Aliança amb el Senyor i circumcisió d’Abraham ^*

    ¹ Quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué:
—Jo soc el Déu totpoderós. ^* Viu seguint els meus camins ^* i sigues irreprensible. ² Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència.
    ³ Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:
    ⁴ —Mira, aquesta és la meva aliança entre jo i tu: seràs pare d’una multitud de pobles. ⁵ Ja no et diràs més Abram; el teu nom serà Abraham, ^* perquè et faré pare d’una multitud de pobles. ^{* 6} Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis. ⁷ Mantindré la meva aliança entre jo i tu, i amb les generacions que et succeiran. ^* Serà una aliança perpètua: jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. ⁸ A tu i als teus descendents, us donaré tot el país de Canaan, on ara vius com a immigrant. Serà possessió d’ells per sempre; ^* i jo seré el seu Déu.
    ⁹ Déu digué encara a Abraham:
—Tu i els teus descendents, de generació en generació, heu de guardar la meva aliança. ¹⁰ Aquest és el signe de l’aliança que s’ha de mantenir per sempre entre jo i vosaltres, és a dir, amb els teus descendents: tots els homes hauran de ser circumcidats. ^{* 11} Circumcidareu el vostre prepuci, i aquest serà el signe de l’aliança entre jo i vosaltres. ¹² De generació en generació, tots els infants mascles seran circumcidats el vuitè dia d’haver nascut. ^* També ho seran els servents nascuts a casa vostra o els que hàgiu comprat a qualsevol estranger que no sigui del teu llinatge. ¹³ Tant el servent nascut a casa teva com el que hagis comprat, seran circumcidats. Així la meva aliança quedarà marcada a la vostra carn com una aliança perpètua. ¹⁴ Tot home que no hagi estat circumcidat serà exclòs del poble, perquè haurà trencat la meva aliança. ^*
    15 Després, Déu digué a Abraham:
—A la teva esposa, no li diràs més Sarai, sinó Sara. ^{* 16} Jo la beneiré i d’ella et donaré un fill. La beneiré, i serà mare de pobles i de reis.
    ¹⁷ Abraham es va prosternar amb el front a terra i es posà a riure tot pensant dintre seu: ^* «¿Encara pot tenir un fill, un home de cent anys? I Sara, que ja en té noranta, pot infantar?» ¹⁸ I va dir a Déu:
—Ja estaré content que visqui Ismael.
    ¹⁹ Déu li replicà:
—Sara, la teva esposa, et donarà un fill, i li posaràs el nom d’Isaac. Amb ell i amb la seva descendència mantindré per sempre la meva aliança. ²⁰ Pel que fa a Ismael, també he escoltat el que per a ell em demanes. El beneiré, el faré fecund, i serà nombrosíssima la seva descendència. Serà pare de dotze caps de tribu i faré d’ell un gran poble. ^{* 21} Però la meva aliança serà amb Isaac, el fill que et donarà Sara l’any vinent per aquest temps. ^*
    22 Quan Déu acabà de parlar amb Abraham, va pujar amunt i s’allunyà del seu davant.
    ²³ Llavors Abraham ^* va prendre el seu fill Ismael i tots els seus servents, tant els qui havien nascut a casa seva com els qui havia comprat, és a dir, tots els homes de casa seva, i aquell mateix dia els va circumcidar, tal com Déu li havia ordenat.
    ^24-25 Abraham tenia noranta-nou anys i el seu fill Ismael en tenia tretze quan van ser circumcidats. ²⁶ Tots dos foren circumcidats aquell mateix dia, ²⁷ amb tots els homes de casa seva, tant els nascuts a casa d’Abraham com els comprats als estrangers.