Samuel ungeix rei Saül

    ¹ Llavors Samuel va agafar l’ampolleta de l’oli i el vessà sobre el cap de Saül. ^* Després el va besar i li digué:
—¿No és veritat que el Senyor t’ha ungit com a sobirà del seu poble? ^{* 2} Avui mateix, així que te n’hauràs anat del meu costat, trobaràs dos homes prop del sepulcre de Raquel, en el terme de Benjamí, a Selsah, que et diran: “Les someres que havies anat a buscar, ja les han trobades. Ara el teu pare ja no es preocupa de les someres, sinó que passa ànsia per vosaltres i pensa què pot fer pel seu fill.” ³ Tu continua endavant fins que arribis a l’alzina de Tabor; ^* allà trobaràs tres homes que pugen cap a Déu, a Betel. ^* L’un portarà tres cabrits; un altre, tres pans, i l’altre, un bot de vi. ⁴ Et saludaran, et donaran dos pans, i tu els acceptaràs. ⁵ Després arribaràs a Guibà de Déu, ^* on hi ha una guarnició de filisteus. Entrant a la població, et trobaràs amb un grup de profetes que baixen del turó sagrat, precedits d’arpes, timbals, flautes i cítares, i en ple deliri profètic. ^{* 6} Llavors l’esperit del Senyor s’apoderarà també de tu i faràs com aquells profetes. Des d’aquell moment et convertiràs en un altre home. ⁷ Quan s’hauran realitzat aquests signes, ja pots fer allò que et calgui, perquè Déu serà amb tu. ⁸ Després avança’t i baixa a Guilgal, que jo també baixaré a trobar-te per oferir holocaustos i sacrificis de comunió. Espera-m’hi set dies, fins que et vingui a trobar i et comuniqui què has de fer.
    ⁹ Així que Saül es girà per separar-se de Samuel, Déu el va convertir en un altre home. I tots aquells signes es van realitzar aquell mateix dia. ¹⁰ Quan arribava a Guibà, sortiren a trobar-lo una colla de profetes. L’esperit de Déu es va apoderar d’ell, i es posà a delirar com els profetes, entremig d’ells. ¹¹ Tots els qui el coneixien de sempre i el veien ara delirant amb els profetes, es deien l’un a l’altre:
—Què li ha passat, al fill de Quix? ¿També Saül figura entre els profetes? ^*
    12 Un home d’aquell lloc va replicar:
—I qui és el pare d’aquests profetes? ^*
D’aquí ve el proverbi que diu: «¿També Saül figura entre els profetes?»
    ¹³ Quan acabà de delirar com els profetes, Saül va arribar a dalt del turó sagrat.
    ¹⁴ Després el seu oncle digué a Saül i al mosso:
—On heu anat?
Saül respongué:
—A buscar les someres. Quan hem vist que no apareixien, hem anat a trobar Samuel.
    ¹⁵ L’oncle li va dir:
—Explica’m què us ha dit Samuel.
    ¹⁶ Saül li va respondre:
—Ens ha assegurat que les someres ja havien estat trobades.
Però no li va parlar per res del que Samuel li havia dit a propòsit de la reialesa.

Saül és designat rei per la sort

    ¹⁷ Samuel va convocar el poble prop del Senyor, a Mispà, ^{* 18} i digué als israelites:
—Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Soc jo qui va treure Israel d’Egipte i qui us alliberà del poder dels egipcis i de tots els reialmes que us oprimien.” ¹⁹ Però avui vosaltres heu rebutjat el vostre Déu, que us havia salvat de totes les desgràcies i perills, i li heu dit: “No, no! Dona’ns un rei.” ^* Ara, doncs, presenteu-vos davant el Senyor per tribus i famílies.
    ²⁰ Samuel va fer acostar totes les tribus d’Israel, i la sort recaigué en la tribu de Benjamí. ^{* 21} Va fer acostar per famílies la tribu de Benjamí, i la sort va recaure en la família de Matrí. Finalment, la sort recaigué en Saül, fill de Quix. El van buscar però no el trobaven. ²² Consultaren novament el Senyor:
—¿Ha vingut aquí algú més?
El Senyor va respondre:
—Està amagat entre els bagatges.
    ²³ Van córrer a treure’l d’allí i ell es presentà enmig del poble. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots. ^*
    24 Samuel va dir a tot el poble:
—¿Heu vist a qui ha escollit el Senyor? En tot el poble no n’hi ha cap com ell.
Llavors tot el poble es posà a aclamar-lo dient:
—Visca el rei!
    ²⁵ Samuel va promulgar davant el poble els drets de la monarquia ^* i els deixà escrits en un document, que va dipositar davant el Senyor.
Després Samuel va acomiadar tot el poble, i cadascú se’n tornà a casa seva.

Institució de la reialesa a Guilgal

    ²⁶ També Saül se’n tornà a casa seva, a Guibà, acompanyat dels valents a qui Déu havia tocat el cor. ²⁷ En canvi, uns malcontents deien:
—De què ens podrà salvar, aquest?
El menyspreaven i no li van oferir cap present. Però ell va callar. ^*