La venjança de Samsó
1 Al cap d’un cert temps, durant la sega del blat, Samsó anà a visitar la seva dona. Portava un cabrit, i li digué:
—Vull veure la meva dona a la seva habitació.
Però el seu sogre li barrà el pas, 2 dient:
—Estava convençut que l’havies avorrida, i la vaig donar a un dels teus companys de noces. Però, ¿no et sembla que la seva germana petita encara val més que ella? Pren-la en lloc de l’altra!
3 Samsó li replicà:
—Aquesta vegada soc ben innocent del mal que faré als filisteus.
4 Se’n va anar i capturà tres-cents xacals. Va prendre teies i va lligar els xacals per la cua de dos en dos, i anà posant una teia per cada dues cues. 5 Després va encendre les teies i deixà anar els xacals pels sembrats dels filisteus. Així va cremar garbes i sembrats, i fins i tot les vinyes i els oliverars.
6 Els filisteus preguntaven qui havia fet aquella destrossa. Els van fer saber que havia estat Samsó, el gendre del timnita, perquè aquest li havia pres la dona i l’havia donada a un dels seus companys de noces.
Llavors els filisteus van pujar a cremar vius aquella dona i el seu pare. 7 Samsó els digué:
—Ja que heu fet això, us juro que no pararé fins que m’hauré venjat de tots vosaltres!
8 I se les va emprendre a puntades de peu a l’entrecuix dels filisteus.
Després se n’anà a viure en una escletxa del penyal d’Etam.
Samsó i la maixella d’ase
9 Els filisteus van acampar en el territori de Judà i feien incursions contra Lehí. 10 Els homes de Judà els van preguntar:
—Per quin motiu ens feu la guerra?
Els filisteus respongueren:
—Hem pujat a capturar Samsó i a fer-li pagar el mal que ens ha fet.
11 Llavors tres mil homes de Judà van baixar a l’escletxa del penyal d’Etam i digueren a Samsó:
—¿No saps que els filisteus són els nostres amos? Per què ens has fet això?
Ell els respongué:
—Jo els he fet pagar el mal que ells m’han fet a mi.
12 Li van dir:
—Hem vingut a agafar-te per posar-te en mans dels filisteus.
Samsó els demanà:
—Jureu-me que no em matareu.
13 Ells li ho van assegurar:
—Només et volem lligar i posar-te a les seves mans, però no tenim cap intenció de matar-te.
El van lligar, doncs, amb dues cordes noves i el van treure del penyal.
14 Quan Samsó arribà a Lehí, els filisteus van sortir a rebre’l amb crits de victòria. Llavors l’esperit del Senyor s’apoderà d’ell: les cordes que duia als braços es van desfer com fils de lli socarrimats i li van caure de les mans. 15 Samsó trobà una maixella d’ase encara fresca: la va agafar i matà mil homes. 16 I va exclamar:
—Amb una maixella d’ase els he esquilat;
amb una maixella d’ase, mil homes he estossat.
17 En acabar aquesta corranda, va llançar ben lluny la maixella, i l’indret on va caure, l’anomenà Ramat-Lehí (que vol dir «turó de la maixella»).
18 Després Samsó sentí que es moria de set i va invocar el Senyor:
—Ets tu qui m’ha concedit aquesta gran victòria. Per què ara haig de morir de set i caure en mans d’aquests incircumcisos?
19 Aleshores Déu va obrir el forat de la roca que hi ha a Lehí, i en brollà aigua. Samsó en va beure, recuperà les forces i se sentí reviscolat. Per això la font de Lehí encara avui és anomenada Enacoré (que vol dir «font del qui invoca»).
20 Samsó va ser jutge d’Israel durant vint anys, en temps dels filisteus.