Sacrilegi d’Acan

    ¹ Els israelites van cometre una falta greu contra l’ordre de l’extermini sagrat. Un membre de la tribu de Judà, Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, es va apoderar d’alguns objectes consagrats a l’extermini. Per això el Senyor s’indignà contra Israel. ^*
    2 Mentrestant, des de Jericó, Josuè havia enviat alguns homes cap a Ai, que es troba prop de Betaven, a l’est de Betel, ^* amb l’ordre d’explorar el territori. Els exploradors hi van pujar, ³ i de retorn digueren a Josuè:
—No cal que hi vagi tot l’exèrcit; n’hi ha prou amb dos o tres mil homes per a atacar Ai. Són tan pocs que val més no fatigar inútilment les nostres tropes.
    ⁴ Llavors uns tres mil homes pujaren a atacar Ai, però hagueren de fugir davant el contraatac dels seus habitants, ⁵ que els van perseguir des de les portes de la ciutat, muntanya avall, fins a Xebarim. Els van causar trenta-sis baixes. En veure això, el poble es desmoralitzà.
    ⁶ Josuè i els ancians d’Israel es van esquinçar els vestits, es cobriren de terra el cap i van estar prosternats amb el front a terra ^* fins al vespre, davant l’arca del Senyor. ⁷ Josuè va pregar així:
—Ah, Senyor Déu! Per què ens has fet travessar el Jordà? ¿Per posar-nos a les mans dels amorreus i exterminar-nos? Tant de bo ens haguéssim quedat a l’altra banda del riu! ⁸ Escolta’m, Senyor. Què puc dir jo, ara que Israel ha fugit davant l’enemic? ⁹ Quan ho sàpiguen els cananeus i tota la gent d’aquest país, es giraran contra nosaltres i esborraran de la terra el nostre record. I aleshores, com t’ho faràs perquè tothom reconegui l’honor del teu nom? ^*
    10 El Senyor li va respondre:
—Aixeca’t! Què hi fas, aquí, amb el front a terra? ¹¹ Els israelites han pecat. Han violat la meva aliança, l’ordre que jo els havia donat; s’han apoderat d’objectes consagrats a l’extermini, els han robat i els han camuflat entre els seus bagatges. ^{* 12} Per això no podran resistir als seus enemics: fugiran només de veure’ls, perquè ara ells mateixos estan condemnats a l’extermini. Jo no seré més amb vosaltres fins que fareu desaparèixer d’enmig vostre tot el que està consagrat a l’extermini. ¹³ Aixeca’t! Digues al poble que es purifiqui per a demà, perquè el Senyor, Déu d’Israel, diu això als israelites: “Dins el teu campament, Israel, hi ha objectes consagrats a l’extermini. Fins que no els haureu tret fora, no podreu resistir als vostres enemics. ¹⁴ Demà al matí, presenteu-vos per tribus. La tribu que jo, el Senyor, designaré, que s’acosti per clans; i el clan que jo designaré, que s’acosti per famílies. Finalment, que s’acostin un per un els homes de la família designada. ¹⁵ A l’home trobat culpable ^* de posseir algun objecte consagrat a l’extermini, cremeu-lo ^* amb tots els seus béns, perquè ha violat l’aliança del Senyor i ha comès una infàmia mai vista a Israel.” ^*
    16 L’endemà, de bon matí, Josuè va fer venir els israelites per tribus, i sortí designada la tribu de Judà. ¹⁷ Va fer venir després els clans de la tribu de Judà, i sortí designat el clan de Zèrah. Va fer venir les famílies del clan de Zèrah, i la sort designà la de Zabdí. ¹⁸ Va fer venir els homes de la família de Zabdí, i la sort va recaure sobre Acan, fill de Carmí, fill de Zabdí, fill de Zèrah, de la tribu de Judà. ¹⁹ Llavors Josuè li va dir:
—Fill meu, dona glòria al Senyor, Déu d’Israel, i reconeix l’honor que li deus. Explica’m el que has fet, no m’amaguis res.
    ²⁰ Acan li respongué:
—És veritat, soc jo qui ha pecat contra el Senyor, Déu d’Israel. ²¹ Vaig veure entre el botí un magnífic mantell de Xinar, ^* dos-cents sicles ^* de plata i un lingot d’or de vora mig quilo ^* de pes, i, encegat, ho vaig agafar. Ho trobareu enterrat al mig de la meva tenda, amb la plata a sota de tot.
    ²² Josuè va manar que uns homes anessin corrents a la tenda d’Acan: van trobar-ho tot amagat allí, amb les peces de plata a sota. ²³ Ho van agafar i van portar-ho a Josuè i als israelites, que ho dipositaren davant el Senyor. ^{* 24} Llavors Josuè, acompanyat de tot Israel, va endur-se Acan, besnet de Zèrah, i també la plata, el mantell i el lingot d’or, els seus fills i filles, el seu bou, el seu ase, els seus ramats, la seva tenda i tots els altres béns. Els va portar fins a la vall d’Acor. ^{* 25} Josuè digué a Acan:
—Per què ens has portat la desgràcia? Que el Senyor et faci desgraciat avui mateix! ^*
Llavors tot Israel el va apedregar. Van cremar els seus béns i els cobriren de pedres. ^{* 26} El munt de pedres que hi van aixecar a sobre encara hi és avui. ^* Per aquest fet, l’indret s’anomena vall d’Acor. Així s’apaivagà l’enuig del Senyor.