1 Els de Quiriat-Jearim es van fer càrrec de l’arca del Senyor. La van instal·lar a casa d’Abinadab, dalt el tossal, i consagraren el fill d’aquest, Elazar, perquè custodiés l’arca del Senyor.
Conversió dels israelites i derrota dels filisteus
2 Ja feia molt de temps, uns vint anys, que l’arca havia estat instal·lada a Quiriat-Jearim. Llavors tot el poble d’Israel va acudir al Senyor. 3 Samuel els va dir:
—Si us convertiu al Senyor de tot cor, heu de treure d’enmig vostre els déus dels estrangers i també les Astartes. Poseu el vostre cor en el Senyor i adoreu-lo a ell sol, i ell us salvarà del poder dels filisteus.
4 Els israelites, doncs, van treure les estàtues dels Baals i les Astartes i van adorar únicament el Senyor.
5 Samuel digué:
—Aplegueu tot Israel a Mispà i pregaré per vosaltres al Senyor.
6 Es van aplegar, doncs, a Mispà, van pouar aigua i l’abocaren davant el Senyor. Aquell dia van celebrar un dejuni. I deien:
—Hem pecat contra el Senyor.
Així Samuel va ser jutge dels israelites a Mispà.
7 Quan els filisteus van sentir a dir que els israelites s’havien concentrat a Mispà, els cinc primers magistrats de les ciutats filistees van pujar per atacar Israel. Els israelites, en saber-ho, van tenir por dels filisteus 8 i digueren a Samuel:
—No callis ni te’n vagis! No paris de clamar al Senyor, el nostre Déu, a favor nostre: que ell ens salvi de les mans dels filisteus!
9 Samuel va prendre un anyell de llet i el va sacrificar tot sencer en holocaust al Senyor. Va clamar al Senyor a favor d’Israel i el Senyor l’escoltà. 10 Mentre Samuel oferia l’holocaust, els filisteus s’acostaren per atacar Israel. Però el Senyor va desencadenar aquell dia una gran tronada contra els filisteus, que es van esverar i perderen la batalla. 11 Els israelites sortiren de Mispà, perseguiren els filisteus i els anaren derrotant fins més avall de Betcar. 12 Llavors Samuel va fer erigir una pedra entre Mispà i Xen i l’anomenà Eben-Aèzer (que significa «roca de l’ajuda») , perquè deia: «Fins aquí ens ha ajudat el Senyor.»
13 Els filisteus van quedar humiliats i ja no tornaren a fer més incursions pel territori d’Israel. Durant tota la vida de Samuel, el Senyor va fer sentir als filisteus el poder de la seva mà, 14 i les poblacions que els filisteus havien pres a Israel tornaren a ser israelites, des d’Ecron fins a Gat. Així va ser alliberat tot el territori d’Israel que estava en poder dels filisteus. I també hi hagué pau entre Israel i els amorreus.
15 Samuel va ser jutge d’Israel tota la seva vida. 16 Any rere any anava passant per Betel, Guilgal i Mispà, i en tots aquests llocs administrava justícia a Israel. 17 Després tornava a Ramà, on tenia la casa. Des d’allí governava Israel, i va dedicar-hi un altar al Senyor.