Les campanyes de Saül (13-15)

Revolta contra els filisteus


    1 Saül ja era un home fet quan començà a ser rei, i va regnar dos anys sobre Israel. 2 Saül es va escollir tres mil homes de tot Israel. Dos mil s’estaven amb ell a Micmàs i a la muntanya de Betel, i mil amb Jonatan a Guibà de Benjamí. A la resta, els va llicenciar, i cadascú se’n tornà a casa seva.
    3 Jonatan va aniquilar la guarnició filistea que hi havia a Gueba, i la nova va arribar als filisteus. Aleshores Saül ordenà que fessin una crida per tot el país dient: «Que ho sàpiguen els hebreus!» 4 Tots els israelites es van assabentar que Saül havia aniquilat la guarnició filistea i que, per tant, Israel s’havia fet odiós als filisteus. I tot el poble s’aplegà a Guilgal a les ordres de Saül.
    5 Els filisteus també es mobilitzaren per lluitar contra Israel. Tenien tres mil carros de guerra, amb les dotacions corresponents, en total sis mil homes, i una infanteria tan nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar. Els filisteus pujaren per acampar a Micmàs, a l’est de Betaven. 6 Els israelites es van veure perduts, perquè estaven encerclats, i la gent s’amagà per les coves i els avencs, als espadats, als soterranis i a les cisternes. 7 Alguns hebreus fins i tot van passar el Jordà, cap als territoris de Gad i de Galaad.

Saül és reprovat per Déu

7
Mentrestant, Saül continuava a Guilgal. La tropa que havia aplegat se li desmoralitzava.
8 Va esperar set dies, que era el terme fixat per Samuel, però com que Samuel no havia arribat a Guilgal i la gent se li dispersava, 9 Saül va dir que li portessin les víctimes per a l’holocaust i per als sacrificis de comunió, i va oferir l’holocaust.
    10 Tot just acabava d’oferir-lo, arribà Samuel. Saül va sortir a rebre’l i a saludar-lo, 11 però Samuel li digué:
—Què has fet?
Saül li va respondre:
—Veient que l’exèrcit se’m dispersava, que tu no arribaves en el termini convingut i que els filisteus s’havien concentrat a Micmàs,
12 m’he dit: “Ara els filisteus cauran sobre mi, aquí a Guilgal, i jo encara no hauré apaivagat el Senyor.” Per això m’he decidit a oferir l’holocaust.
    13 Samuel respongué:
—Quin poc seny! No has complert l’ordre que el Senyor, el teu Déu, t’havia donat. El Senyor hauria consolidat per sempre la teva dinastia a Israel,
14 però ara no es mantindrà. El Senyor ja s’ha buscat un home com el que desitja el seu cor i ha disposat que sigui el sobirà del seu poble, ja que tu no has complert el que ell t’havia manat.
    15 Samuel se’n va anar de Guilgal. El que quedava de l’exèrcit va pujar amb Saül a unir-se als altres combatents. Quan hagueren pujat de Guilgal a Guibà de Benjamí, Saül passà revista a la tropa que li quedava: uns sis-cents homes. 16 Saül i el seu fill Jonatan, amb els homes que li quedaven, estaven acampats a Gueba de Benjamí, mentre que el campament dels filisteus era a Micmàs. 17 Des del seu campament, els filisteus sortiren a devastar el país dividits en tres columnes: la primera va anar pel camí d’Ofrà, cap al territori de Xual; 18 la segona emprengué el camí de Bethoron; la tercera es dirigí al turó que domina la vall de Seboïm, en direcció al desert.
    19 En tot el país d’Israel no hi havia cap ferrer, perquè els filisteus es deien: «Que els hebreus no es puguin forjar espases o llances!» 20 Els israelites havien d’acudir sempre als filisteus per refer la rella, l’aixada, la destral o la falç. 21 Allí havien de refer la punta o el tall de les relles, de les aixades, de les fangues i de les destrals, o bé redreçar un agulló. 22 Així, doncs, a l’hora de fer la guerra, les tropes de Saül no disposaven d’espases ni de llances; només en tenien Saül i el seu fill Jonatan.

Victòria de Jonatan


    23 Un destacament de filisteus havia anat a ocupar el pas de Micmàs.