Jerusalem, l’esposa del Senyor


    1 Crida d’alegria, Jerusalem,
tu que eres estèril, que no havies infantat.
Esclata en crits de goig i celebra-ho,
tu que no donaves a llum,
perquè ara té més fills l’abandonada
que la dona amb marit, diu el Senyor.

    2 Eixampla la teva tenda,
que estenguin els teus envelats.
No ho impedeixis.
Allarga les cordes i reforça les estaques,

    3 perquè creixeràs a dreta i esquerra;
els teus fills heretaran altres nacions
i repoblaran ciutats abandonades.

    4 No tinguis por, perquè no quedaràs avergonyida.
No et sentis humiliada, que no seràs pas coberta d’ignomínia.
Oblidaràs la vergonya que vas passar de jove
i no recordaràs mai més el deshonor que vas sofrir quan eres viuda.

    5 Perquè el qui t’ha creat és espòs teu,
el seu nom és «Senyor de l’univers».
El qui t’allibera és el Sant d’Israel,
anomenat «Déu de tota la terra».

    6 El Senyor et crida com a una esposa
abandonada i afligida.
Diu el teu Déu:
«Qui abandonaria l’esposa de la joventut?

    7 Et vaig abandonar sols per un moment,
i ara et torno a prendre amb un amor immens.

    8 En un esclat d’indignació
et vaig amagar un moment la mirada,
però ara t’estimo amb un amor etern.
T’ho diu el Senyor, el qui t’allibera.

    9 »Faré com en els dies de Noè,
quan vaig jurar que el diluvi
no inundaria més la terra.
Ara et juro que no m’irritaré ni t’amenaçaré mai més.

    10 Ni que les muntanyes s’apartin
i se somoguin els tossals,
el meu amor mai no s’apartarà de tu,
no se somourà la meva aliança de pau.
T’ho dic jo, el Senyor, el qui t’estima.»

La Jerusalem del temps futur


    11 «Pobra ciutat, batuda pel temporal, sense ningú que et consoli!
Jo t’ajuntaré els carreus amb ungüent preciós
i et donaré fonaments de safir.

    12 Faré de robins els teus merlets,
els teus portals, de brillants,
i tota la muralla, de pedres precioses.

    13 Jo, el Senyor, instruiré tots els teus fills,
i viuran en una gran pau:

    14 serà inamovible la teva justícia.
Tindràs lluny l’opressió, no hauràs de témer res,
la por no se t’acostarà.

    15 Dins teu no viurà cap estranger que no es faci dels meus;
els qui resideixen enmig teu es passaran a tu.

    16 »Jo he creat el ferrer
que atia els carbons de la fornal
i forja tota mena d’armes.
Però jo he creat també el qui les ha de destruir.

    17 Qualsevol arma forjada contra tu no servirà de res.
I si algú t’acusa davant un tribunal faràs que el tribunal el condemni.
Aquesta és la sort que reservo als meus servents,
jo soc qui els fa triomfar. T’ho dic jo, el Senyor.»