Renovació de l’aliança ^*
(2Cr 34,29-32)

    ¹ El rei va convocar al seu costat tots els ancians de Judà i de Jerusalem. ² Llavors va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà, tots els habitants de Jerusalem, els sacerdots, els profetes i tot el poble, des del més petit fins al més gran, i va proclamar davant d’ells tot el que hi havia escrit en el Llibre de l’aliança trobat al temple del Senyor. ³ El rei, dret al costat de la columna, ^* a la presència del Senyor, va renovar l’aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l’ànima, ^* i de guardar les clàusules de l’aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre. I tot el poble va ratificar l’aliança.

Reforma religiosa de Judà ^*

    ⁴ El rei va ordenar al gran sacerdot Hilquià, als sacerdots subalterns i als guardians del cancell que traguessin del temple del Senyor tots els objectes fabricats per al culte de Baal, ^* el culte que es feia en els bosquets sagrats ^* i el culte de tot l’estol dels astres. ^* Els van cremar fora de Jerusalem, als camps de Cedró, i van portar les cendres a Betel. ^{* 5} Va destituir els falsos sacerdots que els reis de Judà havien posat en els recintes sagrats dels pobles de Judà i dels voltants de Jerusalem per cremar-hi ofrenes a Baal, al sol, a la lluna, als signes del zodíac i a tot l’estol dels astres. ^{* 6} Va fer treure fora de Jerusalem, al torrent de Cedró, el bosquet sagrat que hi havia al recinte del temple del Senyor, i allà el va cremar, el va moldre i en llançà les cendres a la fossa comuna. ⁷ Va enderrocar les cases dels homes dedicats a la prostitució sagrada ^* que hi havia al temple del Senyor, on les dones teixien lones ^* per al bosquet sagrat.
    ⁸ D’altra banda, va fer venir dels pobles de Judà tots els sacerdots i profanà els recintes sagrats on aquells sacerdots cremaven les ofrenes, des de Gueba fins a Beerxeba. ^* Va enderrocar els recintes sagrats que hi havia tocant a les portes de Jerusalem: el de la porta de Jehoixua, governador de la ciutat, i el que hi havia a l’esquerra, entrant per la porta de la ciutat. ⁹ Però els sacerdots dels recintes sagrats no podien oficiar a l’altar del Senyor, a Jerusalem, si bé, com els sacerdots de Jerusalem, podien alimentar-se dels pans sense llevat. ^{* 10} Josies també va profanar el Tófet, ^* a la vall de Benhinnom, ^* perquè mai més ningú no hi cremés en sacrifici el seu fill o la seva filla en honor de Moloc. ^{* 11} Va treure els cavalls que els reis de Judà havien posat en honor del sol a l’entrada del temple del Senyor, en els annexos prop de l’estança de l’eunuc Netan-Mèlec, i va cremar els carros del sol. ¹² El rei va enderrocar els altars que els reis de Judà havien erigit al terrat de la cambra alta d’Acaz, ^* i els altars que Manassès havia construït en els dos atris del temple del Senyor, i en llençà la pols al torrent de Cedró. ^{* 13} El rei va profanar també els recintes sagrats que hi havia al davant de Jerusalem, al sud de la muntanya de les Oliveres: ^* Salomó, rei d’Israel, els havia construït en honor d’Astarte, de Quemoix i de Milcom, ídols abominables dels sidonis, dels moabites i dels ammonites. ^{* 14} Va trossejar els pilars sagrats d’aquests recintes, va tallar els bosquets sagrats i va omplir d’ossos humans el lloc que ocupaven. ^{* 15} El mateix va fer amb l’altar de Betel ^* i amb el recinte sagrat que Jeroboam, fill de Nebat, hi havia construït per fer pecar Israel: ^* va enderrocar aquell altar i tot el recinte i va cremar-lo juntament amb el seu bosquet sagrat. Tot ho va reduir a cendres. ¹⁶ Després Josies es va adonar dels sepulcres que hi havia allà, escampats per la muntanya, va fer-ne treure els ossos, va cremar-los a l’altar i així va profanar-lo. Llavors es va complir la paraula del Senyor que havia proclamat un home de Déu mentre Jeroboam era en aquell altar el dia de la seva dedicació. ^* Josies va veure encara el sepulcre de l’home de Déu que havia anunciat el que ell ara feia, ¹⁷ i va preguntar:
—Què és aquell monument?
La gent de la ciutat li respongué:
—És el sepulcre de l’home de Déu que va venir de Judà per anunciar tot això que tu acabes de fer contra l’altar de Betel.
    ¹⁸ Ell va dir:
—Deixeu-lo! Que ningú no toqui els seus ossos!
I van respectar els seus ossos, com també els ossos del profeta que havia vingut de Samaria.
    ¹⁹ Josies va suprimir també tots els santuaris dels recintes sagrats de les poblacions de Samaria, ^* que els reis d’Israel havien construït irritant així el Senyor. Amb tots va fer tal com havia fet amb el de Betel. ²⁰ Va degollar sobre aquells altars tots els sacerdots d’aquells recintes sagrats ^* i va cremar-hi ossos humans. Després se’n tornà a Jerusalem.

