El sacrifici d’Isaac ^*

    ¹ Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham ^* i li digué:
—Abraham!
Ell li va respondre:
—Aquí em tens. ^*
    2 Déu li va dir:
—Pren Isaac, el teu fill únic, ^* que tant estimes, i ves-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ^* ofereix-me’l en holocaust.
    ³ L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat. ⁴ El tercer dia, Abraham veié l’indret de lluny estant. ⁵ Llavors va dir als mossos:
—Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.
    ⁶ Abraham va carregar la llenya de l’holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, ^* i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre, ⁷ Isaac digué al seu pare:
—Escolta, pare.
Abraham va respondre:
—Què vols, fill meu?
Li diu Isaac:
—Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust; però, i l’anyell, on és?
    ⁸ Abraham li respon:
—Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu.
I continuaren caminant tots dos junts.
    ⁹ Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya. ^{* 10} Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. ¹¹ Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel:
—Abraham, Abraham!
Ell li va respondre:
—Aquí em tens.
    ¹² L’àngel li va dir:
—No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic. ^*
    13 Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill. ¹⁴ A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». ^* Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.»
    ¹⁵ L’àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada:
    ¹⁶ —Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix ^{* 17} que t’ompliré de benediccions ^* i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel ^* i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics. ^{* 18} Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, ^* perquè has obeït el que jo t’havia manat. ^*
    19 Després, Abraham va tornar on eren els mossos i se’n van anar plegats a Beerxeba. Abraham es quedà a viure a Beerxeba.

Els parents d’Abraham: Rebeca

    ²⁰ Després d’aquests fets, van comunicar a Abraham aquesta nova:
—Milcà ha donat vuit fills al teu germà Nahor: ^{* 21} Us, ^* el primogènit, Buz, el seu germà, Quemuel, el pare d’Aram, ²² Quèssed, Hazó, Pildaix, Idlaf i Betuel.
    ²³ Betuel va ser el pare de Rebeca. ^* Milcà va tenir aquests vuit fills de Nahor, germà d’Abraham. ²⁴ I una concubina seva, anomenada Reümà, també li va donar fills: Tèbah, Gàham, Tàhaix i Maacà.