Territori assignat a Judà
1 El territori assignat per sorts als clans de la tribu de Judà s’estenia fins a la frontera d’Edom, al desert de Sin, cap al Nègueb, en direcció a Teman. 2 La seva frontera sud començava a l’extrem meridional del Mar Mort, a la llengua de terra que mira al Nègueb; 3 després es dirigia cap al sud, seguia per la pujada d’Acrabim, travessava Sin i tornava a pujar en direcció al sud de Cadeix-Barnea; després passava per Hesron, pujava cap a Adar i vorejava Carcà. 4 Seguia per Asmon i anava a parar al torrent d’Egipte i s’acabava al mar. Aquesta era la frontera meridional de Judà.
5 A llevant, la frontera era el Mar Mort fins a la desembocadura del Jordà. La frontera nord començava a la desembocadura del Jordà 6 i pujava a Bethoglà, passant pel nord de Betaarabà. Després continuava fins a la roca de Bóhan, nom d’un dels fills de Rubèn; 7 pujava cap a Debir, passant per la vall d’Acor, i després, més cap al nord, girava en direcció a Guilgal, enfront de la pujada d’Adummim, que es troba al sud del torrent. Després passava vora les aigües d’Enxèmeix i anava a parar a la font de Roguel. 8 D’allà pujava per la vall de Benhinnom, pel vessant sud del territori dels jebuseus, on es troba Jerusalem; després pujava cap al cim de la muntanya, enfront de la vall d’Hinnom, a ponent, i arribava, pel nord, fins a la vall dels Rafaïtes. 9 Des d’aquell cim, la frontera girava cap a les fonts de les aigües de Neftóah, anava a parar a Iïm, a la muntanya d’Efron, i s’allargava fins a Baalà, anomenada també Quiriat-Jearim. 10 Llavors la frontera es desviava a l’oest de Baalà, cap a la muntanya de Seïr, passava pel vessant nord de la muntanya de Jearim, o mont Quessalon, tornava a baixar cap a Bet-Xèmeix i travessava Timnà. 11 Seguia cap al vessant nord d’Ecron, girava cap a Xicaron, passava per la muntanya de Baalà i sortia a Jabneel per a desembocar al mar. 12 El mar Mediterrani era la frontera de ponent.
Aquests van ser els límits del territori assignat als clans de la tribu de Judà.
Caleb i Otniel
13 Caleb, fill de Jefunnè, va rebre una part del territori de Judà, tal com el Senyor havia ordenat a Josuè. La part que va rebre fou Quiriat-Arbà (que vol dir «ciutat d’Arbà»). Aquest és el nom de l’avantpassat dels anaquites. La ciutat ara s’anomena Hebron. 14 Caleb en va fer fora els tres clans d’Anac: el de Xeixai, el d’Ahiman i el de Talmai. 15 Des d’Hebron, marxà contra els habitants de Debir, que aleshores s’anomenava Quiriat-Séfer. 16 Caleb va prometre que donaria la seva filla Acsà per muller a qui conquerís Quiriat-Séfer. 17 Otniel, fill de Quenaz, el germà petit de Caleb, la va conquerir, i Caleb li donà la seva filla Acsà. 18 El dia que Acsà entrava com a esposa a casa d’Otniel, ella va proposar al seu marit de demanar un terreny a Caleb, el seu pare. Acsà va començar d’amoïnar Caleb de l’ase estant, i ell li va dir:
—Què vols, ara?
19 Ella respongué:
—Fes-me un favor. Ja que m’has donat unes terres de secà, dona’m també alguna font d’aigua.
Caleb li va donar la font de dalt i la font de baix.
Poblacions de Judà
20 Aquesta va ser l’heretat dels clans de la tribu de Judà.
21 Les ciutats situades a la part meridional del territori de Judà, al Nègueb, en direcció a la frontera d’Edom, eren: Cabseel, Éder, Jagur, 22 Quinà, Dimonà, Aruedà, 23 Quèdeix, Hassor, Itnan, 24 Zif, Tèlem, Bealot, 25 Hassor-Hadatà, Queriot-Hesron, anomenada també Hassor, 26 Amam, Xemà, Moladà, 27 Hassar-Gadà, Heixmon, Betpèlet, 28 Hassar-Xual, Beerxeba, Biziotià, 29 Baalà, Iïm, Èssem, 30 Eltolad, Quessil, Hormà, 31 Siclag, Madmannà, Sansannà, 32 Lebaot, Xilhim i Enrimmon. En total, vint-i-nou ciutats amb els pobles del voltant.
33 Les ciutats de la Xefelà eren Eixtaol, Sorà, Aixnà, 34 Zanóah, Engannim, Tapúah, Enam, 35 Jarmut, Adul·lam, Socó, Azecà, 36 Xaaraim, Aditaim, Guederà i Guederotaim: catorze ciutats amb els pobles del voltant. 37 A més, Senan, Hadaixà, Migdal-Gad, 38 Dilan, Mispè, Jocteel, 39 Laquix, Boscat, Eglon, 40 Cabon, Lahmàs, Quitlix, 41 Guederot, Betdagon, Naamà i Maquedà: setze ciutats amb els pobles del voltant. 42 També Libnà, Èter, Aixan, 43 Iftah, Aixnà, Nessib, 44 Queilà, Aczib i Mareixà: nou ciutats amb els pobles del voltant. 45 Finalment, Ecron amb els seus pobles i rodalia; 46 totes les ciutats, amb els pobles del voltant, situades al territori d’Asdod, entre Ecron i el mar Mediterrani, 47 i Asdod i Gaza amb els seus pobles i rodalies, fins al torrent d’Egipte. El mar Mediterrani amb el seu litoral feia de frontera a ponent.
48 Les ciutats de la Muntanya eren Xamir, Jatir, Socó, 49 Dannà, Quiriat-Sannà, anomenada també Debir, 50 Anab, Eixtemoa, Anim, 51 Goixen, Holon i Guiló: onze ciutats amb els pobles del voltant. 52 A més, Arab, Rumà, Eixan, 53 Jànum, Bet-Tapúah, Afecà, 54 Humtà, Quiriat-Arbà, anomenada també Hebron, i Sior: nou ciutats amb els pobles del voltant. 55 També Maon, Carmel, Zif, Jutà, 56 Jizreel, Jorqueam, Zanóah, 57 Cain, Guibà i Timnà: deu ciutats amb els pobles del voltant. 58 I Halhul, Betsur, Guedor, 59 Maarat, Betanot i Eltecon: sis ciutats amb els pobles del voltant. Finalment, Tecoa, Efrata, anomenada també Betlem, Peor, Etam, Culon, Tatam, Sores, Quèrem, Gal·lim, Bèter, Manàhat: onze ciutats amb els pobles del voltant; 60 i encara Quiriat-Baal, anomenada altrament Quiriat-Jearim, i Rabà: dues ciutats amb els pobles del voltant.
61 Les ciutats situades al Desert eren Betaarabà, Midín, Secacà, 62 Nibxan, Irammèlah i Enguedí: sis ciutats amb els pobles del seu voltant.
63 Però els descendents de Judà no van poder fer fora els jebuseus que habitaven a Jerusalem; per això han continuat vivint a Jerusalem entre els descendents de Judà fins al dia d’avui.