1 Els reis amorreus que vivien a l’oest del Jordà i tots els reis cananeus que habitaven vora el mar Mediterrani sentiren a dir el que el Senyor havia fet. Quan van saber que havia eixugat les aigües del Jordà perquè passessin els israelites, quedaren descoratjats i no se sentien amb esma per a resistir-los.

Circumcisió a Guilgal


    2 En aquell temps, el Senyor va dir a Josuè:
—Fes-te ganivets de sílex i circumcida la nova generació d’israelites.

    3 Josuè va fer tallar ganivets de sílex i circumcidà els israelites en el tossal de la Circumcisió. 4 Els va circumcidar per aquesta raó: tots els homes en edat de combatre que havien sortit d’Egipte, havien mort pel camí, al desert; 5 tots ells havien estat circumcidats. Però els qui van néixer pel camí, al desert, després de la sortida d’Egipte, eren incircumcisos. 6 Efectivament, els israelites havien caminat quaranta anys pel desert fins que es va acabar la generació d’homes en edat de combatre que havien sortit d’Egipte i no havien obeït el Senyor. El Senyor els havia jurat que no els deixaria veure el país que havia promès als seus pares, un país que regalima llet i mel. 7 Ara, en comptes d’ells, el donava als seus fills. Són aquests els qui Josuè va circumcidar, ja que durant la marxa pel desert no havien estat circumcidats.
    8 Després de la circumcisió, tots es quedaren al campament reposant fins que se’ls tancà la ferida. 9 Llavors el Senyor digué a Josuè:
—Avui us he tret la ignomínia d’Egipte que portàveu damunt vostre.
Per això, a aquell indret li van posar el nom de Guilgal. I encara avui porta aquest nom.

Primera Pasqua a Canaan


    10 Els israelites van acampar a Guilgal i celebraren la festa de Pasqua, el vespre del dia catorze del mes, a les planes de Jericó. 11 Des de l’endemà d’haver celebrat la Pasqua, van menjar el gra torrat i el pa sense llevat que havien preparat amb les collites del país. 12 Des d’aquell matí va deixar de caure el mannà. Tot aquell any els israelites es van mantenir de les collites del país de Canaan.

Aparició a Josuè


    13 Un dia que Josuè es trobava als voltants de Jericó, tot alçant els ulls va veure un home dret al seu davant amb l’espasa a la mà. Josuè se li va acostar i li digué:
—Ets amic o enemic?

    14 Ell li va respondre:
—Jo soc el cap de l’exèrcit del Senyor. Ara mateix he arribat.
Josuè es prosternà amb el front a terra i li digué:
—Què mana el meu senyor al seu servent?

    15 El cap de l’exèrcit del Senyor li va respondre:
—Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
I Josuè es va descalçar.