Ofrena de les primícies i confessió de fe
1 »Quan hagis entrat al país que el Senyor, el teu Déu, et dona en heretat, quan ja el posseeixis i l’habitis, 2 pren una part de les primícies de tots els fruits que colliràs de la terra que el Senyor, el teu Déu, et dona, posa-la en una cistella i ves al lloc que el Senyor, el teu Déu, haurà escollit perquè porti el seu nom. 3 Allà et presentaràs al sacerdot que estigui en funcions aquells dies i li diràs: “Jo declaro el dia d’avui davant el Senyor, el meu Déu, que ja he entrat al país que el Senyor havia promès als nostres pares.” 4 El sacerdot rebrà la cistella de les teves mans i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. 5 Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, diràs això:
»“El meu pare era un arameu errant, que va baixar a Egipte i va viure-hi com a immigrant amb les poques persones que l’acompanyaven. Allà es convertí en una gran nació, forta i nombrosa. 6 Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren treballs pesats. 7 Llavors vam implorar l’ajut del Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam: veié la nostra dissort, les nostres penes i la nostra opressió. 8 El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de gestes esglaiadores i entre senyals i prodigis; 9 ens va fer entrar en aquest lloc i ens donà aquest país, un país que regalima llet i mel. 10 Per això porto aquestes primícies dels fruits de la terra que tu, Senyor, m’has donat.”
»Deixa llavors la cistella a la presència del Senyor, el teu Déu, i prosterna’t davant d’ell. 11 Després frueix amb alegria de l’abundància que el Senyor, el teu Déu, t’ha donat a tu i a la teva família; i fes-ne participar també els levites i els immigrants que resideixen enmig teu.
Pregària mentre s’ofereix el delme
12 »Cada tres anys, serà l’any del delme. Llavors separa la desena part de les teves collites, posa-la a disposició dels levites, dels immigrants, dels orfes i de les viudes, perquè puguin menjar fins a saciar-se en les teves ciutats. 13 Després declara davant el Senyor, el teu Déu:
»“Senyor, no he guardat a casa meva res del que t’està consagrat. Ho he posat a disposició dels levites, dels immigrants, dels orfes i de les viudes, tal com m’havies manat. No he violat cap d’aquests teus manaments ni els he oblidat. 14 No he menjat res del delme estant de dol, no l’he consumit en estat d’impuresa ritual ni l’he ofert a un mort. He obeït el Senyor, el meu Déu: he complert tot el que tu, Senyor, ens tens manat. 15 Mira des del cel, des del lloc sant on resideixes, i beneeix Israel, el teu poble, i aquest país que ens has donat, com havies promès als nostres pares: un país que regalima llet i mel.”
Conclusió: compromís mutu del Senyor i d’Israel
16 »Avui el Senyor, el teu Déu, et mana que observis aquests decrets i aquestes prescripcions: compleix-los i posa’ls en pràctica amb tot el cor i amb tota l’ànima. 17 Avui has fet que el Senyor es comprometi a ser el teu Déu; i tu seguiràs els seus camins, observaràs els seus decrets, els seus manaments i les seves prescripcions, i escoltaràs la seva veu. 18 I avui el Senyor ha fet que tu et comprometis a ser el seu poble, la seva heretat preferida, tal com t’havia promès; i tu compliràs tots els seus manaments. 19 Ell et vol fer superior en dignitat, fama i glòria a totes les nacions que ha creat. Vol que siguis un poble consagrat a ell, el Senyor, el teu Déu, tal com t’havia promès.