enemistat. ⁵ Aquest és el cas de l’home que, amb el seu company, se’n va al bosc a tallar llenya i, quan branda la destral per tallar un arbre, no domina la destral, el ferro se li escapa del mànec, toca el seu company i el mata. Aquell home podrà refugiar-se en una de les tres ciutats i salvarà la vida. ⁶ Així s’evitarà que el responsable de venjar la víctima ^* el persegueixi enfurismat, l’atrapi perquè el camí és massa llarg i el mati. L’homicida involuntari no mereix pena de mort, ja que no estava enemistat amb la seva víctima. ⁷ Per això et mano que escullis aquestes tres ciutats.
    ^8-9 »Si mires de posar en pràctica tots aquests manaments que avui et dono, si estimes el Senyor, el teu Déu, ^* i segueixes sempre els seus camins, ell eixamplarà les teves fronteres, fins a donar-te tot el país, tal com va prometre als teus pares; llavors afegeix tres ciutats de refugi a les tres primeres. ^{* 10} Així en el país que el Senyor, el teu Déu, et dona en possessió no serà vessada la sang d’un innocent: tu series responsable de la seva mort.
    ¹¹ »Però, si un home que està enemistat amb el seu company es posa a l’aguait, l’assalta i el mata, i després es refugia en una d’aquelles ciutats, ¹² els ancians d’aquella ciutat l’agafaran i el posaran a les mans del responsable de venjar la víctima, perquè el mati. ¹³ No tinguis compassió d’ell: extirpa d’Israel l’assassí d’un innocent i seràs feliç. ^*

Límits de les propietats

    ¹⁴ »No desplacis, en perjudici del teu veí, les fites plantades pels primers que hauran pres possessió de l’herència que rebràs en el país que el Senyor, el teu Déu, et dona. ^*

Els testimonis

    ¹⁵ »No n’hi ha prou amb el testimoni d’una sola persona per a fer condemnar ningú, en qualsevol cas de culpa, crim o falta. La qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres testimonis. ^{* 16} Si un fals testimoni acusa algú d’algun delicte, ¹⁷ els dos contendents es presentaran al temple del Senyor ^* i exposaran el cas als sacerdots i als jutges que estiguin en funcions en aquell moment. ¹⁸ Els jutges investigaran a fons: si resulta que el testimoni és fals i que ha calumniat un seu germà, ¹⁹ li aplicareu la pena que ell volia per al seu germà. Extirpa la maldat d’enmig teu. ^{* 20} Els altres, en sentir-ho, escarmentaran i, enmig teu, ningú ja no tornarà a cometre una maldat com aquesta. ^{* 21} No tinguis compassió del culpable: ^* vida per vida, ull per ull, dent per dent, mà per mà, peu per peu. ^*