Celebració de la Pasqua
(2Cr 35,1.18-19)

    ²¹ Llavors el rei va donar aquesta ordre a tot el poble:
—Celebreu la Pasqua en honor del Senyor, el vostre Déu, tal com es troba prescrit en aquest Llibre de l’aliança. ^*
    22 Mai no s’havia celebrat la Pasqua d’aquella manera des de l’època dels jutges que havien governat Israel, ni en tot el temps dels reis d’Israel i dels reis de Judà. ²³ Va ser tan sols l’any divuit ^* del regnat del rei Josies que es va celebrar a Jerusalem una Pasqua com aquella en honor del Senyor. ^*

Pietat de Josies

    ²⁴ Josies també va fer desaparèixer els nigromants, ^* els endevins, els ídols domèstics, ^* els ídols repugnants i totes les abominacions que es veien al país de Judà i a Jerusalem: així esperava que es complirien les paraules de la Llei escrites en el llibre ^* que el sacerdot Hilquià havia trobat al temple del Senyor.
    ²⁵ Mai no hi havia hagut abans de Josies un rei que s’hagués convertit com ell al Senyor: amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces, ^* tal com diu la Llei de Moisès; i després d’ell tampoc no n’hi va haver cap d’igual. ^*
    26 Així i tot, el Senyor no es va desdir de la seva gran indignació amb què s’havia encès contra Judà, a causa de tots els pecats amb què Manassès l’havia irritat. ²⁷ El Senyor digué:
—El regne de Judà, també el trauré del meu davant, tal com en vaig treure el d’Israel. Rebutjaré Jerusalem, aquesta ciutat que jo havia escollit, i el temple, del qual jo havia dit que portaria el meu nom. ^*

Derrota i mort de Josies ^*
(2Cr 35,20-27; 2Re 36,1)

    ²⁸ La resta de la història de Josies, tot el que va fer, consta en la Crònica dels reis de Judà.
    ²⁹ En el seu temps, el faraó Necó, ^* rei d’Egipte, va anar en direcció al riu Eufrates a combatre al costat del rei d’Assíria. El rei Josies li va sortir al pas, però el faraó, així que entaularen batalla, el va matar. ³⁰ Els seus homes van emportar-se el cadàver en carro des de Meguidó, el dugueren a Jerusalem i van enterrar-lo en el seu sepulcre. La gent del poble ^* va prendre Joahaz, fill de Josies, el va ungir i el proclamà rei per a succeir el seu pare.

Joahaz, rei de Judà ^*
(2Cr 36,2-4)

    ³¹ Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos ^* a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal i era filla d’Irmeiahu; havia nascut a Libnà. ^{* 32} Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats. ³³ El faraó Necó el va empresonar a Riblà, al país d’Hamat, ^* perquè no regnés a Jerusalem, i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d’or. ^{* 34} Després el faraó Necó va fer rei Eliaquim, fill de Josies, perquè succeís el seu pare, i li va canviar el nom pel de Joiaquim. ^* Quant a Joahaz, Necó se’l va endur, el portà a Egipte i allà va morir. ³⁵ Joiaquim va pagar la plata i l’or al faraó, però hagué de gravar la gent del poble amb un impost, segons els mitjans de cadascú, per a poder satisfer la quantitat exigida pel faraó Necó. ^*

Joiaquim, rei de Judà
(2Cr 36,5-8)

    ³⁶ Joiaquim ^* tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys ^* a Jerusalem. La seva mare es deia Zebudà i era filla de Pedaià, de Rumà. ^{* 37} Ofenia el Senyor amb el seu comportament, tal com havien fet els seus avantpassats.