Trasllat de l’arca al temple
()
1 Llavors Salomó va convocar prop seu, a Jerusalem, els ancians d’Israel, tots els caps de les tribus i els principals dels llinatges d’Israel, per traslladar l’arca de l’aliança del Senyor des de la ciutat de David, que és Sió. 2 Tots els homes d’Israel es reuniren vora el rei Salomó per a la festa del mes d’etanim, que és el mes setè. 3 Quan tots els ancians d’Israel hagueren arribat, els sacerdots van prendre l’arca. 4 Amb l’arca del Senyor pujaren la tenda del trobament i tots els objectes sagrats que contenia. Tot ho portaven els sacerdots i els levites. 5 El rei Salomó, amb tota l’assemblea d’Israel reunida vora seu davant l’arca, va sacrificar moltons i vedells en tanta quantitat que no es podia comptar ni calcular. 6 Els sacerdots van portar l’arca de l’aliança del Senyor al seu lloc, a la cambra interior del santuari, al lloc santíssim, sota les ales dels querubins. 7 Els querubins, en efecte, desplegaven les ales cap a l’indret de l’arca i cobrien l’arca i les seves barres. 8 Les barres eren tan llargues que els extrems es veien des del lloc sant de davant la cambra sagrada però no eren visibles des de l’exterior; encara són allí el dia d’avui. 9 Dintre l’arca només hi havia les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l’Horeb, quan el Senyor va pactar amb els israelites, després que sortissin del país d’Egipte.
La glòria del Senyor omple el temple
()
10 Quan els sacerdots hagueren sortit del lloc sant, el núvol va omplir el temple del Senyor. 11 Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el seu temple. 12 Llavors Salomó va dir:
—Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor. 13 Per això t’he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre.
Exhortació de Salomó al poble
()
14 Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta. 15 Salomó digué:
—Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que havia dit: 16 “Des del dia que vaig fer sortir el meu poble d’Israel del país d’Egipte, no he escollit cap ciutat, entre totes les tribus d’Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom. Només vaig escollir David perquè regís Israel, el meu poble.” 17 David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d’edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel. 18 Però el Senyor li va dir: “La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona; 19 però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom.” 20 El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel; 21 i en aquest temple he preparat un lloc per a l’arca que guarda el document de l’aliança que el Senyor va concloure amb els nostres pares quan els va fer sortir del país d’Egipte.
Pregària de Salomó
()
22 Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel i amb les mans esteses cap al cel, 23 va pregar així:
—Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni dalt al cel ni aquí baix a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer. 24 Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui. 25 Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, guarda la promesa que vas fer a favor del teu servent, el meu pare David, quan li deies: “Mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu com tu has fet.” 26 Així, doncs, Déu d’Israel, et prego que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent, el meu pare David.
27 »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït. 28 Però tu, Senyor Déu meu, presta atenció a la pregària i a la súplica d’aquest servent teu. Escolta el clam i la pregària que aquest servent teu t’adreça avui. 29 Tingues oberts els ulls nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc del qual tu vas dir: “Aquest lloc portarà el meu nom”, i escolta la pregària que el teu servent adreça vers aquest lloc. 30 Escolta la súplica del teu servent i d’Israel, el teu poble, quan preguin de cara a aquest lloc. Escolta des del lloc on habites, des del cel: escolta i perdona!
31 »Si un home és acusat d’haver-ne perjudicat un altre i aquest li exigeix que ell pronunciï una imprecació contra si mateix, si la pronuncia davant el teu altar en aquest temple, 32 tu escolta des del cel i actua fent de jutge entre els teus servents. Condemna el culpable fent caure sobre ell el mal que ha obrat, i absol l’innocent tractant-lo d’acord amb la seva innocència.
33 »Si els enemics derroten Israel, el teu poble, perquè ha pecat contra tu, però el teu poble es converteix i es confessa culpable, et prega i et suplica en aquest temple, 34 tu escolta’l des del cel, perdona-li el pecat i fes-lo tornar a la terra que vas donar als seus pares.
35 »Quan el cel es tanqui i no plogui perquè el poble ha pecat contra tu, si prega en aquest lloc i es confessa culpable, si es penedeix dels seus pecats perquè tu l’has afligit, 36 tu escolta’l des del cel i perdona els pecats dels teus servents, el teu poble d’Israel, ensenya’ls el bon camí que han de seguir i concedeix la pluja a la teva terra, que vas donar en heretat al teu poble.
37 »Si hi hagués fam o pesta al país, si bufessin vents xardorosos, si una malura s’apoderés de les espigues, si vingués la plaga de llagosta o de saltamartí, si l’enemic assetgés les ciutats del país, si arribés qualsevol calamitat o malaltia, 38 llavors, tota pregària o súplica que qualsevol home o tot el teu poble d’Israel facin estenent les mans vers aquest temple amb el cor penedit, 39 tu escolta-la des del cel, on tens el tron, perdona i obra donant a cadascú el que mereixin les seves obres: tu coneixes els cors, ets l’únic que coneixes el cor de tots els homes. 40 Així et respectaran mentre visquin a la terra que vas donar als nostres pares.
