IV. Dèbora i Barac ^*

    ¹ Un cop mort Ehud, els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament. ² El Senyor els va fer caure en poder de Jabín, rei cananeu que regnava a Hassor. ^* El general en cap del seu exèrcit era Sisserà, ^* que residia a Haróixet-Agoïm. ^{* 3} Jabín posseïa nou-cents carros de guerra ^* i va oprimir durament els israelites durant vint anys. Llavors els israelites van clamar al Senyor.
    ⁴ En aquell temps, la profetessa Dèbora, muller de Lapidot, feia de jutge a Israel. ⁵ Sentenciava sota la palmera anomenada palmera de Dèbora, entre Ramà i Betel, ^* a les muntanyes d’Efraïm. Allà els israelites pujaven a trobar-la quan tenien algun plet.
    ⁶ Dèbora va fer cridar Barac, fill d’Abinóam, de Quèdeix de Neftalí, ^* i li digué:
—Això ordena el Senyor, Déu d’Israel: “Ves a reunir deu mil homes de les tribus de Neftalí i Zabuló i porta’ls a la muntanya del Tabor. ^{* 7} Jo faré que Sisserà, general en cap de l’exèrcit de Jabín, amb els seus carros de guerra i les seves tropes, vingui cap a tu al riu Quixon; ^* allà el faré caure a les teves mans.”
    ⁸ Barac va respondre a Dèbora:
—Hi aniré si tu vens amb mi; però, si no vens, no hi aniré.
    ⁹ Dèbora va replicar:
—T’acompanyaré, però la glòria d’aquesta campanya no serà teva, ja que el Senyor posarà Sisserà en mans d’una dona.
Dèbora es posà en camí amb Barac cap a Quèdeix. ¹⁰ Barac havia fet una crida entre les tribus de Zabuló i de Neftalí perquè anessin a Quèdeix, i van pujar-hi deu mil homes. També Dèbora hi havia pujat amb Barac.
    ¹¹ Temps enrere, Hèber, el quenita, s’havia separat dels altres quenites ^* descendents d’Hobab, ^* sogre de Moisès, i havia plantat la seva tenda al costat de l’Alzina de Saanannim, ^* que és a la vora de Quèdeix.
    ¹² Quan Sisserà va saber que Barac, fill d’Abinóam, havia pujat a la muntanya del Tabor, ¹³ va mobilitzar els nou-cents carros de guerra i tots els seus homes, i des d’Haróixet-Agoïm va emprendre la marxa cap al riu Quixon. ¹⁴ Llavors Dèbora digué a Barac:
—Endavant! Avui el Senyor posa Sisserà a les teves mans. Ell mateix surt a combatre davant teu.
Barac va baixar del Tabor, seguit dels deu mil homes. ¹⁵ Tan bon punt Barac desembeinà l’espasa, el Senyor va sembrar la confusió entre tots els carros i les tropes de Sisserà. ^* Aquest abandonà el seu carro de guerra i fugí a peu. ¹⁶ Barac va perseguir els carros i l’exèrcit enemic fins a Haróixet-Agoïm: tots els homes de Sisserà van anar caient víctimes de l’espasa. No en quedà ni un.
    ¹⁷ Mentrestant, Sisserà havia fugit a peu cap a la tenda de Jael, la muller d’Hèber, el quenita, perquè hi havia un pacte entre Jabín, rei d’Hassor, i el clan d’Hèber, el quenita. ¹⁸ Jael va sortir a rebre Sisserà i l’invità:
—Entra, senyor, entra a casa meva i no tinguis por.
Sisserà va entrar a la tenda i Jael el cobrí amb una manta. ¹⁹ Sisserà li va demanar:
—¿Em vols donar una mica d’aigua, que tinc set?
La dona va destapar l’odre de la llet, li’n va fer beure i tornà a cobrir-lo amb la manta. ²⁰ Després ell li digué:
—Posa’t a l’entrada de la tenda i, si et pregunten si hi ha algú aquí, respon que no.
    ²¹ Sisserà, rendit de cansament, es va adormir. Llavors Jael, la muller d’Hèber, agafà una estaca de la tenda i amb el martell a l’altra mà se li acostà a poc a poc, li va clavar l’estaca a la templa i la va picar fins que l’estaca va entrar dintre terra. Així va morir Sisserà. ²² Aleshores arribà Barac, que perseguia Sisserà. Jael va sortir a rebre’l i li digué:
—Vine i t’ensenyaré l’home que busques.
Barac entrà a la tenda i va veure Sisserà mort, estès a terra, amb l’estaca clavada al cap.
    ²³ Aquell dia, Déu va humiliar Jabín, el rei cananeu, davant els israelites. ²⁴ El poder dels israelites sobre Jabín, rei de Canaan, s’anà fent més fort cada dia, fins que el van aniquilar.