i episodis de la vida de Jeremies (26-45)
Jeremies, portat al tribunal
1 A la primeria del regnat de Joiaquim, fill de Josies, rei de Judà, vingué del Senyor aquesta paraula:
2 —Això diu el Senyor: Estigues-te a l’atri del temple del Senyor i, als qui, de totes les poblacions de Judà, hi venen a adorar el Senyor, digues-los tot el que jo et comunico; no en treguis ni una paraula. 3 Qui sap si te’n faran cas, esmenaran la seva conducta, i jo em desdiré del càstig que tenia decidit contra ells per les seves males accions.
4 »Digues-los: “Això diu el Senyor: Si no feu cas de mi, si no compliu les instruccions que us dono, 5 si no escolteu les paraules dels meus servents, els profetes, que jo no em canso d’enviar-vos cada dia, tot i que no en feu cas, 6 faré amb aquest temple com vaig fer amb Siló, i aquesta ciutat serà recordada en les malediccions de tots els pobles de la terra.”
7 Els sacerdots, els profetes i tot el poble van sentir com Jeremies pronunciava aquestes paraules al temple del Senyor. 8 Llavors, tan bon punt Jeremies hagué acabat de dir a tot el poble allò que el Senyor li havia manat, els sacerdots, els profetes i tot el poble van agafar-lo i cridaven:
—Seràs condemnat a mort! 9 Com t’atreveixes a profetitzar en nom del Senyor que aquest temple acabarà com Siló i aquesta ciutat quedarà destruïda i sense habitants?
Tot el poble estava aplegat al voltant de Jeremies al temple del Senyor. 10 Ho van saber els magistrats de Judà, van pujar del palau reial al temple del Senyor i es van asseure a l’entrada de la porta Nova del temple del Senyor. 11 Llavors els sacerdots i els profetes van dir als magistrats i a tot el poble:
—Aquest home mereix pena de mort. Ha profetitzat contra aquesta ciutat, tal com vosaltres mateixos heu sentit.
12 Jeremies va respondre als magistrats i a tot el poble:
—El Senyor m’ha enviat a profetitzar contra aquest temple i aquesta ciutat tot això que vosaltres heu sentit. 13 Ara, doncs, seguiu el bon camí, milloreu la vostra conducta, obeïu el Senyor, el vostre Déu, i ell es desdirà del càstig que ha anunciat contra vosaltres. 14 Quant a mi, estic a les vostres mans. Feu de mi el que us sembli just i correcte. 15 Però sapigueu que, si em mateu, us feu responsables de la sang innocent que caurà damunt vostre i damunt aquesta ciutat i els seus habitants. Perquè ha estat realment el Senyor qui m’ha enviat a anunciar-vos tot el que us he dit.
16 Llavors els magistrats i tot el poble van replicar als sacerdots i als profetes:
—Aquest home no mereix pena de mort. Ell ha parlat en nom del Senyor, el nostre Déu.
17 Es van aixecar després alguns dels ancians del país i digueren a l’assemblea del poble:
18 —Miquees de Morèixet, que era profeta en temps d’Ezequies, rei de Judà, va dir a tot el poble:
»“Això diu el Senyor de l’univers:
Sió serà un camp llaurat,
Jerusalem, un munt de ruïnes,
i la muntanya del temple,
un recinte cobert de matolls.”
19 »¿El van fer morir Ezequies, rei de Judà, o els altres del poble? Més aviat van sentir respecte pel Senyor i el van apaivagar. I el Senyor es va desdir del càstig que havia anunciat contra ells. Ara, doncs, cometríem un gran crim i hauríem de pagar-lo.
Assassinat del profeta Uriahu
20 Encara hi va haver un altre home que profetitzava en nom del Senyor: Uriahu, fill de Xemaiahu, de Quiriat-Jearim. Profetitzava contra aquesta ciutat i contra aquest país oracles semblants als de Jeremies. 21 El rei Joiaquim, els seus oficials i els seus prohoms van sentir parlar d’aquestes profecies i el rei intentà de matar-lo, però Uriahu ho va saber, va tenir por i fugí a Egipte. 22 Llavors el rei Joiaquim va enviar a Egipte uns quants homes: Elnatan, fill d’Acbor, i d’altres. 23 Ells van agafar Uriahu i, des d’Egipte, el conduïren fins al rei Joiaquim. El rei el va fer matar i manà que llancessin el seu cadàver a la fossa comuna.
24 Però Ahicam, fill de Xafan, protegia Jeremies perquè no caigués en mans de la gent que l’hauria mort.