David i Betsabé
1 Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen sortir en campanya, David va enviar Joab i els seus oficials amb tot l’exèrcit d’Israel per devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem.
2 Una tarda, David va llevar-se de descansar i, tot passejant pel terrat del palau, veié de dalt estant una dona que es banyava. Era molt bonica. 3 David va enviar algú que s’informés sobre aquella dona, i li van dir que era Betsabé, filla d’Eliam, la muller d’Uries, l’hitita. 4 Llavors David va enviar uns homes a buscar-la. Ella va venir a palau i David va jeure amb ella, que acabava de purificar-se de les regles. Després aquella dona se’n tornà a casa seva.
5 La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David. 6 David va ordenar a Joab que li enviés Uries, l’hitita, i Joab l’hi va enviar. 7 Quan Uries va arribar a palau, David li preguntà com estaven Joab i l’exèrcit i com anava la guerra. 8 Després li digué:
—Baixa a casa teva i renta’t els peus.
Uries es va retirar, i tot seguit li dugueren un obsequi de part del rei. 9 Però Uries es va quedar a dormir a l’entrada del palau, amb els altres oficials del seu senyor, sense baixar per res a casa seva. 10 En ser informat que Uries no havia anat a casa seva, David li digué:
—Com és que no has baixat a casa teva després d’estar-ne a fora tants dies?
11 Uries respongué a David:
—L’arca, i tot Israel i Judà, viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials acampen al ras. ¿I jo haig d’anar a casa meva a menjar i beure i a dormir amb la meva dona? Tan cert com tu vius: jo no faré res d’això!
12 David va dir a Uries:
—Queda’t encara avui. Demà ja et deixaré marxar.
Uries es va quedar aquell dia a Jerusalem, i l’endemà 13 David el convidà a menjar i beure a la seva taula, i el feu emborratxar. Al vespre, Uries va sortir i anà a dormir altra vegada amb els oficials del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa seva. 14 L’endemà al matí David va escriure a Joab una carta i la hi va trametre per mans d’Uries. 15 La carta deia: «Poseu Uries a primera línia, al sector on sigui més forta la lluita, i retireu-vos perquè quedi sol i el matin.»
16 Joab, que dirigia el setge de la ciutat, va destinar Uries al sector on sabia que lluitaven els millors guerrers enemics. 17 Els de la ciutat van fer una sortida, atacaren els de Joab, i va haver-hi baixes en l’exèrcit i entre els oficials de David. Uries, l’hitita, també va morir.
18 Llavors Joab va enviar informació a David sobre totes les incidències del combat. 19 Al missatger, li va donar aquesta ordre:
—Quan acabis d’explicar al rei tots els detalls de la batalla, 20 potser s’indignarà i dirà: “Per què us heu aproximat a la ciutat? ¿No sabíeu que podien disparar des de dalt de la muralla? 21 ¿Qui va matar Abimèlec, fill de Jerubaal? ¿No va ser una dona que, des de dalt de la muralla de Tebés, li va llançar una mola, i ell va morir? Per què us heu aproximat a la muralla?” Si et parla així, tu afegeix: “El teu servent Uries, l’hitita, també ha mort.”
22 El missatger se’n va anar, es presentà a David i li referí tot el que Joab li havia encarregat. 23 El missatger digué a David:
—Els enemics, més forts que nosaltres, han fet una sortida a camp obert. Nosaltres hem contraatacat fins a l’entrada de la porta de la ciutat. 24 Però llavors els arquers han començat a tirar contra els teus homes des de dalt de la muralla. Hi ha hagut baixes entre els soldats del rei, i el teu servent Uries, l’hitita, també ha mort.
25 David va dir al missatger:
—Digues això a Joab: “No et capfiquis gaire pel que ha passat. L’espasa de la guerra devora ara aquí, ara allà. Ataca amb més força la ciutat i arrasa-la.” Encoratja’l així.
26 La muller d’Uries va saber que el seu marit era mort i va fer dol per ell. 27 Passat el dol, David va manar que l’anessin a buscar i la va rebre al seu palau. La prengué per muller, i ella li va donar un fill.
Però allò que David havia fet va ofendre el Senyor.