Els efraïmites se senten ofesos
1 Els efraïmites es van queixar a Gedeó:
—Per què has fet això de no cridar-nos quan anaves a combatre contra els madianites?
I estaven molt irritats contra ell. 2 Però Gedeó els respongué:
—Què he fet jo que sigui comparable a la vostra gesta? Valen més els gotims d’Efraïm que no pas tota la verema d’Abièzer. 3 Déu ha posat a les vostres mans els cabdills de Madian, Oreb i Zeeb. Jo no he estat capaç de fer res comparable a la vostra gesta.
Aquesta resposta de Gedeó va calmar la irritació dels efraïmites.
Gedeó a l’est del Jordà
4 Gedeó va arribar al Jordà i va travessar el riu amb els tres-cents homes que l’acompanyaven. Estaven esgotats, però continuaven la persecució. 5 Gedeó va demanar a la gent de Sucot:
—Doneu-me, si us plau, uns quants pans per als homes que m’acompanyen, perquè venen esgotats, i jo estic perseguint els reis madianites, Zèbah i Salmunnà.
6 Però els prohoms de Sucot li van contestar:
—Que potser Zèbah i Salmunnà ja han caigut a les teves mans perquè hàgim de donar menjar a les teves tropes?
7 Gedeó replicà:
—D’acord! Tan bon punt el Senyor hagi posat a les meves mans Zèbah i Salmunnà, us trillaré la carn amb espines i arços del desert.
8 Des d’allí Gedeó va pujar a Penuel i va fer la mateixa petició als seus habitants. Però aquests li contestaren el mateix que la gent de Sucot. 9 Llavors, també ell va replicar a la gent de Penuel:
—Quan torni victoriós, enderrocaré aquesta torre.
10 Zèbah i Salmunnà eren a Carcor amb les seves tropes, uns quinze mil homes. Era tot el que quedava de l’exèrcit dels nòmades d’orient, que ja havien tingut cent vint mil baixes. 11 Gedeó va pujar pel camí que segueixen els nòmades, a l’est de Nóbah i Jogbohà, i va atacar el campament enemic quan més refiats estaven. 12 Els dos reis madianites, Zèbah i Salmunnà, van emprendre la fugida, però Gedeó els perseguí i els va fer presoners, i sembrà el pànic per tot el campament.
13 Tornant de la batalla des de la pujada d’Heres, Gedeó, fill de Joaix, 14 va capturar un noi de la població de Sucot i l’interrogà. El noi li va escriure els noms dels prohoms i dels ancians de Sucot, en total setanta-set persones. 15 Tot seguit, Gedeó anà a trobar la gent de Sucot i els va dir:
—Aquí teniu Zèbah i Salmunnà, pels quals us vau burlar de mi dient: “Que potser Zèbah i Salmunnà ja han caigut a les teves mans perquè hàgim de donar menjar als teus homes esgotats?”
16 Llavors va agafar els ancians de la ciutat, prengué espines i arços del desert i va trillar així els homes de Sucot. 17 També va enderrocar la torre de Penuel i matà la gent d’aquella vila.
18 Després va demanar a Zèbah i a Salmunnà:
—Com eren els homes que vau matar al Tabor?
Li respongueren:
—S’assemblaven a tu. Cada un tenia l’aspecte de fill d’un rei.
19 Gedeó va exclamar:
—Eren els meus germans, fills de la meva mare! Per la vida del Senyor, us juro que, si els haguéssiu deixat vius, ara jo no us mataria!
20 Aleshores va manar a Jèter, el seu fill gran:
—Vinga, mata’ls!
Però el noi no va desembeinar l’espasa perquè tenia por. Era molt jove encara. 21 Llavors Zèbah i Salmunnà digueren a Gedeó:
—Vinga, mata’ns tu mateix, que l’home es mesura pel seu valor.
Gedeó va matar els dos reis i es va quedar les mitges llunes que adornaven els colls dels seus camells.
Últims anys de Gedeó
22 Després d’això, els israelites van dir a Gedeó:
—Sigues el nostre rei i que després ho siguin el teu fill i el teu net: tu ens has alliberat dels madianites.
23 Però Gedeó els va respondre:
—Jo no seré el vostre rei, ni tampoc ho serà el meu fill. El vostre rei serà el Senyor.
24 I va afegir:
—Però vull demanar-vos una cosa: que cadascú em doni un anell del seu botí.
Els madianites duien anells d’or, com tots els mercaders del desert. 25 Els israelites hi accediren de bon grat: van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí. 26 El pes dels anells d’or que Gedeó havia demanat va ser d’uns vint quilos d’or, sense comptar les mitges llunes, les arracades i els vestits de porpra que portaven els reis madianites ni els collars dels seus camells. 27 Amb l’or que li van donar, Gedeó es va fabricar un efod i l’instal·là a la ciutat d’Ofrà. Tot Israel es va prostituir a Ofrà amb aquell efod, que esdevingué així un parany per a Gedeó i la seva família.
28 Els madianites van ser humiliats pels israelites i no tornaren a alçar el cap. En vida de Gedeó, hi hagué pau en el país durant quaranta anys.
29 Jerubaal, és a dir, Gedeó, fill de Joaix, se’n tornà a viure a casa seva. 30 Arribà a tenir setanta fills, ja que tenia moltes dones. 31 També va tenir un fill d’una concubina que vivia a Siquem, i li posà el nom d’Abimèlec. 32 Gedeó, fill de Joaix, va morir després d’una vellesa feliç; el van enterrar a Ofrà d’Abièzer, en el sepulcre del seu pare Joaix.
33 A la mort de Gedeó, els israelites van tornar a prostituir-se amb els Baals i escolliren Baal-Berit com el seu déu. 34 No es van recordar ja del Senyor, el seu Déu, que els havia alliberat de la mà de tots els enemics que els envoltaven. 35 Tampoc no van ser agraïts amb la família de Jerubaal-Gedeó, que havia fet tant de bé a Israel.