L’arca, captiva, fa estralls

    ¹ Els filisteus, després d’apoderar-se de l’arca de Déu, la van dur des d’Eben-Aèzer fins a Asdod. ^{* 2} Un cop allí, van portar-la al temple de Dagon ^* i la col·locaren al costat mateix de la seva estàtua. ³ L’endemà, quan els d’Asdod es llevaren, van trobar Dagon caigut de bocaterrosa davant l’arca del Senyor. Van redreçar Dagon i tornaren a posar-lo al seu lloc. ⁴ L’endemà al matí, quan es llevaren, altra vegada Dagon havia caigut de cara a terra davant l’arca del Senyor. El cap i les mans, trencats, havien anat a parar al llindar. De l’estàtua, en quedava només el cos. ⁵ Per això, fins al dia d’avui, ni els sacerdots de Dagon ni cap dels qui a Asdod entren al temple de Dagon, no trepitgen el llindar.
    ⁶ El Senyor va fer sentir als habitants d’Asdod el poder de la seva mà i els va esporuguir, castigant amb una epidèmia de morenes ^* la ciutat i tot el seu territori. ⁷ En veure-ho, els d’Asdod deien:
—Que l’arca del Déu d’Israel no es quedi més entre nosaltres: ens fa sentir massa el poder de la seva mà, tant a nosaltres com al nostre déu Dagon!
    ⁸ Els d’Asdod van convocar els cinc primers magistrats de les ciutats filistees ^* i els van preguntar:
—Què n’hem de fer, de l’arca del Déu d’Israel?
Ells van respondre:
—Que la traslladin a Gat.
Allà, doncs, van traslladar l’arca del Déu d’Israel. ⁹ Però així que la hi hagueren portada, el Senyor va fer sentir a la ciutat el poder de la seva mà i va provocar-hi un gran trasbals, castigant-ne els habitants, petits i grans, amb una epidèmia de morenes.
    ¹⁰ Llavors van enviar l’arca de Déu a Ecron. Però així que l’arca de Déu va arribar-hi, els ecronites exclamaren:
—Ens han portat l’arca del Déu d’Israel per fer-nos morir a tots!
    ¹¹ Llavors els d’Ecron van convocar els cinc primers magistrats dels filisteus ^* i els digueren:
—Emporteu-vos l’arca del Déu d’Israel! Que se’n torni al seu lloc i que no ens mati a tots!
Per tota la ciutat hi havia un pànic mortal, perquè Déu hi feia sentir durament el poder de la seva mà, ¹² i els homes que no havien mort patien de morenes. El clam de la ciutat pujava fins al cel.