Jerusalem, l’esposa del Senyor ^*

    ¹ Crida d’alegria, Jerusalem,
tu que eres estèril, que no havies infantat.
Esclata en crits de goig i celebra-ho,
tu que no donaves a llum,
perquè ara té més fills l’abandonada
que la dona amb marit, diu el Senyor. ^*
    2 Eixampla la teva tenda,
que estenguin els teus envelats. ^*
No ho impedeixis.
Allarga les cordes i reforça les estaques,
    ³ perquè creixeràs a dreta i esquerra;
els teus fills heretaran altres nacions
i repoblaran ciutats abandonades.
    ⁴ No tinguis por, perquè no quedaràs avergonyida.
No et sentis humiliada, que no seràs pas coberta d’ignomínia.
Oblidaràs la vergonya que vas passar de jove
i no recordaràs mai més el deshonor que vas sofrir quan eres viuda. ^*
    5 Perquè el qui t’ha creat és espòs teu,
el seu nom és «Senyor de l’univers».
El qui t’allibera és el Sant d’Israel,
anomenat «Déu de tota la terra». ^*
    6 El Senyor et crida com a una esposa
abandonada i afligida.
Diu el teu Déu:
«Qui abandonaria l’esposa de la joventut? ^*
    7 Et vaig abandonar sols per un moment,
i ara et torno a prendre amb un amor immens.
    ⁸ En un esclat d’indignació
et vaig amagar un moment la mirada,
però ara t’estimo amb un amor etern.
T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera. ^*
    9 »Faré com en els dies de Noè,
quan vaig jurar que el diluvi
no inundaria més la terra.
Ara et juro que no m’irritaré ni t’amenaçaré mai més. ^*
    10 Ni que les muntanyes s’apartin
i se somoguin els tossals, ^*
el meu amor mai no s’apartarà de tu,
no se somourà la meva aliança de pau. ^*
T’ho dic jo, el Senyor, el qui t’estima.»

La Jerusalem del temps futur

    ¹¹ «Pobra ciutat, batuda pel temporal, sense ningú que et consoli!
Jo t’ajuntaré els carreus amb ungüent preciós
i et donaré fonaments de safir. ^*
    12 Faré de robins els teus merlets,
els teus portals, de brillants,
i tota la muralla, de pedres precioses. ^*
    13 Jo, el Senyor, instruiré tots els teus fills,
i viuran en una gran pau: ^*
    14 serà inamovible la teva justícia.
Tindràs lluny l’opressió, no hauràs de témer res,
la por no se t’acostarà. ^*
    15 Dins teu no viurà cap estranger que no es faci dels meus;
els qui resideixen enmig teu es passaran a tu. ^*
    16 »Jo he creat el ferrer
que atia els carbons de la fornal
i forja tota mena d’armes.
Però jo he creat també el qui les ha de destruir.
    ¹⁷ Qualsevol arma forjada contra tu no servirà de res.
I si algú t’acusa davant un tribunal faràs que el tribunal el condemni.
Aquesta és la sort que reservo als meus servents, ^*
jo soc qui els fa triomfar. T’ho dic jo, el Senyor.»