41 »Fins i tot l’estranger que no forma part del teu poble d’Israel i ve d’un país llunyà atret per la teva anomenada, 42 ja que ha sentit parlar del teu gran nom, de la teva mà forta i del teu braç poderós, si ve a pregar en aquest temple, 43 tu escolta’l des del cel, des del lloc on habites, i concedeix-li tot allò que ell t’hagi demanat. Així tots els pobles de la terra coneixeran el teu nom, et veneraran com et venera el teu poble d’Israel i sabran que aquest temple que jo he construït porta el teu nom.
44 »Quan el teu poble surti a combatre contra l’enemic, cap on tu li hauràs indicat, si prega al Senyor de cara a la ciutat que has escollit i al temple que he dedicat al teu nom, 45 tu escolta des del cel la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia.
46 »Si alguns pequen contra tu, perquè no hi ha home que no pequi, i tu, indignat contra ells, permets que els enemics els vencin, i els vencedors se’ls emporten captius en un país enemic, llunyà o proper; 47 si en el país on són captius es penedeixen, es converteixen i et supliquen reconeixent que han pecat, que són dolents i culpables; 48 si es converteixen, doncs, a tu amb tot el cor i amb tota l’ànima en aquell país enemic on els hauran portat, i et preguen de cara al seu país, a la terra que vas donar als seus pares, i de cara a la ciutat que tu has escollit i al temple que jo he dedicat al teu nom, 49 llavors tu escolta’ls des del cel, des del lloc on habites, escolta la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia. 50 Perdona el teu poble que havia pecat contra tu, perdona totes les seves infidelitats i fes que s’apiadin d’ells els qui els hauran fet captius. 51 Recorda que són el teu poble i la teva heretat, que vas fer sortir d’Egipte, d’enmig d’aquella fornal de ferro. 52 Tingues els ulls oberts, escolta les súpliques d’aquest servent teu i les d’Israel, el teu poble, sempre que clamin a tu. 53 Tu, Senyor Déu, te’ls has separat d’entre tots els pobles de la terra com a heretat teva, tal com vas prometre per boca de Moisès, el teu servent, quan vas fer sortir d’Egipte els nostres pares.
54 Quan Salomó acabà d’adreçar al Senyor aquesta pregària i aquesta súplica, s’aixecà de davant l’altar del Senyor, on estava agenollat amb les mans esteses cap al cel, 55 i dret va beneir amb veu forta tota l’assemblea d’Israel dient:
56 —Beneït sigui el Senyor, que ha concedit un lloc de repòs al seu poble d’Israel, tal com havia promès! No ha fallat ni una sola de les bones promeses que havia fet per boca de Moisès, el seu servent. 57 Que el Senyor, el nostre Déu, sigui amb nosaltres tal com va ser amb els nostres pares. Que no ens deixi ni ens abandoni. 58 Que inclini els nostres cors cap a ell perquè seguim tots els seus camins i observem els manaments, els decrets i els preceptes que va donar als nostres pares. 59 Que el Senyor, el nostre Déu, tingui presents prop d’ell nit i dia les súpliques que li acabo d’adreçar, i faci justícia a aquest servent seu i al seu poble d’Israel en les necessitats de cada dia. 60 Així tots els pobles de la terra reconeixeran que el Senyor és Déu i que no n’hi ha d’altre. 61 Que el vostre cor sigui tot sencer del Senyor, el nostre Déu! Que us comporteu d’acord amb els seus decrets i observeu els seus manaments, tal com feu el dia d’avui!
Dedicació del temple
()
62 El rei, i amb ell tot Israel, va oferir sacrificis davant el Senyor. 63 Les víctimes del sacrifici de comunió que Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei, amb tots els israelites, va dedicar així el temple del Senyor. 64 Aquell dia el rei va consagrar tot l’interior de l’atri que hi ha davant l’edifici del santuari del Senyor. Allí va oferir els holocaustos, les ofrenes i el greix de les víctimes de comunió, perquè l’altar de bronze que hi ha davant el Senyor era massa petit per a contenir tots els holocaustos, les ofrenes i el greix dels sacrificis de comunió.
65 Salomó va celebrar després la festa dels Tabernacles amb tot el poble d’Israel, una gran assemblea que havia vingut des de Lebó-Hamat fins al torrent d’Egipte. La van celebrar davant el Senyor, el nostre Déu, durant set dies i set dies: en total, catorze dies. 66 El dia vuitè, Salomó va acomiadar el poble. Ells van beneir el rei i se’n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que el Senyor havia fet al seu servent David i a Israel, el seu poble.