Jacob envia els seus fills a Egipte

    ¹ Jacob va saber que hi havia gra a Egipte i digué als seus fills:
—Què espereu? ² M’han dit que a Egipte hi ha blat. Baixeu-hi a comprar-ne perquè puguem sobreviure; que si no, morirem. ^*
    3 Per això, deu dels germans de Josep van baixar a Egipte a comprar-hi blat. ⁴ Jacob no va permetre que els acompanyés Benjamí, el germà petit de Josep, perquè es deia: «No voldria que li passés cap desgràcia.»
    ⁵ Des del país de Canaan, on també hi havia fam, ^* els fills d’Israel ^* van venir junt amb els qui anaven a comprar gra.

Els germans de Josep no el reconeixen

    ⁶ Josep controlava el país, i era ell qui venia el gra a tothom. Quan van arribar els seus germans, es prosternaren davant d’ell fins a tocar a terra amb el front. ⁷ Josep, així que els veié, els va reconèixer, però va dissimular i els parlà durament:
—D’on veniu?
Ells respongueren:
—Venim del país de Canaan a comprar menjar.
    ⁸ Josep va reconèixer els seus germans, però ells no el reconegueren. ⁹ Josep va recordar els somnis que havia tingut sobre ells, ^* i els digué:
—Sou uns espies! Heu vingut a informar-vos dels punts febles d’aquest país.
    ¹⁰ Ells van protestar:
—No, senyor! Nosaltres, els teus servents, hem vingut a comprar menjar. ¹¹ Tots som fills d’un mateix pare, som gent honrada. Aquests servents teus no són espies.
    ¹² Josep va replicar:
—No és veritat! Heu vingut a informar-vos dels punts febles del país!
    ¹³ Ells li tornaren a dir:
—Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut. ^*
    14 Josep els replicà:
—És el que us deia: vosaltres sou uns espies! ¹⁵ Però us posaré a prova: per la vida del faraó, us asseguro que no us n’anireu d’aquest país si abans no em porteu aquí el vostre germà petit. ¹⁶ Que un de vosaltres el vagi a buscar. Mentrestant, els altres quedareu presoners. Així comprovaré que dieu la veritat. Perquè, si no és així, sou realment uns espies; tan cert com el faraó viu!.
    ¹⁷ I els va fer tancar tres dies a la presó. ¹⁸ Al cap de tres dies, Josep els digué:
—Jo soc un home que reverencia Déu. Feu el que us dic i salvareu la vida. ¹⁹ Si sou gent honrada, accepteu que un dels germans es quedi detingut en aquesta presó, i els altres aneu a portar el blat a les vostres famílies afamades. ²⁰ Després torneu a venir amb el vostre germà petit. Així demostrareu que dieu la veritat i no us matarem.
Ells van acceptar de fer-ho així. ²¹ Es deien els uns als altres:
—Ara paguem el mal que vam fer al nostre germà, perquè no el vam escoltar quan vèiem que, angoixat, ens suplicava. Per això ara ens cau al damunt aquesta tribulació. ^*
    22 Rubèn els respongué:
—¿No us ho vaig dir, que no féssiu aquell disbarat amb el noi? Però no me’n vau fer cas. I ara ens demanen comptes de la seva mort. ^*
    23 Com que Josep els parlava valent-se d’un intèrpret, no sabien que ell entenia tot el que deien.
    ²⁴ Josep es va retirar una estona perquè no es podia aguantar el plor. ^*

Els germans tornen a casa

²⁴
Quan Josep va tornar on ells eren, els va fer saber que retenia Simeó i el feu encadenar al seu davant. ²⁵ Després va donar ordres que els omplissin els sacs de blat, però que tornessin els diners de cada un posant-los dins el seu sac i que els donessin provisions per al viatge. Així es va fer. ²⁶ Els germans van carregar els sacs de blat damunt els ases i se’n van anar.
    ²⁷ Quan es van deturar per passar la nit, un d’ells va obrir el seu sac per donar menjar al seu ase i veié els seus diners a la boca del sac. ²⁸ Llavors digué als seus germans:
—M’han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat.
El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l’un a l’altre: «Què és això que Déu ens ha fet?»
    ²⁹ Quan van ser davant el seu pare Jacob, en el país de Canaan, li van explicar tot el que els havia passat:
    ³⁰ —L’home que governa el país ens va parlar durament. Es va pensar que espiàvem el país. ³¹ Nosaltres li vam replicar: “Som gent honrada, i no pas espies. ³² Érem dotze germans, fills d’un mateix pare. Un ha desaparegut i el petit s’ha quedat amb el nostre pare al país de Canaan.” ³³ Aquell home que governa el país ens va dir: “En això coneixeré si sou gent honrada: que es quedi amb mi un dels vostres germans, i els altres preneu gra i porteu-lo a les vostres famílies afamades. ³⁴ Després, però, porteu-me el vostre germà petit. Així sabré que no sou espies, sinó gent honrada. Us tornaré el vostre germà que tinc a la presó i podreu circular lliurement pel país.” ^*
    35 Llavors van buidar els sacs i cadascú hi va trobar la seva bossa amb els diners. En veure els diners, ells i el seu pare es van esglaiar. ³⁶ Jacob, el seu pare, els digué:
—Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu!
    ³⁷ Aleshores Rubèn va dir al seu pare:
—Si no et torno Benjamí, pots fer morir els meus dos fills. Confia-me’l, que jo te’l tornaré.
    ³⁸ Jacob va replicar:
—El meu fill no baixarà amb vosaltres a Egipte. El seu germà és mort, i ara només em queda ell tot sol. ^* Si li passava res durant el viatge, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor. ^*