Llibre de la consolació (30-31) ^*

Restauració d’Israel i de Judà

    ¹ Paraula que Jeremies rebé del Senyor:
    ² —Això diu el Senyor, Déu d’Israel: Escriu en un llibre ^* les paraules que t’he comunicat, ³ perquè venen dies en què renovaré la vida del meu poble d’Israel i de Judà, ^* diu el Senyor, i els faré tornar al país ^* que vaig donar als seus pares perquè el posseeixin. Ho dic jo, el Senyor. ^*
    4 Aquestes són les paraules que el Senyor ha pronunciat sobre Israel i sobre Judà. ⁵ Això diu el Senyor:
«Hem sentit un crit d’esglai,
de terror i no de pau. ^*
    6 Pregunteu pertot arreu
si ara els homes donen a llum:
és que veig tots els homes
amb les mans als ronyons com si fossin parteres,
pàl·lids i amb la cara descomposta.
    ⁷ Oh, que n’és, de llarg, aquell dia! ^*
No n’hi ha cap d’igual.
És temps d’infortuni per al poble de Jacob.
Però en serà salvat!
    ⁸ Aquell dia, ho dic jo, el Senyor de l’univers,
trossejaré el jou que t’han posat al coll,
trencaré els teus lligams. ^*
Els estrangers no tornaran a esclavitzar els de Jacob.
    ⁹ Serviran el Senyor, el seu Déu,
i David, el rei que els donaré. ^*
    10 Servent meu, Jacob, no temis.
No tinguis por, Israel. T’ho dic jo, el Senyor.
Jo t’allibero dels països llunyans.
Salvo els teus fills de la terra on són captius.
El poble de Jacob tornarà i viurà tranquil,
descansarà sense que el pertorbin. ^*
    11 Jo soc amb tu per salvar-te. ^*
Faré desaparèixer totes les nacions
on t’havia dispersat.
Ho dic jo, el Senyor.
A tu, però, no et destruiré del tot; ^*
tan sols t’he corregit amb mesura, ^*
perquè no et podia tenir per innocent. ^*
    12 »Això diu el Senyor:
La teva fractura encara és tendra,
la teva ferida és oberta; ^*
    13 no hi ha qui s’interessi ^* a tornar-te la salut,
qui porti remeis per a la teva nafra.
    ¹⁴ Tots els teus amants ^* t’han oblidat,
ja no s’interessen per tu; ^*
jo t’he ferit com qui fereix un enemic, ^*
t’he donat un escarment cruel
per les teves culpes innombrables,
per tants pecats teus.
    ¹⁵ No et queixis de la teva fractura,
de la teva ferida encara tendra: ^*
te l’he feta jo perquè eren moltes les teves culpes
i innombrables els teus pecats.
    ¹⁶ Doncs bé, els qui et devoren seran devorats, ^*
els teus enemics acabaran tots captius,
els teus espoliadors seran espoliats,
faré que saquegin els teus saquejadors. ^*
    17 Jo tancaré la teva ferida,
et curaré de les teves nafres. ^*
T’ho dic jo, el Senyor.
Ara t’anomenaran “Abandonada, ^*
aquella Sió ^* per qui ningú no pregunta”.
    ¹⁸ »Això diu el Senyor:
Renovaré la vida de les tendes de Jacob,
m’apiadaré dels seus pavellons:
reedificaran la ciutat sobre les seves ruïnes,
els palaus s’alçaran al lloc on eren. ^*
    19 De dins en sortiran accions de gràcies
i càntics de gent que fa festa.
Els multiplicaré i no minvaran, ^*
els enfortiré i no s’afebliran;
    ²⁰ els seus fills seran ferms com abans,
es reuniran en assemblea ^* davant meu,
i demanaré comptes als qui els havien oprimit. ^*
    21 Els governarà un dels seus,
un sobirà sortit d’entre ells: ^*
el faré acostar i s’estarà a prop meu.
Perquè, qui gosaria acostar-se a mi? ^*
Ho dic jo, el Senyor.
    ²² Vosaltres sereu el meu poble
i jo seré el vostre Déu. ^*
    23 »Esclata la tempesta del Senyor, el seu enuig;
s’arremolina un huracà,
es retorça sobre el cap dels malvats.
    ²⁴ L’enuig del Senyor no es farà enrere,
fins que haurà complert els seus designis:
a la fi dels temps,
els comprendreu del tot.» ^*