Apèndixs (21-24)
Extinció de la família de Saül
1 En temps de David hi hagué una fam que va durar tres anys seguits. David va consultar el Senyor, i aquest li respongué:
—Això succeeix per culpa de Saül i de la seva família, per la sang vessada quan va fer morir els gabaonites.
2 Llavors el rei va convocar els gabaonites. Els gabaonites no eren d’origen israelita, sinó una resta dels amorreus. Els israelites els havien jurat la pau, però Saül, en un excés de zel per Israel i Judà, havia intentat d’exterminar-los. 3 David, doncs, els va preguntar:
—Què puc fer per vosaltres? Com puc reparar el que heu sofert, perquè vulgueu beneir l’heretat del Senyor?
4 Els gabaonites li respongueren:
—No exigim plata ni or de la família de Saül, ni volem que mori ningú d’Israel.
David va afirmar:
—Faré el que vosaltres digueu.
5 Ells van dir al rei:
—Un home va intentar fer-nos desaparèixer. Es pensava que ens hauria exterminat i esbandit del territori d’Israel. 6 Que ens donin set homes descendents seus i els penjarem davant el Senyor, a Guibà de Saül, l’elegit del Senyor.
El rei va dir:
—Us els donaré.
7 El rei va estalviar Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, per raó del jurament fet en nom del Senyor que hi havia entre David i Jonatan, fill de Saül. 8 Però va fer agafar els dos fills que Rispà, filla d’Aià, havia donat a Saül, o sigui Armoní i Mefibóixet, i els cinc fills que Merab, filla de Saül, havia donat a Adriel, fill de Barzil·lai de Meholà, 9 i els va donar als gabaonites, que els penjaren a la muntanya, davant el Senyor. Tots set van morir plegats. Els van executar els primers dies de la sega, quan començaven la collita de l’ordi. 10 Rispà, filla d’Aià, va agafar un sac, el va estendre sobre la roca i es va quedar vora els cadàvers, des del començament de la collita de l’ordi fins que l’aigua del cel va caure sobre aquelles despulles; i no va deixar que els ocellots s’hi acostessin de dia ni les bèsties ferotges de nit.
11 Quan David va saber el que Rispà, filla d’Aià, la concubina de Saül, havia fet, 12 ordenà que anessin a recollir els ossos de Saül i del seu fill Jonatan. Els guardaven els ciutadans de Jabeix-Galaad, que els havien pres de l’entrada de Bet-Xean, on els filisteus els havien penjat el dia que van derrotar Saül a Guilboa. 13 David, doncs, s’endugué les despulles de Saül i del seu fill Jonatan. Després va fer recollir també els ossos dels set penjats 14 i els va fer enterrar amb els ossos de Saül i del seu fill Jonatan al territori de Benjamí, a Selà, al sepulcre de Quix, el pare de Saül. Quan hagueren executat tot el que el rei havia ordenat, Déu es va mostrar propici al país.
Herois dels combats contra els filisteus
()
15 Hi va haver novament guerra entre els filisteus i Israel. David i els seus homes baixaren a lluitar contra els filisteus. David es trobava fatigat. 16 Ixbí-Benob, de la raça dels gegants rafaïtes, duia una llança amb una punta de bronze que pesava uns tres quilos, i una armadura nova. I deia que mataria David. 17 Però Abisai, fill de Seruià, va socórrer David i va matar el filisteu. Aleshores els soldats de David el van adjurar dient-li:
—Tu no has de sortir més a combatre amb nosaltres, no fos cas que s’apagués la llàntia d’Israel!
18 Després d’això va haver-hi una altra batalla contra els filisteus a Gob, i fou llavors quan Sibecai, d’Huixà, va matar Saf, que era de la raça dels gegants rafaïtes.
19 Hi hagué encara un altre combat contra els filisteus a Gob, i va ser llavors quan Elhanan, fill de Jaré, de Betlem, va matar Goliat, de Gat. Aquest portava una llança que tenia l’asta com un plegador de teixidor.
20 Va haver-hi un altre combat a Gat. Un home que tenia sis dits a cada mà i sis a cada peu, vint-i-quatre en total, i que també era de la raça dels gegants rafaïtes, va llançar un desafiament 21 i insultava els israelites. Però Jonadab, fill de Xammà, germà de David, el va matar.
22 Aquests quatre de la raça dels gegants rafaïtes eren de Gat. Tots van morir a mans de David i dels seus homes.