V. Gedeó
Israel, a mercè dels madianites
1 Els israelites ofenien el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els deixà caure en poder de Madian durant set anys. 2 El poder de Madian era aclaparador. Els israelites, per por dels madianites, es van fer amagatalls a les coves de les muntanyes, a les cavernes i sobre els cingles. 3 Quan els israelites havien sembrat, venien els madianites amb els amalequites i els nòmades d’orient, 4 acampaven a les seves terres i els saquejaven totes les collites, fins a la rodalia de Gaza. No deixaven al país d’Israel res per a menjar, ni ovelles, ni bous, ni ases, 5 perquè pujaven amb el seu bestiar i les seves tendes i arribaven en massa com les llagostes. Eren tants que ni ells ni els seus camells no es podien comptar. Envaïen el país i el saquejaven.
6 Per culpa de Madian els israelites van quedar reduïts a una misèria tan gran que van clamar al Senyor. 7 Així que van clamar al Senyor pel mal que els feien els madianites, 8 ell els envià un profeta que els va dir:
—Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Jo us vaig treure d’Egipte, us vaig fer sortir de la terra on éreu esclaus. 9 Us vaig alliberar dels egipcis i de tots els vostres opressors. Els he expulsat de davant vostre per donar-vos les seves terres. 10 Us vaig dir: ‘Jo soc el Senyor, el vostre Déu; no venereu els déus dels amorreus, en el país dels quals habiteu.’ Però vosaltres no m’heu obeït.”
El Senyor envia Gedeó per salvar Israel
11 L’àngel del Senyor va venir a asseure’s sota l’alzina d’Ofrà, que era propietat de Joaix, del clan d’Abièzer. Gedeó, fill de Joaix, estava batent el blat a dins del cup per salvar-lo dels madianites. 12 L’àngel del Senyor se li va aparèixer i li digué:
—El Senyor és amb tu, guerrer valent.
13 Gedeó respongué:
—Perdó, senyor meu. Si el Senyor és amb nosaltres, per què ens passa tot això? On són tots aquells prodigis que ens contaven els nostres pares quan deien: “¿No és cert que el Senyor ens va treure d’Egipte?” El cert és que ara el Senyor ens ha abandonat i ens ha deixat a mercè dels madianites.
14 El Senyor es girà cap a ell i li va dir:
—Ves amb la força que tens i salvaràs Israel dels madianites. ¿No soc jo qui t’envio?
15 Gedeó respongué:
—Perdó, Senyor meu. Com puc salvar Israel si el meu clan és el més petit de Manassès i jo soc el més jove de la meva família?
16 Llavors el Senyor li digué:
—Jo seré amb tu; derrotaràs els madianites com si es tractés d’un sol home.
17 Però Gedeó va insistir:
—Si gaudeixo del teu favor, dona’m un senyal que ets tu qui em parla: 18 no et moguis d’aquí fins que torni amb l’ofrena que et vull presentar.
El Senyor respongué:
—No em mouré fins que tornis.
19 Gedeó se’n va anar a preparar un cabrit, prengué un sac de farina i en va fer pans sense llevat. Va posar la carn en una panera i el brou en un tupí. Ho va portar a l’àngel i li ho va oferir sota l’alzina. 20 L’àngel del Senyor li digué:
—Pren la carn i els pans, posa’ls sobre aquesta roca i aboca-hi el brou.
Quan Gedeó ho hagué fet, 21 l’àngel del Senyor, amb la punta del bastó que duia a la mà, va tocar la carn i els pans. De sobte, va sortir una flamarada de la roca i els consumí. Llavors l’àngel del Senyor va desaparèixer. 22 Gedeó comprengué aleshores que era l’àngel del Senyor i digué:
—Pobre de mi, Senyor Déu! He vist el teu àngel cara a cara!
23 Però el Senyor li digué:
—La pau sigui amb tu. No tinguis por, no moriràs.
24 Gedeó va dedicar un altar al Senyor en aquell indret i li posà aquest nom: «El Senyor és pau.» L’altar encara avui és a Ofrà d’Abièzer.
Gedeó destrueix l’altar del déu Baal
25 Aquella mateixa nit, el Senyor va parlar a Gedeó:
—Agafa el toro del teu pare, el segon que va néixer, el de set anys. Destrueix l’altar del teu pare dedicat a Baal i talla el bosquet sagrat que hi ha al seu costat. 26 Després dedica un altar al Senyor, el teu Déu, en el cim d’aquest tossal; agafa el toro, el segon que va néixer, i sacrifica’l en holocaust amb la llenya del bosquet sagrat que hauràs tallat.
27 Gedeó va fer el que el Senyor li havia dit, amb l’ajut de deu servents. Però va fer-ho de nit. No va gosar fer-ho de dia per por de la seva família i de la gent del seu poble. 28 L’endemà al matí la gent va trobar enderrocat l’altar de Baal i tallat el bosquet sagrat, i veié que algú havia ofert en holocaust el toro segon sobre el nou altar. 29 I es demanaven els uns als altres:
—Qui ha fet una cosa així?
Van investigar i preguntar, i van deduir que havia estat Gedeó, el fill de Joaix. 30 Llavors anaren a dir a Joaix:
—Dona’ns el teu fill; ha de morir, perquè ha enderrocat l’altar de Baal i ha tallat el seu bosquet sagrat.
31 Però Joaix va replicar a tots els qui tenia al davant:
—¿Vosaltres heu de pledejar a favor de Baal? ¿Vosaltres l’heu de salvar? Qui vulgui pledejar a favor d’ell, morirà abans de demà al matí. Si Baal és Déu, que pledegi a favor d’ell mateix, ja que el meu fill li ha destruït l’altar.
32 Aquell dia Gedeó va rebre el nom de Jerubaal, que vol dir: «Que Baal pledegi a favor d’ell mateix». En efecte, Gedeó li havia enderrocat l’altar.
Gedeó demana a Déu una prova
33 Els madianites, els amalequites i els nòmades d’orient es van mobilitzar, van passar el Jordà i acamparen a la plana de Jizreel. 34 Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà de Gedeó, que va tocar el corn per convocar la gent d’Abièzer a seguir-lo. 35 Gedeó envià missatgers per tota la tribu de Manassès, i tots ells van ser també convocats. També n’envià a les tribus d’Aser, de Zabuló i de Neftalí, que van pujar igualment a unir-se als altres.
36 Gedeó digué a Déu:
—Si, tal com has dit, et vols servir de mi per a salvar Israel, 37 mira, jo estendré a l’era la llana esquilada. Si la rosada cau només sobre la llana i tota la terra queda eixuta, sabré que vols salvar Israel valent-te de mi, tal com has dit.
38 I així va ser. Gedeó es llevà de bon matí, va recollir la llana, en va esprémer la rosada i en va omplir una tassa. 39 Però Gedeó encara va dir a Déu:
—No t’enfadis amb mi si goso fer-te una altra petició. Si et sembla bé, voldria tornar a fer una prova amb la llana esquilada: que ara només quedi eixut el velló i que la rosada amari tota la terra.
40 Aquella nit, Déu realitzà el que Gedeó li havia demanat: només el velló va quedar eixut, però la rosada va caure sobre tota la terra.