David a Nob
1 David es va posar en camí i Jonatan se’n tornà a la ciutat. 2 David se’n va anar a Nob, a trobar el sacerdot Ahimèlec. Ahimèlec sortí a rebre’l esglaiat i li va preguntar:
—Com és que vens tot sol, sense escorta?
3 David li va respondre:
—El rei m’ha fet un encàrrec i m’ha ordenat que no digués a ningú on m’enviava ni què m’encomanava. He citat els meus homes a tal lloc. 4 Ara, tens alguna cosa a mà? Dona’m cinc pans, o el que bonament puguis.
5 El sacerdot li respongué:
—No tinc a mà pa corrent. Només hi ha pa sagrat. Te’l puc donar si els teus homes no han tingut relació amb cap dona.
6 David va dir al sacerdot:
—Sempre ens abstenim de dones quan estic en campanya. Els meus soldats s’han mantingut purs, tot i que la meva expedició no és sagrada. Però ara ho serà gràcies a aquest pa, que és sagrat.
7 Llavors el sacerdot li va donar pa sagrat, ja que no en tenia del corrent. Només tenia pa d’ofrena, i l’acabava de retirar de la presència del Senyor per substituir-lo per pa calent, tal com era costum.
8 Justament aquell dia era allà, reclòs al santuari, l’edomita Doeg, servidor de Saül, majoral dels seus pastors. 9 David va demanar a Ahimèlec:
—¿No tens a mà cap llança o cap espasa? L’encàrrec del rei era tan urgent que no m’he pogut endur l’espasa ni cap altra arma.
10 El sacerdot li va respondre:
—Aquí hi ha l’espasa de Goliat, el filisteu que vas matar a la vall de l’Alzina. Està embolicada amb el mantell, darrere l’efod. Si la vols, te l’emportes. Aquí no n’hi ha d’altra.
David va dir:
—Cap no és com aquesta. Dona-me-la!
David a Gat
11 Aquell dia, David va fugir de Saül i es va presentar a Aquix, rei de Gat. 12 Els consellers d’Aquix deien:
—Aquest David, ¿no és el rei del país? ¿No és d’ell que cantaven, tot dansant: “Saül en mata a milers, i David, a desenes de milers”?
13 A David, aquests comentaris el van alertar. Aquix, el rei de Gat, començà a fer-li por. 14 Llavors es va posar a fer ximpleries davant d’ells, com si fos boig: feia gargots sobre els batents de la porta i la bava li queia barba avall. 15 Aquix va dir als seus consellers:
—Aquest home és ben boig! Per què me l’heu portat? 16 ¿No en tinc prou, de bojos, que m’hàgiu portat aquest a fer ximpleries davant meu? ¿Un home així, voleu que entri a casa meva?