Jeftè, cabdill d’Israel
1 Hi havia un galaadita, Jeftè, que era un guerrer valent, fill d’una prostituta. El seu pare era Galaad. 2 L’esposa legítima d’aquest home li havia donat també altres fills. Quan aquests van ser grans, van treure de casa Jeftè, dient-li:
—Tu no tindràs part en l’herència del nostre pare, perquè ets fill d’una altra dona.
3 Jeftè va fugir lluny dels seus germans i se n’anà a viure al país de Tob. Al seu voltant es van agrupar alguns aventurers, que sortien amb ell a fer incursions.
4 Al cap d’un quant temps, els ammonites van començar la guerra contra Israel. 5 Quan la guerra començà, els ancians de Galaad anaren a cercar Jeftè al país de Tob 6 i li digueren:
—Vine, que seràs el nostre cabdill en la guerra contra els ammonites.
7 Però Jeftè va contestar als ancians de Galaad:
—¿No sou vosaltres els qui em vau rebutjar i em vau treure de casa del meu pare? Per què em veniu a trobar, ara que esteu en perill?
8 Els ancians li replicaren:
—Ara venim a buscar-te per això: perquè vinguis a lluitar contra els ammonites i siguis el nostre cabdill, el de tota la gent de Galaad.
9 Jeftè els digué:
—Ja que em feu tornar per lluitar contra els ammonites, si el Senyor els posa a les meves mans, jo seré el vostre cabdill.
10 Els ancians de Galaad van dir a Jeftè:
—El Senyor serà testimoni entre tu i nosaltres si no fem el que tu dius.
11 Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís.
Missatge de Jeftè als ammonites
12 Jeftè envià missatgers al rei dels ammonites per dir-li:
—Què t’he fet jo perquè vinguis contra mi a fer la guerra en el meu propi país?
13 El rei dels ammonites va contestar als missatgers de Jeftè:
—Quan Israel pujava d’Egipte es va apoderar del meu país, des de l’Arnon fins al Jaboc i fins al Jordà. Ara, doncs, torna’m a les bones aquest territori.
14 Jeftè tornà a enviar missatgers al rei dels ammonites 15 per dir-li:
—Aquesta és la resposta de Jeftè: “Els israelites no s’han apoderat mai del país dels moabites ni del país dels ammonites. 16 Quan Israel va pujar d’Egipte va marxar pel desert fins al Mar Roig i va arribar fins a Cadeix. 17 Des d’allà, Israel envià missatgers al rei d’Edom, pregant-li que els deixés passar pel seu territori. Però el rei d’Edom no els ho va permetre. Envià també missatgers al rei de Moab, però tampoc aquest no hi accedí. Israel, doncs, va romandre a Cadeix. 18 Després va marxar pel desert, vorejant el país d’Edom i el país de Moab. Arribaren a la part oriental de Moab i acamparen més enllà de l’Arnon, sense entrar en territori moabita, ja que l’Arnon és la frontera de Moab. 19 Israel va enviar missatgers a Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon, pregant-li que els deixés passar pel seu territori, de camí cap al seu lloc de destí. 20 Però Sehon no es fià de deixar passar Israel pel seu territori, sinó que reuní tot el seu exèrcit i acampà a Jahas, on combaté contra Israel. 21 El Senyor, Déu d’Israel, va posar Sehon amb tot el seu exèrcit en poder dels israelites; ells els van derrotar i van prendre possessió d’aquell país habitat pels amorreus. 22 Israel, doncs, prengué possessió de tot el territori dels amorreus des de l’Arnon fins al Jaboc i des del desert fins al Jordà. 23 Doncs bé, després que el Senyor, Déu d’Israel, hagué desposseït els amorreus del seu territori per donar-lo al seu poble, ¿tu te’n voldries apoderar? 24 ¿No tens ja el territori que t’ha donat el teu déu Quemoix? Nosaltres també tenim dret a posseir el territori que el Senyor, el nostre Déu, ens ha donat. 25 Que potser et creus superior al rei moabita Balac, fill de Sipor? ¿És que ell va moure raons contra Israel i gosà fer-li la guerra? 26 Ja fa tres-cents anys que Israel es va instal·lar a Heixbon i a Aroer i als pobles de la rodalia, com també a tots els pobles que voregen l’Arnon. Per què no els vau recuperar en aquell moment? 27 Per part meva, jo no t’he ofès. Ets tu qui et portes malament amb mi, fent-me la guerra. Que el Senyor, ell que és jutge, judiqui avui entre els israelites i els ammonites!”
28 Però el rei dels ammonites no va fer cas del missatge de Jeftè.
Vot de Jeftè
29 Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar de Jeftè. Jeftè va recórrer els territoris de Galaad i de Manassès, va passar per Mispè de Galaad, i des de Mispè de Galaad entrà al país dels ammonites. 30 Jeftè havia fet al Senyor aquesta prometença:
—Si em dones la victòria contra els ammonites, 31 el primer de casa meva que surti a rebre’m, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l’oferiré en holocaust.
32 Jeftè va passar la frontera dels ammonites, els atacà, i el Senyor li va donar la victòria. 33 Els derrotà des d’Aroer, i va conquerir vint poblacions fins a Minnit, i després arribà fins a Abel-Queramim. La derrota fou molt gran, i els ammonites van ser humiliats pels israelites.
34 Quan Jeftè tornà a casa seva, a Mispà, la seva pròpia filla va sortir a rebre’l amb tamborins i danses. Era la seva única filla: no tenia altres fills ni filles. 35 En veure-la, Jeftè s’esquinçà els vestits, tot cridant:
—Ai, filla meva! M’he fet ben desgraciat! I tu entres dintre la meva desgràcia, perquè vaig fer una promesa al Senyor i no em puc fer enrere.
36 Ella li va respondre:
—Pare, si has fet una promesa al Senyor, compleix-la en mi tal com la vas fer, ara que el Senyor t’ha concedit de venjar-te dels ammonites, els teus enemics.
37 Després va pregar així al seu pare:
—Concedeix-me això que et demano. Deixa’m dos mesos i me n’aniré a plorar per les muntanyes, amb les meves amigues, perquè no podré ser mare.
38 El seu pare va respondre:
—Ves-hi.
I li va permetre que estigués fora durant dos mesos. Ella anà per les muntanyes amb les seves amigues, a plorar perquè moriria sense ser mare. 39 Acabats els dos mesos, tornà a casa i el seu pare va complir en ella la prometença que havia fet. La noia no havia tingut relacions amb cap home. Per això hi ha aquest costum a Israel: 40 any rere any, durant quatre dies, les noies israelites canten complantes per la filla de Jeftè, el galaadita.