Jeremies, confiat a Guedalià


    1 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor després que, a Ramà, Nebuzaradan, cap de la guàrdia, es fes càrrec d’ell, quan Jeremies es trobava entre els captius de Jerusalem i de Judà que, lligats amb cadenes, eren deportats a Babilònia.
    2 El cap de la guàrdia se’n va fer càrrec i li va dir:
—El Senyor, el teu Déu, havia decretat aquesta desgràcia contra aquest lloc.
3 Ara l’ha enviada, tal com havia decretat. Tot això us ha succeït perquè vau pecar contra el Senyor i no el vau obeir. 4 Però, a tu, t’allibero de les cadenes que portes a les mans. Si et sembla bé d’acompanyar-me a Babilònia, vine, que jo m’ocuparé de tu. I si no et sembla bé, no vinguis. Tens tot el país per a anar on vulguis: ves allà on et sembli millor.
    5 Com que Jeremies no es decidia a tornar-se’n, Nebuzaradan li va dir:
—Ves amb Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, que el rei de Babilònia ha nomenat governador de les poblacions de Judà, i viu amb ell entre la gent. I si no, ves allà on et sembli millor.
El cap de la guàrdia li donà provisions i li va fer un present, i el va acomiadar.
6 Jeremies se’n va anar, doncs, amb Guedalià, fill d’Ahicam, a Mispà, i va viure amb ell entre la gent que havia quedat al país.
    7 Tots els oficials de les tropes que s’havien dispersat pels camps amb els seus homes van saber que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país Guedalià, fill d’Ahicam, i li havia confiat la gent pobra, homes, dones i infants que no havien estat deportats a Babilònia. 8 Llavors anaren a trobar-lo a Mispà juntament amb els seus homes. Eren Ixmael, fill de Netanià, Johanan i Jonatan, fills de Caréah, Seraià, fill de Tanhúmet, els fills d’Efai de Netofà i Jezaniahu, fill del maacatita. 9 Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, els va fer, a ells i als seus homes, aquest solemne jurament:
—No tingueu por de sotmetre-us als caldeus: quedeu-vos al país, sotmeteu-vos al rei de Babilònia i tot us anirà bé.
10 Jo m’he de quedar a Mispà, a disposició dels caldeus que vinguin al nostre país. Vosaltres aneu a viure a les poblacions que ara són vostres: feu-hi collites de vi, blat i oli i emmagatzemeu-les.
    11 Els altres jueus que eren a Moab, a Ammon i a Edom, o en altres països, en sentir que el rei de Babilònia havia permès que una part del poble restés a Judà i que els havia posat com a governador Guedalià, fill d’Ahicam, fill de Xafan, 12 van tornar al país de Judà des de tots els llocs on s’havien dispersat. Es presentaren a Guedalià, que era a Mispà, i van tenir una collita abundant de vi i de blat.

Assassinat de Guedalià


    13 Johanan, fill de Caréah, i tots els oficials de les tropes que s’havien dispersat pels camps, anaren a Mispà a trobar Guedalià 14 i li van dir:
—¿No saps que Baalís, rei dels ammonites, ha enviat Ixmael, fill de Netanià, perquè et mati?
Però Guedalià, fill d’Ahicam, no se’ls va creure.
15 Llavors Johanan, fill de Caréah, va dir en secret a Guedalià a Mispà:
—Deixa’m anar a eliminar Ixmael, fill de Netanià, sense que ningú ho sàpiga. No podem permetre que et mati. Tots els jueus que ara s’han reunit al voltant teu es dispersarien i es perdria la resta de Judà.

    16 Guedalià, fill d’Ahicam, va respondre a Johanan, fill de Caréah:
—No ho facis! No és veritat això que dius d’Ixmael!