La culpa de Judà

    ¹ «El pecat de Judà està escrit
amb un estilet d’acer,
està gravat a punta de diamant
en la tauleta del seu cor ^*
i en els angles dels seus altars. ^*
    2 Com si es recordessin dels seus fills,
els de Judà es recorden dels seus altars, ^*
dels seus bosquets sagrats al voltant d’un arbre frondós,
dalt dels turons elevats.
    ³ Ai de tu, que vius a la muntanya
i que tens els santuaris en ple camp!
Abandonaré al pillatge els teus tresors i riqueses
perquè els recintes sagrats on pequen
són per tot el teu territori.
    ⁴ Tu deixaràs reposar la terra,
aniràs lluny de l’heretat que et vaig donar:
et sotmetré als teus enemics ^*
en un país que no coneixes,
perquè heu encès el foc del meu enuig,
i cremarà per sempre.» ^*

Confiar en els homes o en el Senyor ^*

    ⁵ Això diu el Senyor:
«Maleït l’home que confia en els homes ^*
i busca qui li faci de braç dret,
mentre el seu cor s’allunya del Senyor.
    ⁶ Serà com un matoll ^* de l’Arabà
que mai no tasta la pluja;
viu en un desert xardorós,
en una terra salabrosa que no es pot habitar. ^*
    7 Beneït l’home que es refia del Senyor,
que posa en el Senyor la confiança. ^*
    8 Serà com un arbre que arrela vora l’aigua,
que enfonsa les arrels ran del torrent;
no té por quan ve l’estiu,
el seu fullatge es manté verd;
no es neguiteja en anys de secada,
no deixa de donar fruit. ^*
    9 No hi ha res més enganyós que el cor: no té remei.
Qui és capaç de conèixer-lo?
    ¹⁰ Jo, el Senyor, penetro els cors
i examino l’interior dels homes, ^*
per pagar a cada un segons la seva conducta,
segons el fruit de les seves obres. ^*
    11 Perdiu que cova ous que no ha post,
és qui fa fortuna injustament:
ha d’abandonar-la en la flor de la vida,
i acaba els seus dies sense solta.» ^*
    12 Senyor, el lloc sagrat del nostre santuari
és des del principi el teu tron excels i gloriós. ^*
    13 Esperança d’Israel, ^*
quedaran confosos tots els qui t’abandonen!
Els qui s’aparten de tu, Senyor, seran inscrits en el país dels morts,
perquè han abandonat el Senyor, la font d’aigua viva. ^*

Confessions de Jeremies (III) ^*

    ¹⁴ Senyor, guareix-me i seré guarit, ^*
salva’m i seré salvat:
a tu s’adreça la meva lloança. ^*
    15 Ells em van dient: «Què se n’ha fet, de la paraula del Senyor?
Que es compleixi!» ^*
    16 Però jo no m’he negat a seguir-te davant el ramat, ^*
ni tampoc desitjava que arribés el dia irremeiable.
Prou saps que venia de tu
allò que sortia dels meus llavis!
    ¹⁷ No siguis per a mi causa d’esglai,
tu, refugi meu en dies de desastre.
    ¹⁸ Que quedin avergonyits els qui em persegueixen, i no jo!
Que s’esglaïn ells, i no jo! ^*
Aboca damunt d’ells el dia del desastre,
desfés-los amb una doble desfeta!

El repòs del dissabte, consagrat al Senyor ^*

    ¹⁹ Això em digué el Senyor:
—Ves, posa’t a la porta del Poble, ^* per on entren i surten els reis de Judà, i a les altres portes de Jerusalem. ²⁰ Digues-los: “Escolteu la paraula del Senyor, reis de Judà i tots els habitants de Judà i de Jerusalem que entreu per aquestes portes. ²¹ Això us diu el Senyor: Vetlleu per la vostra vida, no tragineu càrregues en dissabte, el dia de repòs, ni les entreu per les portes de Jerusalem. ²² No tragineu càrregues fora de casa vostra en dissabte, el dia de repòs, ni feu cap treball. Santifiqueu el dissabte, tal com vaig manar als vostres pares. ^*
    23 »Però ells no ho han escoltat ni n’han fet cas; han anat a la seva, han fet el sord i no s’han volgut esmenar. ^*
    24 »Ho dic jo, el Senyor: Si feu cas de mi i no entreu càrregues per les portes d’aquesta ciutat en dia de repòs, si santifiqueu el dissabte abstenint-vos de tot treball, ²⁵ els reis que seuen al tron de David entraran en aquesta ciutat muntats sobre carros i cavalls, juntament amb els seus prohoms, amb la gent de Judà i els habitants de Jerusalem; i aquesta ciutat serà habitada per sempre. ^{* 26} Llavors, de les poblacions de Judà, dels voltants de Jerusalem i del territori de Benjamí, de la Xefelà, de la Muntanya i del Nègueb, vindran a portar holocaustos i sacrificis, ofrenes, encens i víctimes d’acció de gràcies al temple del Senyor. ^{* 27} Però si no feu cas de mi, si no santifiqueu el dissabte i en dia de repòs entreu càrregues per les portes de Jerusalem, encendré en aquestes portes un foc que consumirà les defenses de Jerusalem, i el foc no s’apagarà.” ^*