Altres oracles sobre Israel i Judà
Tempesta sobre Samaria
1 Ai de Samaria, la corona superba dels embriacs d’Efraïm!
El seu esplèndid ornament són ara flors marcides
esteses sobre una vall de fartaners, de gent destrossada pel vi.
2 Vet aquí un home fort i poderós que ve de part del Senyor.
Ve com una pedregada,
com una tempesta devastadora,
com una pluja torrencial que fa desbordar les aigües.
D’un cop de mà tirarà a terra la ciutat.
3 La corona superba dels embriacs d’Efraïm
serà trepitjada per terra;
4 l’esplèndid ornament es convertirà en flors marcides
esteses sobre una vall de fartaners.
Serà com una figa primerenca:
el primer que la veu, tot just la cull, se l’empassa.
5 Aquell dia, el Senyor de l’univers
serà ell mateix corona d’ornament
i diadema esplèndida
per a la resta del seu poble.
6 Ell donarà un esperit de justícia als qui seuran al tribunal,
i valor als qui rebutjaran
l’atac de l’enemic a les portes de la ciutat.
Embriacs i burletes
7 N’hi ha que de tant de vi s’entrebanquen,
fan tentines de tanta beguda:
són sacerdots i profetes
els qui s’entrebanquen de tant beure.
El vi els consumeix,
la beguda els fa tentinejar.
S’entrebanquen amb les visions,
ensopeguen quan donen sentències.
8 Totes les taules són plenes de vòmits,
no hi ha net ni un racó.
9 Em diuen: «A qui vol ensenyar aquest la doctrina?
A qui vol explicar revelacions?
A criatures deslletades?
Als qui tot just han desmamat?
10 Escolteu-lo:
“P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allà.”»
11 Doncs ara el Senyor parlarà a aquest poble
per boca d’una gent escarnidora
i en una llengua estrangera.
12 Ell els havia dit:
«Aquí trobareu repòs,
feu reposar els cansats;
és un recer tranquil.»
Però ells no han volgut escoltar.
13 Per això el Senyor els parlarà així:
«P-a-pa, p-a-pa,
t-a-ta, t-a-ta,
una mica aquí, una mica allà.»
Així, tot caminant, cauran d’esquena malferits,
els agafaran en un parany i els capturaran.
La pedra angular
14 Escolteu la paraula del Senyor,
homes sarcàstics
que governeu el poble de Jerusalem:
15 «Vosaltres dieu:
“Hem pactat amb la mort,
hem fet aliança amb el país dels morts.
Quan passi la riuada, no ens agafarà,
perquè hem pres per refugi la mentida,
la falsedat per amagatall.”
16 Escolteu, doncs, què diu el Senyor Déu:
“Poso a Sió una pedra,
una pedra de toc,
una pedra angular, preciosa,
ben assentada perquè serveixi de fonament:
el qui cregui no s’esfondrarà.
17 Poso el dret com a plomada,
la justícia per cordill.”»
Però la pedregada escombrarà el refugi de la mentida,
l’aiguat s’endurà el vostre amagatall.
18 El vostre pacte amb la mort serà abolit,
l’aliança amb el país dels morts no es mantindrà.
Quan passarà la riuada, us deixarà assolats.
19 Cada cop que passi, se us emportarà;
anirà passant cada matí,
passarà de nit i de dia.
Quin esglai
quan entendreu això que us dic!
20 Serà cert el que diu el proverbi:
«El llit és massa curt per a estirar-s’hi,
i la flassada, massa estreta per a tapar-se.»
21 Com en el turó de Perassim,
el Senyor irromprà,
s’irritarà com a la vall de Gabaon.
Acomplirà la seva obra,
però quina obra tan insòlita!
Farà la seva tasca,
però quina tasca tan singular!
22 Mentrestant, deixeu-vos de sarcasmes
i mireu que no s’estrenyin les vostres cadenes;
perquè el Senyor, Déu de l’univers,
m’ha fet saber que ha decidit destruir tot el país.
La saviesa de Déu
23 Estigueu atents, escolteu-me!
Escolteu bé això que us diré!
24 Tots sabeu que el camperol, quan vol sembrar,
no llaura tot el dia,
removent la terra i fent-hi solcs.
25 Quan ha replanat la terra,
escampa la pebreta i el comí,
sembra en un bon indret el blat i l’ordi,
i, en els marges, l’espelta.
26 El seu Déu, que l’instrueix,
li ensenya com cal treballar.
27 La pebreta no es pot batre amb el trill,
ni es poden passar els corrons sobre el comí;
la pebreta es bat amb una vara,
i el comí, amb un bastó.
28 També el blat s’ha de batre,
però no fins a arribar a trinxar-lo.
El bou dona tombs per l’era,
però sense aixafar el gra.
29 Tot això ve del Senyor de l’univers.
Els seus designis són admirables, és gran la seva saviesa.