¹ Calleu, oh cels, que parlaré;
escolta, terra, el meu vaticini!
    ² La meva doctrina caurà com la pluja,
baixaran com rosada les meves paraules,
com el ploviscó que rega l’herba,
com un ruixat damunt els prats.
    ³ Ara proclamo el nom del Senyor,
doneu glòria al nostre Déu:
    ⁴ «Ell és la Roca», ^* el seu obrar és irreprensible,
són justos tots els seus camins.
És el Déu fidel, sense malícia,
és bo i és recte.
    ⁵ L‘han ofès, no són fills seus, ^*
aquesta gent innoble i poc sincera. ^*
    6 ¿Al Senyor, el pagues així,
poble insensat i sense seny?
¿No és el pare que t’ha engendrat, ^*
el creador que t’ha fet?
    ⁷ Recorda’t dels temps antics,
ves pensant en cada generació;
pregunta-ho al teu pare i t’ho dirà,
fes-t’ho contar pels ancians.
    ⁸ Quan l’Altíssim repartia els pobles
i separava els uns dels altres els fills d’Adam,
va establir les fronteres de cada nació ^*
segons el nombre dels fills de Déu. ^*
    9 Llavors el Senyor es reservà el seu poble,
els fills de Jacob, com a pròpia heretat. ^*
    10 El trobà en una terra despoblada,
entre els udols i la desolació del desert. ^*
El protegí ^* i se n’ocupava,
el guardava com la nineta dels seus ulls. ^*
    11 Com l’àguila que desvetlla la niuada
i voleteja sobre els seus aguilons,
desplegava les ales, el prenia
i el portava sobre el seu plomatge. ^*
    12 El Senyor tot sol el guiava, ^*
no l’ajudaven déus estrangers.
    ¹³ A cavall de les altures del món,
l’alimentava amb collites dels camps,
el criava amb la mel de les roques
i amb l’oli tret de la pedra dura, ^*
    14 amb mató de vaca i llet d’ovella
i amb greix de xais i de moltons,
amb bestiar de Basan i cabrits,
acompanyats de la flor del blat;
i bevia el vi escumós, sang del raïm.
    ¹⁵ Jeixurun ^* s’engreixà i tirava guitzes.
Gras, fornit i corpulent,
abandonà Déu, el seu creador,
deshonrà la Roca que el salvava. ^*
    16 Els israelites engelosien el Senyor
adorant déus estrangers,
l’irritaven amb cultes detestables,
    ¹⁷ amb sacrificis oferts a dimonis, que no són déus, ^*
a déus que no coneixien,
divinitats noves, tot just arribades,
que els vostres pares no havien venerat. ^*
    18 Israel, oblides la Roca que et feu néixer,
no fas cas del Déu que t’ha donat la vida. ^*
    19 En veure això, el Senyor se’n va cansar
i es disgustà dels seus fills i filles.
    ²⁰ Ell va dir: «Quan els amagui la mirada,
veuré quina serà la seva fi;
perquè són una gent perversa,
uns fills que no són de fiar.
    ²¹ M’han engelosit adorant els qui no són déus,
m’han irritat venerant el no-res. ^*
Per a engelosir-los, em valdré també jo
d’un poble que no és poble;
em valdré, per a irritar-los,
d’un poble sense seny. ^*
    22 El foc del meu rigor ja crema
i abrusarà fins al país dels morts,
devorant la terra i les seves collites,
inflamant els fonaments de les muntanyes.
    ²³ Apilaré desgràcies damunt d’ells,
gastaré contra ells les meves fletxes: ^*
    24 fam que extenua, febres que abaten
i epidèmies malignes; ^*
atiaré contra ells els ullals de les feres,
el verí de les serps que s’esmunyen per la pols.
    ²⁵ Pels carrers, l’espasa els prendrà els fills,
i dintre casa es moriran d’esglai,
tant els joves com les noies,
tant els vells com els nadons. ^*
    26 »Jo em deia: “No en deixaré rastre,
ningú no guardarà el seu record.”
    ²⁷ Però no vull que l’enemic s’ensuperbeixi,
que s’enorgulleixin els opressors del poble.
