XII. Samsó


Naixement de Samsó


    1 Els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els va posar en mans dels filisteus durant quaranta anys.
    2 A Sorà hi havia un home de la tribu de Dan que es deia Manóah. La seva dona era estèril, no havia tingut fills. 3 L’àngel del Senyor es va aparèixer a aquella dona i li digué:
—Tu ets estèril, encara no has infantat; però sàpigues que tindràs un fill.
4 Des d’ara t’has d’abstenir de beure vi o altres begudes alcohòliques i de menjar res d’impur. 5 Tindràs un fill que no es tallarà mai els cabells, perquè serà consagrat a Déu des d’abans de néixer. Ell començarà a salvar Israel del poder dels filisteus.
    6 La dona anà a explicar-ho al seu marit. Li digué:
—Un home de Déu m’ha vingut a trobar. Pel seu aspecte tan majestuós, devia ser l’àngel de Déu. No li he preguntat d’on era, ni ell m’ha revelat el seu nom.
7 Només m’ha dit: “Tindràs un fill i des d’ara no has de beure vi ni altres begudes alcohòliques, ni has de menjar res d’impur, perquè l’infant serà consagrat a Déu des d’abans de néixer fins al dia de la seva mort.”
    8 Llavors Manóah va fer aquesta pregària al Senyor:
—Senyor, t’ho demano, fes que torni l’home de Déu que ens has enviat, perquè ens ensenyi què hem de fer amb el nen quan haurà nascut.

    9 Déu va escoltar la pregària de Manóah, i l’àngel del Senyor tornà a presentar-se a la dona mentre era al camp; el seu marit no era amb ella. 10 De seguida la dona corregué a dir-ho al seu marit:
—Se m’ha aparegut l’home que l’altre dia em va venir a trobar.

    11 Manóah va seguir la seva muller, va arribar on era aquell home i li preguntà:
—Ets tu l’home que va parlar a la meva muller?
Ell li va respondre:
—Sí, soc jo.

    12 Manóah va continuar:
—Quan es compleixin les teves paraules, digues-me: com cal actuar amb aquest infant? Què cal fer?

    13 L’àngel del Senyor li va respondre:
—Cal que la teva muller s’abstingui de tot el que li vaig dir:
14 que no tasti el fruit de la vinya, que no begui vi ni altres begudes alcohòliques ni mengi res d’impur. Que observi tot el que li he manat.
    15 Manóah digué llavors a l’àngel del Senyor:
—Et voldríem retenir. Deixa que et preparem un cabrit.

    16 L’àngel del Senyor replicà:
—Encara que em retinguis, no tastaré el teu menjar. Però si vols oferir un holocaust, ofereix-lo al Senyor.
Manóah no s’havia adonat encara que era l’àngel del Senyor.
17 Llavors li preguntà:
—Com et dius, perquè et puguem honorar quan es compleixin les teves paraules?

    18 L’àngel del Senyor li respongué:
—Per què vols saber el meu nom? El meu nom és meravellós.

    19 Manóah va preparar el cabrit i l’ofrena, els col·locà sobre la roca i els oferí en holocaust al Senyor, que és meravellós en les seves obres. Manóah i la seva dona s’ho miraven, 20 i llavors, quan les flames de l’holocaust pujaven des de l’altar cap al cel, també l’àngel del Senyor va pujar amunt, enmig de les flames de l’altar. En veure-ho, Manóah i la seva dona es van prosternar amb el front a terra. 21 L’àngel del Senyor no es va aparèixer més a Manóah i a la seva muller, i Manóah va comprendre que era l’àngel del Senyor. 22 Després digué a la seva dona:
—Ben segur que morirem, perquè hem vist un ésser diví.

    23 Però ella respongué:
—Si el Senyor hagués volgut que moríssim, no hauria acceptat el nostre holocaust i la nostra ofrena; tampoc no ens hauria fet veure res del que hem vist ni ens hauria comunicat tot això.

    24 La dona va tenir un fill i li va posar el nom de Samsó. L’infant es va fer gran i el Senyor el va beneir. 25 L’esperit del Senyor començà a impulsar-lo, mentre es trobava a Mahané-Dan, entre Sorà i Eixtaol.