Isaac beneeix Jacob en comptes d’Esaú ^*

    ¹ Isaac s’havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué:
—Fill meu.
Ell li va respondre:
—Què manes?
    ² Isaac va continuar:
—Mira, jo ja soc vell i no sé quan em puc morir. ³ Pren, doncs, el teu arc i les fletxes, surt al camp i caça’m una peça. ⁴ Prepara’m després un plat com a mi m’agrada i porta-me’l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir. ^*
    5 Rebeca havia escoltat mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Després que aquest sortís al camp a caçar una peça per al seu pare, ⁶ Rebeca va dir al seu fill Jacob:
—He sentit que el teu pare deia al teu germà Esaú: ⁷ “Porta’m caça i prepara’m un plat perquè en mengi. ^* Jo et donaré, davant el Senyor, la meva benedicció abans de morir.” ⁸ Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic. ⁹ Ves al ramat i porta’m dos cabridets bonics. Jo cuinaré per al teu pare un dels plats que li agraden. ¹⁰ Tu el duràs al teu pare perquè en mengi, i així et donarà la seva benedicció abans de morir.
    ¹¹ Jacob va respondre a Rebeca, la seva mare:
—El meu germà és pelut, ^* i jo, en canvi, tinc la pell fina. ¹² Si el meu pare em palpava, descobriria que soc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d’una benedicció.
    ¹³ La seva mare replicà:
—Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i ves a buscar els cabrits.
    ¹⁴ Jacob anà a buscar-los i els portà a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac. ¹⁵ Després Rebeca prengué els vestits d’Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit. ¹⁶ I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll. ¹⁷ Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat. ¹⁸ Jacob anà a trobar el seu pare i li va dir:
—Pare.
Isaac li va respondre:
—Sí, fill meu. Qui ets?
    ¹⁹ Jacob va dir al seu pare:
—Soc Esaú, el teu hereu. He fet el que m’havies dit. Aixeca’t, seu a taula i menja això que he caçat. Després dona’m la teva benedicció.
    ²⁰ Isaac va preguntar al seu fill:
—Com és que has trobat caça tan aviat?
Ell li respon:
—El Senyor, el teu Déu, m’ha estat propici.
    ²¹ Isaac li diu:
—Acosta’t, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú.
    ²² Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:
—La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.
    ²³ Com que les mans de Jacob eren peludes com les d’Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir. ²⁴ Tornà a preguntar-li:
—Ets realment el meu fill Esaú?
Jacob va respondre:
—Sí que el soc.
    ²⁵ Isaac digué:
—Porta’m això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.
Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure, ²⁶ el seu pare li digué:
—Acosta’t, fill meu, i besa’m.
    ²⁷ S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient:
—Oh, l’olor del meu fill!
És la d’un camp
que el Senyor beneeix. ^*
    28 Que, de la rosada del cel
i de la ufanor de la terra,
Déu et doni blat i vi en abundància.
    ²⁹ Que tinguis pobles per vassalls,
i nacions que et prestin homenatge.
Sigues senyor dels teus germans:
que et prestin homenatge els fills de la teva mare. ^*
Maleïts els qui et maleiran,
beneïts els qui et beneiran. ^*

Esaú demana una benedicció

    ³⁰ Tot just Isaac havia beneït Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va tornar de caçar. ³¹ Ell també va preparar un guisat, el portà al seu pare i li va dir:
—Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donaràs la teva benedicció.
    ³² Isaac li pregunta:
—Qui ets, tu?
Ell li respon:
—Soc Esaú, el teu fill gran.
    ³³ Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà:
—Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït. ^*
    34 Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava:
—Beneeix-me també a mi, pare!
    ³⁵ Isaac li va dir:
—El teu germà, fingint, ha vingut i t’ha pres la benedicció.
    ³⁶ Esaú va exclamar:
—Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta. ^* Primer em va prendre els drets de primogènit ^* i ara em pren la benedicció.
I va afegir:
—¿No et queda cap benedicció per a mi?
    ³⁷ Isaac li respongué:
—L’he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans. ^* L’he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu?
    ³⁸ Esaú va insistir:
—¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare!
Esaú va esclatar en plors. ^*
    39 Llavors el seu pare li va dir:
—Viuràs lluny de la ufanor de la terra,
lluny de la rosada que baixa del cel.
    ⁴⁰ Viuràs de la teva espasa
i serviràs el teu germà.
Però, quan et revoltis,
trencaràs el seu jou
i te’l trauràs del coll. ^*

Jacob fuig i se’n va a viure amb Laban

    ⁴¹ Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.» ⁴² Però algú va explicar a Rebeca el que deia Esaú, el seu fill gran. Ella va fer cridar Jacob, el seu fill petit, i li va dir:
—El teu germà Esaú es vol venjar de tu matant-te. ⁴³ Creu-me, fill meu: fuig a Haran i ves a trobar el meu germà Laban. ^{* 44} Queda’t una temporada amb ell fins que passi la fúria del teu germà. ⁴⁵ Quan el seu enuig contra tu s’hagi calmat i hagi oblidat el que li has fet, et faré venir a buscar. Per què us hauria de perdre tots dos en un sol dia? ^*
    46 Llavors Rebeca va dir a Isaac:
—Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d’Esaú. Si també Jacob es casa amb una hitita, amb una filla d’aquest país, què m’importa de viure? ^*