Saül consulta el difunt Samuel
1 Per aquell temps, els filisteus van posar en peu de guerra els seus exèrcits per anar a combatre contra Israel. Aquix va dir a David:
—Sàpigues que m’has d’acompanyar amb els teus homes a la guerra.
2 David li va respondre:
—Doncs tu ara veuràs com es porta aquest teu servidor.
Aquix digué a David:
—Molt bé. Et faré cap permanent de la meva guàrdia personal.
3 Samuel havia mort i tot Israel havia fet dol per ell. L’havien enterrat a Ramà, la seva població. Saül havia proscrit del país tots els nigromants i endevins.
4 Els filisteus van concentrar les tropes i acamparen a Xunem. Igualment Saül va reunir tot Israel i acampà a Guilboa. 5 En veure el campament dels filisteus, Saül va tenir por i, ple d’esglai, 6 va consultar el Senyor. Però el Senyor no responia, ni per somnis, ni per les sorts sacerdotals, ni pels profetes. 7 Llavors Saül digué als seus oficials:
—Busqueu-me una nigromant i aniré a consultar-la.
Li van respondre:
—A Endor n’hi ha una.
8 Saül, disfressat perquè no el reconeguessin i acompanyat només de dos homes, va arribar de nit a casa de la dona nigromant. Saül li digué:
—Endevina’m el futur fent que pugi l’esperit del mort que jo t’indicaré.
9 La dona li va objectar:
—Ja saps el que ha fet Saül: ha exterminat del país els nigromants i endevins. Tu em pares una trampa que pot costar-me la vida.
10 Saül li va jurar:
—Per la vida del Senyor, t’asseguro que no et passarà res.
11 Llavors ella li va preguntar:
—Qui vols que t’evoqui?
Saül va dir:
—Evoca’m Samuel.
12 La dona va veure Samuel, va fer un xiscle i digué a Saül:
—Per què m’has enganyat? Tu ets Saül!
13 El rei va respondre:
—No tinguis por. Digues què veus.
La dona va dir:
—Veig un esperit que puja del fons de la terra.
14 El rei va preguntar:
—Digues quin aspecte té.
Ella va respondre:
—És un ancià que puja cobert amb el mantell de profeta.
Saül va comprendre que es tractava de Samuel i es va agenollar i es prosternà amb el front a terra. 15 Samuel digué a Saül:
—Per què em vens a pertorbar, evocant-me així?
Saül li va respondre:
—Em trobo en una situació desesperada. Els filisteus em fan la guerra i Déu s’ha allunyat de mi: ja no em respon ni pels profetes ni per somnis. Per això t’he evocat, perquè m’indiquis què haig de fer.
16 Samuel va dir:
—Si el Senyor s’ha allunyat de tu i va contra tu, per què m’interrogues? 17 El Senyor compleix allò que ja havia anunciat per la meva boca: t’ha pres el regne de les mans i l’ha passat a un altre, a David. 18 Ja que tu vas desobeir el Senyor i no vas executar la seva condemna contra els amalequites, ara el Senyor compleix amb tu això que va dir. 19 Més encara: junt amb tu, el Senyor posarà tot Israel en mans dels filisteus. Demà, tu i els teus fills sereu on jo soc, i el Senyor haurà fet caure l’exèrcit d’Israel en mans dels filisteus.
20 A l’instant, Saül es va desplomar tan llarg com era, esglaiat per les paraules de Samuel. A més, li fallaven les forces, perquè no havia menjat res en tot el dia i en tota la nit. 21 Aquella dona se li va acostar i, veient-lo tan trasbalsat, li digué:
—La teva serventa t’ha cregut. M’he jugat la vida fent el que tu deies. 22 Ara creu-me tu a mi: fes-me el favor de prendre el mos de pa que et prepararé. Menja i reprèn les forces per a continuar el camí.
23 Ell s’hi negava i deia que no volia menjar res, però tant van insistir els seus homes i la dona, que finalment en va fer cas. S’aixecà de terra i s’assegué al divan. 24 Aquella dona va córrer a matar un vedell gras que tenia a casa, va pastar farina i cogué pans sense llevat. 25 Després ho va servir a Saül i als seus acompanyants, i ells s’ho van menjar. I se n’anaren aquella mateixa nit.