Israel serà beneït
1 «Però ara escolta, Jacob, servent meu,
poble d’Israel, que jo m’he escollit.
2 Això et diu el Senyor que t’ha creat,
que t’ha format a les entranyes de la mare,
el qui t’ajuda:
No tinguis por, Jacob, servidor meu,
Jeixurun, que jo m’he escollit.
3 Abocaré aigua sobre el país assedegat,
correran rierols per la terra eixuta.
Abocaré el meu esperit damunt els teus fills,
beneiré els teus plançons,
4 i creixeran entre l’herbei,
com els salzes vora els corrents d’aigua.
5 Un dirà: “Jo soc del Senyor”,
un altre posarà als seus el nom de Jacob,
un altre escriurà a la seva mà: “Soc del Senyor”,
i dirà ben alt el nom d’Israel.»
Desafiament als déus falsos
6 Això diu el Senyor, rei d’Israel,
el qui l’allibera, el Senyor de l’univers:
«Jo soc el primer i el darrer;
fora de mi no hi ha cap Déu.
7 Qui és com jo? Que parli ben alt!
Que em vagi explicant el que ha passat
des que jo vaig fundar els primers pobles,
i que faci saber a tothom el futur, les coses que vindran.
8 »No tingueu por, no us esglaieu!
¿No us ho havia fet saber?
¿No us ho havia anunciat fa molt de temps?
Vosaltres en sou testimonis:
no hi ha Déu fora de mi,
no hi ha cap altra roca que jo hagi conegut.»
Els fabricants d’ídols
9 Els qui fabriquen ídols no són res.
De què els serveixen els seus déus preciosos?
Són uns testimonis que ni veuen ni saben res,
per a vergonya de tots ells.
10 A qui se li acut de fabricar un déu o fondre una estàtua
que no tindrà cap ús?
11 Quedaran avergonyits els còmplices dels qui pretenen forjar déus
i no són més que homes.
Que es reuneixin tots, que es presentin:
quedaran esglaiats i avergonyits.
12 Un ferrer prepara una eina,
l’arroenta a la fornal,
la treballa amb el mall,
picant amb el seu braç vigorós;
quan sent la gana, ja no té força,
quan no ha begut, està esgotat.
13 L’escultor amida la fusta amb el cordill,
dibuixa amb mangra la imatge,
l’entalla amb les seves eines,
l’arrodoneix amb el compàs
i li dona una bella forma humana,
perquè visqui en un temple
14 i tallin cedres en honor d’ell.
Ha triat un roure o una alzina
i el fa pujar ferm entre els arbres del bosc.
Ha plantat un pi que la pluja farà créixer
15 i, quan serà gran, servirà per a cremar:
n’agafarà llenya per escalfar-se
o l’encendrà per coure el pa;
però també li servirà per a fer-ne un déu i adorar-lo,
per a fabricar un ídol i prosternar-se als seus peus.
16 En crema la meitat al foc,
i aquesta meitat li serveix per a menjar carn,
per a coure’n a la brasa tanta com vulgui;
també s’escalfa al foc i exclama:
«Oh, quina escalfor, hi ha un bon caliu!»
17 I després, del tros que sobra,
se’n fa un déu, el seu ídol,
es prosterna, l’adora
i li adreça aquesta pregària:
«Salva’m, tu que ets el meu déu!»
18 Aquesta gent no sap què fa, no entén res;
té els ulls massa entelats per a veure-hi,
el cor massa ofuscat per a comprendre.
19 Cap d’ells no reflexiona,
ni té prou seny ni enteniment per a dir-se:
«He cremat la meitat de l’arbre:
he cuit el pa en el caliu,
hi he rostit la carn i me l’he menjada.
Però de l’altra meitat, ¿puc fer-ne una cosa detestable
i adorar així un tros de fusta?»
20 Aquesta gent s’alimenta de cendres:
el seu cor equivocat els fa delirar
i no els traurà del seu error.
Cap d’ells no serà capaç de dir-se:
«¿No és pura mentida el que tinc a la mà?»
El Senyor no oblida el seu poble
21 «Israel, poble de Jacob,
recorda que tu ets el meu servent.
Jo et vaig formar perquè em servissis
i no t’oblidaré mai, Israel.
22 He fos com un núvol la teva infidelitat,
he desfet com la boira els teus pecats.
Torna a mi, que jo t’allibero.»
23 Alegra’t, cel, que el Senyor triomfa!
Aclameu-lo, fondàries de la terra!
Arbres, boscos i muntanyes,
esclateu en crits d’alegria!
El Senyor ha alliberat el poble de Jacob,
fa resplendir la seva glòria a Israel.
El Creador condueix la història
24 Això et diu el Senyor, el qui t’allibera,
el qui t’ha format a les entranyes de la mare:
«Jo, el Senyor, ho he creat tot.
Jo, tot sol, he desplegat el cel
i he esplanat la terra, sense que ningú m’ajudés.
25 Jo desmenteixo els presagis dels endevins,
faig desvariejar els qui prediuen el futur,
capgiro els pronòstics dels savis,
canvio en deliri la seva ciència.
26 Jo confirmo les paraules del meu servent
i faig que es compleixin els anuncis dels seus missatgers.
Dic a Jerusalem que serà repoblada,
i a les viles de Judà, que seran reconstruïdes.
Jo les aixecaré de les seves ruïnes.
27 Ordeno a la mar que s’eixugui,
a les aigües abismals que s’estronquin.
28 Dic al rei Cir que l’escullo com a pastor
per a realitzar tot el meu propòsit.
Ell manarà de reconstruir Jerusalem
i posar els fonaments del temple.»