David perdona la vida a Saül ^*

    ¹ Des d’allà, David va pujar a instal·lar-se als espadats d’Enguedí. ^{* 2} Quan Saül va tornar de perseguir els filisteus, el van informar que David era al desert d’Enguedí. ³ Aleshores prengué tres mil homes escollits de tot Israel i sortí a buscar David i els seus homes cap als espadats dels Cabirols. ⁴ Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes. ⁵ Els homes de David li van dir:
—Aquest és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: “Posaré el teu enemic a les teves mans i podràs fer-ne el que vulguis.”
David es va acostar d’amagat i tallà la punta del mantell de Saül. ⁶ Però, un cop l’hagué tallada, va sentir remordiments, ^{* 7} i va dir als seus homes:
—Déu me’n guard de fer cap mal al meu sobirà, l’ungit del Senyor! Ell és l’ungit del Senyor. No li faré res. ^*
    8 Amb aquestes paraules, David va retenir els seus homes i no els permeté que es llancessin contra Saül. Saül va sortir de la cova i va seguir camí enllà. ⁹ També va sortir David i va cridar, darrere de Saül:
—Rei, senyor meu!
Saül es va girar. David va agenollar-se i es prosternà amb el front a terra ¹⁰ i li digué:
—Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal? ¹¹ Avui pots veure amb els teus propis ulls que el Senyor t’havia posat a les meves mans dintre la cova. Em deien que et matés, però no he volgut fer-ho. He dit que no faria cap mal al meu sobirà, perquè és l’ungit del Senyor. ¹² Fixa’t, pare meu, mira a la meva mà la punta del teu mantell. T’he tallat la punta del mantell, però no t’he matat. Sàpigues, doncs, que no et vull mal, ni soc cap rebel, ni t’he faltat en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me. ^{* 13} Que el Senyor faci de jutge entre tu i jo! Que em faci justícia contra tu! Però jo no em faré justícia amb les meves pròpies mans. ^{* 14} Tal com diu un proverbi dels antics: “Del culpable vindrà la paga de sa culpa.” No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans! ¹⁵ Contra qui ha sortit en campanya tot un rei d’Israel? Qui persegueixes? Un gos mort, una puça solitària! ¹⁶ Que el Senyor sigui jutge i sentenciï entre tu i jo. Que examini i defensi la meva causa, que em faci justícia alliberant-me de les teves mans.
    ¹⁷ Quan David acabà de dir aquestes paraules, Saül exclamà:
—David, fill meu, ¿és de debò la teva veu?
I arrencà a plorar. ¹⁸ Després va dir a David:
—Tu ets l’innocent, i jo el culpable. Tu sempre m’has fet bé, i jo, en canvi, sempre t’he fet mal. ¹⁹ Avui m’has demostrat on arriba la teva bondat: el Senyor m’havia posat a les teves mans, però tu no has volgut matar-me. ²⁰ Quan algú té atrapat el seu enemic, ¿el deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi el que avui has fet per mi! ²¹ Jo sé de cert que tu seràs rei, i que en tu es consolidarà la reialesa d’Israel. ^{* 22} Jura’m, doncs, pel Senyor, que no exterminaràs la meva descendència ni esborraràs el nom de la meva família. ^*
    23 David li ho va jurar. Saül se’n tornà a casa seva, i David, amb els seus homes, va pujar al seu refugi. ^*