Pregària en temps de secada ^*

    ¹ Paraula que el Senyor va comunicar a Jeremies amb motiu de la secada:
    ² La terra de Judà està de dol, ^*
defalleixen els portals de les ciutats,
la gent es plany arreu del país,
puja el clam de Jerusalem.
    ³ Els amos envien els criats a buscar aigua;
van a les cisternes i no en troben,
tornen amb les gerres buides;
es cobreixen el cap confosos i humiliats.
    ⁴ La terra està clivellada
perquè no ha plogut en el país,
i els pagesos, decebuts, també es cobreixen el cap. ^*
    5 Fins la cérvola abandona les seves cries en ple camp,
perquè no hi ha gens d’herba.
    ⁶ A les carenes, els ases salvatges
ensumen l’aire com els xacals,
i se’ls entela la mirada
perquè ja no hi ha més pasturatge.
    ⁷ Les nostres culpes ens acusen,
però tu, Senyor, actua com escau al teu nom! ^*
Són moltes les nostres infidelitats,
hem pecat contra tu. ^*
    8 Esperança d’Israel, ^*
salvador en temps d’infortuni,
per què hauries de ser com un foraster en el país,
com un vianant que s’atura a passar la nit?
    ⁹ Per què et comportes com un home esgotat,
com un guerrer incapaç de salvar,
quan tu, Senyor, ets enmig nostre,
i nosaltres portem el teu nom? ^*
No ens abandonis!
    ¹⁰ Això diu el Senyor parlant d’aquest poble:
«Cert, els agrada d’anar d’ací d’allà,
els seus peus no es deturen.
Per això el Senyor no es complau en ells:
ara es recorda de les seves culpes,
els demana comptes dels seus pecats.»

Una sentència inapel·lable

    ¹¹ El Senyor em digué:
—No intercedeixis a favor d’aquest poble, ^* no demanis el seu bé. ¹² Encara que dejunin, no escoltaré el seu clam. Encara que em presentin holocaustos i ofrenes, no m’hi complauré. ^* Els consumiré amb l’espasa, amb la fam i amb la pesta. ^*
    13 Jo vaig replicar:
—Ah, Senyor Déu! Els profetes, valent-se del teu nom, diuen a la gent: “No veureu l’espasa ni tastareu la fam; us donaré una pau perdurable en aquest país.”
    ¹⁴ El Senyor em respongué:
—Aquests profetes es valen del meu nom per a profetitzar mentides: jo no els he pas enviat, ni els he encarregat res, ni tan sols els he parlat. ^* Les seves visions són falses: us profetitzen superxeries, falòrnies i impostures, que ells mateixos s’inventen. ¹⁵ Per això, aquest és el missatge del Senyor contra aquells profetes: ^* “Parlen en nom meu, quan jo no els he pas enviat, i diuen que no hi haurà guerra ni fam en aquest país. Doncs que sàpiguen aquests profetes que l’espasa els consumirà, ¹⁶ i el poble a qui ells profetitzen, amb les dones i els fills i les filles, seran tots llançats per les places de Jerusalem, víctimes de la fam i de l’espasa, i no hi haurà qui els enterri. ^* Jo faré caure damunt d’ells la seva pròpia maldat.”

Pregària d’intercessió

    ¹⁷ »Tu entona davant d’ells aquesta complanta:
»“Que es fonguin en llàgrimes els meus ulls, ^*
de nit i de dia,
que no s’estiguin de plorar:
un gran desastre desfà el meu poble,
un cop dolorosíssim.
    ¹⁸ Si surto al camp
veig les víctimes de l’espasa;
si entro a la ciutat
veig els qui moren de fam. ^*
Profetes i sacerdots
van errants pel país
sense comprendre què passa.
    ¹⁹ Per ventura has rebutjat Judà?
¿És que sents repugnància per Sió? ^*
Per què ens fereixes tan greument que no tenim cura? ^*
Esperàvem la pau, i res no va bé;
esperàvem el remei, i tot són alarmes.” ^*
    20 Senyor, reconeixem les nostres maldats
i les culpes dels nostres pares:
contra tu tots hem pecat. ^*
    21 Per amor del teu nom, no ens menyspreïs, ^*
no deshonris el tron de la teva glòria.
Recorda’t de l’aliança amb nosaltres, no l’anul·lis.
    ²² Per ventura els ídols estúpids dels pagans
poden fer caure la pluja?
¿És el cel qui dona els ruixats?
¿No ets tu el Senyor, el nostre Déu? ^*
Nosaltres esperem en tu,
perquè tot això ets tu qui ho fa.