Josep posa a prova els seus germans
1 Després Josep va donar aquesta ordre al seu majordom:
—Omple de queviures els sacs d’aquesta gent, tant com en puguin dur, i posa els diners que pagui cada un a la boca del seu sac. 2 I en el sac del més petit posa-hi la meva copa, la copa de plata, junt amb els seus diners.
El majordom ho va fer tal com Josep li ho havia manat.
3 A punta de dia, els van donar permís perquè partissin amb els seus ases. 4 Tot just havien sortit de la ciutat, quan encara no eren gaire lluny, Josep va dir al seu majordom:
—Surt a perseguir aquests homes, atrapa’ls i digues-los: “Per què heu tornat mal per bé? 5 La copa que us endueu, no és la que el meu amo fa servir per a beure i per a endevinar el futur? No heu fet bé obrant així.”
6 El majordom els va atrapar i els repetí aquestes paraules. 7 Ells van replicar:
—Senyor meu, com ens pots acusar així? Mai de la vida cap dels teus servents no hauria gosat fer res de semblant! 8 T’hem tornat del país de Canaan els diners que havíem trobat dins els nostres sacs. Com seríem capaços de robar or o plata de la casa del teu amo? 9 Si ho trobes en el bagatge d’un dels teus servents, que mori, i tots nosaltres serem esclaus del teu amo.
10 El majordom va replicar:
—Que sigui tal com dieu. El culpable serà el meu esclau, i els altres quedareu lliures.
11 Cada un s’afanyà a descarregar el seu sac a terra per obrir-lo. 12 El majordom va escorcollar els sacs, començant pel del més gran i acabant pel del més petit, i la copa es va trobar en el sac de Benjamí. 13 Ells es van esquinçar els vestits. Van carregar els ases i se’n tornaren a la ciutat.
Judà intervé a favor de Benjamí
14 Quan Judà i els seus germans van entrar a casa de Josep, ell encara hi era. Ells es van prosternar davant d’ell amb el front a terra, 15 i Josep els preguntà:
—Què és, això que heu fet? ¿No sabíeu que un home com jo té el do d’endevinar?
16 Judà li va respondre:
—Què et podrem dir, senyor meu? Quines paraules pronunciarem? Com ens podríem justificar? Déu mateix ha descobert la culpa dels teus servents. Serem els teus esclaus, senyor meu, tant nosaltres com aquell a qui han trobat la copa dins el sac.
17 Josep replicà:
—Jo no faré això mai de la vida. Només aquell a qui han trobat la copa dins el seu sac serà el meu esclau. Vosaltres, torneu-vos-en en pau a trobar el vostre pare.
18 Aleshores Judà es va acostar a Josep i li va dir:
—T’ho demano, senyor meu. Permet que el teu servent digui una paraula al meu senyor. No t’ofenguis contra el teu servent, tu que ets com el faraó. 19 Quan vam venir l’altra vegada, el meu senyor va preguntar als seus servents si encara teníem pare i algun altre germà. 20 Nosaltres vam respondre al meu senyor que encara teníem el pare, ja molt vellet, amb un fill petit, nascut a les seves velleses, que era el seu preferit, perquè és l’únic que li quedava dels fills de la seva mare: l’altre germà que tenia havia mort. 21 Tu vas dir als teus servents: “Feu-me venir el vostre germà petit, que el vull veure.” 22 Nosaltres ja vam explicar al meu senyor que el noi no podia deixar el seu pare; que, si el deixava, el pare es moriria. 23 Però tu vas dir als teus servents: “Si no us acompanya el vostre germà petit, no us tornaré a rebre.” 24 Quan vam tornar anar a trobar el teu servent, el nostre pare, li vam explicar tot el que tu, senyor meu, ens havies dit. 25 I quan el nostre pare ens va manar que tornéssim per comprar més queviures, 26 li vam respondre que no podíem baixar sense el nostre germà petit, perquè tu no ens voldries rebre si veníem sense ell. 27 El teu servent, el meu pare, ens va replicar: “Ja sabeu que la meva muller em va donar dos fills. 28 Un va sortir de casa i ja no l’he vist més: segur que una bèstia ferotge el va trossejar. 29 Si ara em preneu aquest altre i li passa una desgràcia, vell com soc, em faríeu baixar al país dels morts amb la pena al cor.”
30 »Ara, doncs, com puc anar a trobar el teu servent, el meu pare, sense el noi? La vida del meu pare està lligada a la seva. 31 Si el pare veu que el noi no torna, es morirà; i nosaltres serem culpables d’haver fet baixar al país dels morts, amb la pena al cor, el nostre pare i servent teu, que ja és vell. 32 A més, jo m’havia fet responsable del noi davant el meu pare dient-li: “Si no te’l porto, per sempre més seré culpable davant teu.” 33 Ara, doncs, et demano que em deixis quedar aquí com a esclau del meu senyor en comptes del noi, i que ell torni a casa amb els seus germans. 34 Com puc tornar a casa del meu pare si el noi no ve amb mi? Jo no podria suportar la desgràcia que cauria sobre el meu pare!