Pròleg ^*

    ¹ Paraules i fets ^* de Jeremies, fill d’Hilquiahu, un dels sacerdots que vivien a Anatot, ^* poble de la tribu de Benjamí. ² Aquestes són les paraules que el Senyor li va comunicar l’any tretze del regnat de Josies, fill d’Amon, rei de Judà, ³ i també en temps de Joiaquim, fill de Josies, fins al final de l’any onze del regnat de Sedecies, fill de Josies, rei de Judà, és a dir, fins al moment de la deportació dels habitants de Jerusalem, el mes cinquè. ^*

Oracles contra Judà (1,4-25,14)

Vocació i primeres visions ^*

    ⁴ El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
    ⁵ —Abans de formar-te en les entranyes de la mare,
jo et coneixia;
abans que sortissis del seu ventre ^*
et vaig consagrar profeta
destinat a les nacions.
    ⁶ Jo vaig replicar:
—Ah, Senyor, Déu meu!
Soc massa jove.
Com sabré parlar? ^*
    7 El Senyor em respongué:
—No diguis que ets massa jove.
Ves on jo t’enviaré, ^*
digues el que jo t’ordenaré.
    ⁸ No tinguis por de ningú. ^*
Jo seré al teu costat
per alliberar-te. ^*
T’ho dic jo, el Senyor.
    ⁹ Aleshores el Senyor va allargar la mà, em tocà els llavis i em digué:
—Poso les meves paraules a la teva boca: ^*
    10 des d’avui et dono poder
sobre nacions i reialmes,
per a arrencar i enderrocar,
per a destruir i enrunar,
per a construir i plantar. ^*
    11 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
—Què veus, Jeremies? ^*
Vaig respondre:
—Veig una branca d’ametller, l’arbre vigilant.
    ¹² El Senyor em digué:
—És cert això que has vist. Jo també vigilo ^*
perquè es compleixi la meva paraula. ^*
    13 El Senyor em va tornar a comunicar la seva paraula. Em digué:
—I ara què veus?
Vaig respondre:
—Veig una caldera sobre un fogó
atiat pel vent del nord. ^*
    14 El Senyor em digué:
—És cert. Del nord entrarà el desastre ^*
contra tots els habitants del país.
    ¹⁵ Estic a punt de cridar
tots els regnes aliats del nord, ^*
perquè vinguin a plantar el seu setial
a les portes de Jerusalem,
entorn de les seves muralles
i entorn de totes les ciutats de Judà.
Ho dic jo, el Senyor.
    ¹⁶ Aquesta és la sentència que jo anuncio als de Judà
per tot el mal que han fet,
ja que m’han abandonat a mi ^*
per cremar ofrenes a altres déus ^*
i adorar els ídols que ells mateixos s’havien fabricat.
    ¹⁷ »Tu cenyeix-te i planta’ls cara;
digues-los el que jo et manaré. ^*
No tremolis davant d’ells:
si no, seré jo qui et farà tremolar. ^*
    18 Des d’ara faig de tu una plaça forta,
una columna de ferro,
una muralla de bronze,
enfront de tot el país,
dels reis de Judà i dels governants,
dels sacerdots i de la gent del poble.
    ¹⁹ Lluitaran contra tu però no et venceran.
Jo seré al teu costat per alliberar-te. ^*
T’ho dic jo, el Senyor.