Els orígens (1-11)

La creació ^*

    ¹ Al principi, Déu va crear el cel i la terra. ² La terra era caòtica i desolada, ^* les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu ^* planava sobre les aigües.
    ³ Déu digué:
—Que existeixi la llum.
I la llum va existir. ⁴ Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. ⁵ Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. ^*
Hi hagué un vespre i un matí, ^* i fou el primer dia.
    ⁶ Déu digué:
—Que hi hagi un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. ^*
    7 I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha a sota la volta de les que hi ha a sobre. ⁸ Déu donà a la volta del firmament el nom de cel. ^*
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.
    ⁹ Déu digué:
—Que les aigües de sota el cel s’apleguin en un sol indret i apareguin els continents.
I va ser així. ¹⁰ Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües aplegades, el de mar. Déu veié que tot això era bo.
    ¹¹ Déu digué:
—Que la terra produeixi vegetació, herbes que facin llavor i arbres de tota mena que donin fruit amb la seva llavor, per tota la terra.
I va ser així. ¹² La terra produí la vegetació, les herbes de tota mena que fan la seva llavor i els arbres de tota mena que donen fruit amb la seva llavor. Déu veié que tot això era bo.
    ¹³ Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.
    ¹⁴ Déu digué:
—Que hi hagi a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, ¹⁵ i que des de la volta del cel il·luminin la terra. ^*
I va ser així. ¹⁶ Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governés el dia i un de més petit que governés la nit; va fer també les estrelles. ^{* 17} Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminessin la terra, ¹⁸ governessin el dia i la nit i separessin la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo.
    ¹⁹ Hi hagué un vespre i un matí, i fou el quart dia.
    ²⁰ Déu digué:
—Que les aigües produeixin éssers vius que s’hi moguin i animals alats que volin entre la terra i la volta del cel. ^*
    21 Déu va crear els grans monstres marins, ^* els éssers vius de tota mena que es mouen dintre l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. ²² Déu els beneí dient-los:
—Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquin a la terra. ^*
    23 Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.
    ²⁴ Déu digué:
—Que la terra produeixi éssers vius de tota mena: bestioles i tota mena d’animals domèstics i feréstecs.
I va ser així. ²⁵ Déu va fer tota mena d’animals feréstecs i domèstics i tota mena de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo.
    ²⁶ Déu digué:
—Fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, ^* i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra ^* amb les bestioles que s’hi arrosseguen.
    ²⁷ Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. ^{* 28} Déu els beneí ^* dient-los:
—Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. ^*
    29 Déu digué encara:
—Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. ³⁰ A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els dono l’herba verda per aliment. ^*
I va ser així.
    ³¹ Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. ^*
Hi hagué un vespre i un matí, i fou el sisè dia.