Apèndixs (17-21) ^*

Micà i el seu temple privat

    ¹ A les muntanyes d’Efraïm ^* hi havia un home anomenat Micà. ² Un dia va confessar a la seva mare:
—¿Recordes aquelles mil cent peces de plata que et van desaparèixer i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicció al meu davant? Doncs bé, aquí tens els diners. Jo te’ls havia pres.
La seva mare va exclamar:
—Que el Senyor et beneeixi, fill meu! ^*
    3 Micà va tornar les mil cent peces de plata a la seva mare, però ella li digué:
—Vull consagrar aquesta plata al Senyor, a favor de tu, fill meu, perquè fonguin una estàtua de metall. ^* Ara, doncs, te les torno.
    ⁴ Però Micà tornà a donar la plata a la seva mare. Llavors ella en va prendre dues-centes peces i les donà a l’argenter. Aquest en va fer una estàtua de metall fos, que van instal·lar a casa de Micà.
    ⁵ Així aquest home, Micà, va tenir un temple a casa seva: es va fabricar un efod ^* i uns terafim ^* i va donar la investidura sacerdotal ^* a un dels seus fills. ⁶ En aquell temps no hi havia rei a Israel i tothom feia el que li semblava. ^*
    7 Hi havia un jove de Betlem de Judà, del clan de Judà, ^* que era levita, però que residia allí com a foraster. ⁸ El levita va deixar Betlem de Judà amb la intenció de buscar un altre lloc de residència. Tot fent camí per les muntanyes d’Efraïm va arribar a la casa de Micà.
    ⁹ Aquest va preguntar-li:
—D’on vens?
Ell respongué:
—Soc un levita de Betlem de Judà i busco un lloc de residència.
    ¹⁰ Micà li va proposar:
—Queda’t amb mi! Em faràs de pare ^* i de sacerdot. Et donaré cada any deu peces de plata, roba i menjar.
El levita primerament se’n va anar, ¹¹ però després es decidí a quedar-se amb aquell home, que el tractà com un dels seus fills. ¹² Micà va donar la investidura sacerdotal al levita; ^* aquell jove va convertir-se en el seu sacerdot i es quedà a viure a casa seva. ¹³ Micà es va dir:
—Ara estic segur que el Senyor em serà propici, perquè tinc aquest levita com a sacerdot.