No vull que pensin: “Que en som, de poderosos!
Tot això no és pas obra del Senyor!” ^*
    28 Aquest poble d’Israel ^* ha perdut el seny,
no té gens d’enteniment.
    ²⁹ Si fossin intel·ligents, ho comprendrien,
endevinarien el sentit del seu destí.
    ³⁰ Com és que un sol home n’empaita mil
o que dos en fan fugir deu mil? ^*
És que la seva Roca els ha venut,
el Senyor els posa en mans d’ells. ^*
    31 Però no és com la nostra, la roca d’ells,
prou que ho saben els nostres enemics!
    ³² »El cep que els preparo és cep de Sodoma,
collit a les feixes de Gomorra:
té els raïms verinosos, amargants,
    ³³ i fa un vi com el verí de les serps,
com el verí mortal dels escurçons. ^*
    34 Això els tinc preparat a casa meva,
els ho he reservat en el meu celler.
    ³⁵ A mi em toca de passar comptes i pagar, ^*
en el moment que els seus peus relliscaran.»
El dia del desastre és imminent,
s’acosta de pressa la seva hora.
    ³⁶ El Senyor farà justícia al seu poble,
s’apiadarà dels seus servidors, ^*
quan veurà que han perdut les forces
i no queden ni infants ni adults. ^*
    37 I dirà:
«On són els déus dels estrangers?
On és la roca on cercaven refugi? ^*
    38 ¿No se us menjaven el bo i millor dels sacrificis?
¿No se us bevien el vi de les libacions?
Que vinguin ara a defensar-vos,
que vinguin a protegir-vos!
    ³⁹ Reconeixeu-ho, doncs: només jo soc,
i no hi ha altres déus fora de mi. ^*
Jo dono la mort o la vida, ^*
jo fereixo i curo les ferides.
Ningú no em prendrà res de les mans.
    ⁴⁰ Alço la mà cap al cel, i juro això
per la meva vida, que és eterna:
    ⁴¹ Quan esmolaré, com un llamp, la meva espasa
i armaré les meves mans per fer justícia,
tornaré als enemics el que es mereixen,
donaré la paga als qui em volen mal.
    ⁴² S’embriagaran de sang les meves fletxes,
s’atiparà de carn la meva espasa,
de sang dels morts i dels presoners,
de caps dels capitostos enemics.»
    ⁴³ Crida de goig amb ell, oh cel,
prosterneu-vos davant d’ell tots els déus:
farà justícia per la sang dels seus fills,
tornant als qui l’odien el que es mereixen
i perdonant el país del seu poble. ^*
    44 Moisès, acompanyat de Josuè, ^* fill de Nun, va fer sentir al poble totes les paraules d’aquest càntic. ⁴⁵ Quan acabà de dir-les a tots els israelites, ⁴⁶ afegí:
—Guardeu bé en els vostres cors totes les paraules que avui he pres com a testimoni contra vosaltres. ^* Ordeneu als vostres fills que mirin de posar en pràctica totes les paraules d’aquesta Llei. ⁴⁷ No són paraules buides, són la vostra vida: gràcies a elles viureu molts anys en el país que posseireu, un cop passat el Jordà. ^*

Anunci de la mort de Moisès

    ⁴⁸ Aquell mateix dia, el Senyor digué a Moisès:
    ⁴⁹ —Puja en aquesta serra d’Abarim, al mont Nebó, en el territori de Moab, enfront de Jericó, i contempla el país de Canaan que jo dono en propietat als israelites. ⁵⁰ Moriràs a la muntanya on hauràs pujat i et reuniràs amb els teus, igual com Aaron va morir al mont Or per a anar a reunir-se amb els seus. ^{* 51} Tots dos vau cometre una infidelitat contra mi enmig del poble d’Israel, a les fonts de Meribà de Cadeix, al desert de Sin. Allí no reconeguéreu la meva santedat enmig d’Israel. ^{* 52} Per això, contemplaràs de lluny estant el país que jo dono als israelites, però no hi entraràs. ^*